Però el sistema ho pot engolir quasi tot i a tots. Hi ha algunes excepcions de resistents incombustibles. Ho és Gandhi per a tot el món, a España ho és clarament José-Antonio Labordeta i a Catalunya Lluís-Maria Xirinacs lluitador per la llengua, per la nació i els drets dels pobles, per un nou sistema econòmic i monetari. Penso que Teresa Forcades ha quedat atrapada per l'espectacularitat dels mitjans de comunicació i de la televisió en particular. Potser amb bona voluntat, però els excessos resten autoritat a les seves paraules.
En l'entrevista a Singulars amb Jaume Barberà va declarar: el capitalisme no és ètic. D'acord, però es podria haver matisat: el capitalisme actual ha abandonat tota ètica en perseguir el màxim guany al menor cost sense altra consideració. Es va excedir quan va defensar la vaga general indefinida que ha reafirmat en una assemblea d'empresaris el passat mes de juny. Sisplau, ella, una monja que no té cap càrrega familiar, que va poder estudiar per bona capacitat però perquè ho va tenir ben fàcil, que viu amb la seguretat d'un monestir. La vaga general pot ser necessària però s'ha de reduir al mínim, ja no sols per la reducció de sou que comporta, (A Teresa Forcades li reduiran el sou?) sinó perquè amb una setmana podria faltar la provisió d'aliments i de medicaments. No ens podem permetre més que la mínima vaga i si és possible cal evitar-la. Potser Teresa Forcades va cantar la cançó de Moustaki: Je déclare l'État de bonheur pérmanent... o bé va cantar Sans nommer on declara la revolució permanent. on els qui sofreixen són qui es declaren en vaga. Ep! L'evolució permanent de la natura i de la vida ja la coneixem. La revolució permanent serà de la cultura i de la socielat. La revolució no és necessàriament revolta, violència o vaga permanent. La revolució és pensament i acció compromès en la millora per a tots, per a tots.Teresa Forcades, la Gna. Teresa, al web del Monestir de St. Benet de Montserrat
La independència, i en la concepció de Lluís Maria Xirinacs, és que ja ens hem fet grans, que no cal que ens ho decideixin tot, que ja sabem fer-ho, que hem d'administrar els nostres impostos i evidentment serem solidaris dels qui ho necessitin. I no cal posar fronteres perquè seguirem tenint amics a España i arreu. Ara bé, la independència, avui necessària i inevitable, no ens resol l'injust sistema econòmic i social que ja no és ni capitalista productiu mesurat (capital X treball) sinó mercat de capitals especulatius que miren de no lligar-se a crear llocs de treball. I a sobre fan trampa amagant capitals en paradisos fiscals per no pagar segons les regles del joc que tots hem de complir. Per això no volen la moneda telemàtica, moneda que identifica qui paga i qui cobra i no permet trampes.
I un apunt final, discutible, però així ho veig. ¿Per què una monja tan oberta i progressista necessita vestir com a l'època medieval, amb vel, encara que amb pantalons, quan surt del monestir? Fa anys que els monjos de Montserrat els trobem arreu, en conferències o reunions, els coneixem i vesteixen segons el nostre temps i el nostre entorn; quan anem a Montserrat, a casa seva, els trobem revestits amb l'escapulari i la cogulla de monjos benedictins. Així vivim en la nsotra societat: ens vestim diferent segons les activitats: a casa, a la feina, fent esport o en un casament. Poc podrem dir de les dones islàmiques que al nostre país vesteixen segons el seu país per prescripció de la seva confessió religiosa. I es clar els personatges mediàtics fan aquestes coses: anar amb barret en un espai interior, posar-se americanes de colors vius però la camisa negra, tatuatges i piercings... tot per fer-se notar.Tot això que escric en aquesta ocasió és opinable però està pensat des de l'admiració per una dona religiosa i valenta que el sistema vol engolir. Amb el millor reconeixement, voldria que aquestes consideracions li arribessin a Teresa Forcades.
Martí Teixidó
D´entrada, penso que hem d´aplaudir qualsevol forma d´acció de progrés social i contribució a la construcció personal i comunitària de manera lliure, doncs ens calen persones amb capacitat de construir pensament propi, que vagin més enllà de repetir les directrius que els marca un determinat color.
ResponEliminaAra bé, qui tingui la valentia d´autoproclamar-se activista, feminista i revolucionària, també té el deure d´actuar amb responsabilitat i parlar amb coneixement. Pretendre convertir-se en una icona del progressisme posant-se la còfia per mostrar el col.lectiu al qual es representa i declarar-se sistemàticament en contra de les directrius del mateix, és una actitud que més aviat denota la necessitat de reafirmació personal que no pas la voluntat de contribució social.
Considero que la Mare Forcades ja va demostrar ser una víctima més de la manipulació política quan en nom del progrés i l´alliberació, va defensar el dret a l´avortament. Va arribar a dir que el fetus formava part de la mare i que si Déu l´havia posat allà, li tocava a ella decidir.
Siusplau, Sra Forcades , una mica de responsabilitat! que no és una qüestió de drets sinó de coneixemement de la naturalesa humana…aquest tema no té res a veure amb conviccions religioses ni inclinacions polítiques. Ens enganyen a les dones quan ens diuen que l´avortament és una opció. L´avortament no suposa una alliberació sinó una condemna. El síndrome post-avortament té uns símptomes molts severs que poden aparèixer a l´acte d´haver-lo practicat ( quan es pren consciència del que realment s´acava de fer) , passades algunes setmanes i en moltes adolescents apareixen passats uns anys. En la majoria dels casos perduren tota la vida.
El primer que em va venir al cap quan la tecnologia em va permetre sentir a les set setmanes de gestació el cor del meu primer fill, va ser una feminista radical a la que dies abans havia vist reivindicar el dret a l´avortament lliure argumentant que ella " amb el seu cos feia el que li donava la gana". La veritat és en aquell moment vaig entendre a totes aquelles dones, algunes d´elles adolescents , que malgrat les adversitats socials , econòmiques i familiars van tenir la certesa que res no les podria separar d´aquell nou ésser al qual havien de protegir. Perquè les persones som raó, però també som instint.
Hem d´afrontar la realitat de l´avortament, no només pel debat absurd i fora de lloc sobre la humanitat del fetus i els terminis en s´ha de permetre l´avortament lliure, sinó també per la crueltat de les tècniques utilitzades.
El vídeo El grito silencioso és un vídeo d´un avortament realitzat abans de les 23 setmanes de gestació on es veu clarament com es desquartitza brutalment a un fetus que té cinc dits a cada extremitat, cara ulls, orelles i tot el què té un ésser humà: primer li arranquen una cama, després l´altra, mentrestant el pobre fill lluita inútil i desesperadament per la seva vida fins que al final tira el cap enrera mentre obre la boca i en un crit silenciós d´agonia i desesperació, es rendeix definitivament.
La mare avortista s´ha convertit en una afèrrima defensora de la vida i com ella mateixa diu, ha consagrat la resta de la seva existència en ajudar i orientar a altres dones per tal que no hagin de passar pel mateix que ha passat ella.
Dret a l´avortament ? dret a la vida! dret a la maternitat! dret a que la classe política no ens destrueixi psicològicament en nom del progrés i ens pressioni a renunciar a allò que per naturalesa ens ha estat donat .
I per acabar, recordar-li a la Mare Forcades que l´inici de la vida és un misteri per la ciència i un miracle per l´esglèsia, però uns i altres coincideixen en que vius estem des del moment de la concepció fins el moment de la nostra mort.