diumenge, 10 de novembre de 2013

Catalunya pot ser un estat com ho és Israel, encara que no estigui a la UE.


Molt bé pel President de la Generalitat de Catalunya que va a Israel per vincles científics i comercials. Posa en evidència que Catalunya és possible, si hi ha una majoria convençuda, tossuda i unida sens perjudici de la diversitat lingüística, ideològica, religiosa.


Mas a Israel: "El dia que demanin la independència tots els que dieu que no es fan sentir prou no cabrem als carrers!"

El camí cap a l'estat propi centra el col·loqui de Mas a la Universitat de Tel Aviv
Mas a la seva conferència a la universitat de Tel Aviv

Mas ha pronunciat una conferència sobre les potencialitats científiques de Catalunya i en el posterior col·loqui ha respost a algunes preguntes. Sobre la consulta ha afirmat que ara del que es tracta no és de dir "independència sí o no" sinó senzillament de convèncer l'Estat que cal poder votar. Tot plegat davant l'atenta mirada de l'ambaixador espanyol, Fernando Carderera, omnipresent tot el viatge i que anava prenent notes.

ARA 16.11.3013
ISRAEL POSA DINERS  Els acords científics amb universitats comprometen també finançament israelià.

Conjura per importar el model d''start-ups' israelià

El Govern s'emmiralla en l'estat hebreu però caldrà molta més implicació pública

Ja n'hi ha prou d'anar acomplexats. No hem de ser millors que ningú, però no volem ser la mediocitat rància d'España. Sens perjudici d'entendre'ns amb libanesos i palestins que viuen a Catalunya, podem admirar la fermesa d'israel per constituir un estat, mantenir una llengua pròpia, l'hebreu, garantir que tots els ciutadans parlin anglès per anar pel món i per comunicar ciència i tecnologia i no perdre cap de les llengües que els seus ciutadans duien en procedir d'altres països: Rússia, Venezuela, USA, Argentina, Holanda.. Ara un 75% són jueus, un 20% palestins i un 4% d'altres nacionalitats.

A Catalunya encara ho tenim més fàcil. No tenim la confrontació d'israelians i palestins comprensible per la sang vessada a causa del territori però que s'ha de resoldre amb pau estable. Nosaltres no encessitarem posar fronteres amb España ni amb France i estem disposats a tota mena d'intercanvis en pla d'igualtat. Nosaltres no necessitarem un exèrcit per fer front als espanyols ni als europeus. Tot això què ens estalviarem i podrem progressar com ho van poder fer Alemanya o Japó que en no poder tenir exèrcits després de la II Guerra en van sortir ben beneficiats.

Certament, avui les guerres són econòmiques i Alemanya ens ha envaït amb electrodomèstics, productes farmacèutics, automòbils... i crèdit bancari. France ens envaeix amb agricultura i alimentació i frena l'exportació agrícola d'España quan li convé.

Segur que com a europeus de pau volem estar a la Unió Europea però a la unió política i cultural, no solament a l'econòmica. Si d'entrada no ens hi volen... potser encara ens pot anar bé. Mirem Israel que potser hi entraria, mirem Suïssa que ho ha demanat però els ciutadans no ho volen, mirem Noruega membre de l'eapai econòmic europeu però que no vol ser a la UE.

Catalunya està en un pas tan estratègic que finalment serie España i Portugal que ho  demanarien. I pel comerç amb el nord d'Àfrica, els països de la Mediterrània, del Rif.

Però l'assumpte comença a estar clar. España aguanta i no dialoga perquè sap que quan surti Catalunya, s'ha esquarterat España, deixarà d'existir aquest estat què diuen que és el més antic d'Europa. D'on ho treuen?... Com que sols estudien la seva història redactada amb criteri ideològic i no historiogràfic vieun enganyats en un passat inventat que... pobrets... a sobre se'l creuen. Crèduls ingenus!

S'ha acabat España. I no viuran pitjor ells mateixos si a Ibèria hi ha:
File:Historical nations spain.svg
Catalònia o Països Catalans: Catalunya, València, Balears, amb les comarques de France associades culturalment
Euskal Herria: Esukadi  i Nafarroa, amb les merindades de France associades culturalment.
Castilla i León amb Aragón si vol per opció de llengua
Galiza i Portugal per proximitat de llengua
Andalucia si així ho vol, emancipant-se de Castilla, però així podria ser reclamada pels àrabs.

Més val que hi vagin pensant. Que no diguin que no hi ha temps. Carod Rovira va avisar el juliol de 2007 que Catalunya seria estat el 2014. Es van fer l'orni els socialistes i ara se'l fan els populistes. Són els qui han falsejat la democràcia amb aparent alternança com ho feien conservadors i progressites quan van restaurar la monarquia, la que encara arrosseguem per gràcia de Franco, caudillo a qui vam aguantar per gràcia de no sé quin déu (deien les monedes).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada