diumenge, 2 de setembre de 2012

Catalunya 2012. Ja ens hem fet grans encara que hem de ser millors culturalment, socialment, políticament.



Fer un país demana més que emoció, crit i concentració de gent. Tanmateix pot ajudar a prendre consciència. Vull un país que comenci per millorar la vida dels ciutadans, també dels immigrants, més fra`gils, per dignitat humana.
Hi ha ciutadans polítics capaços de conduir aquest país? Que es posin al davant fent que tots pensem i actuem!
Martí Teixidó


Plataforma pel Dret a Decidir    i més
Del 10 de juliol de 2010 solament n'ha quedat la continuïtat de la reflexió i de l'acció.
Ara, 11 de setembre de 2012 tants com llavors, i més, per un país de llengua i cultura governat des de la proximitat, amb exigència i control democràtic, solidari amb els altres pobles d'España. d'Europa i de la Terra però no tributari de capitalitats econòmiques i burocràtiques.




Jo vaig nèixer i viure la infantesa i joventut al voltant de la plaça que ara en direm de la Independència i vaig caminar molt per la Font lluminosa o màgica de Bohïgas, la Font del Gat, el Taeatre Grec i la seva pèrgola, la Fuxarda, l'Estadi, les barraques de Can Valero, els Tres Pins, Montjuïc, Miramar...

M'agradaria més que fos la plaça dels tres mars doncs està feta feta a imatge de la de la Piazza Navona (quatre mars) de Roma. Són els tres mars de la península Ibèria. Un cant  a l'aigua que és vida, salut, producció agrícola, força energètica, criadora de pesca i navegació solcant el mar. Hi tenim Ramon Llull, Teresa de Àvila i Ignasi de Loyola sense que s'enfadin, tots místics d'acció. Hi tenim a Don Pelayo de Astúries, al Rei en Jaume de Montpeller, Catalunya, València, Mallorca, Múrcia i a la reina Isabel la Catòlica que ho era de León, Castilla, Córdoba, Granada i no de Catalunya; sense que facin batalla. Hi tenim els mestres de la llengua: Ausias March del renaixement valencià-català i Cervantes del barroc manchego-castellano.

Ben a prop hem recuperat les Quatre Comunes jòniques dissenyades per Puig i Cadafalch, realització en pedra de les quatre barres/columnes catalanes en reconeixement als lluitadors per les llibertats de la nació catalana, enderrocades pel primer dictador del segle XX. Ara sembla que hàgim arribat a la primera dictadura del segle XXI: ens governen des de Madrid sense arguments o és que no sentiu la falta de talla política? No hi ha d'haver conflicte entre Ibèria i Catalunya però hi ha conflicte amb aquesta gent que no dialoga.

Mantidrem els vincles de la natura (aigua) de la cultura (llengües) però no acceptem ser sotmesos políticament amb lleis interessades i econòmicament amb impostos abusius. Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada