La normalització del català a Catalunya no passa per Europa. Reclamant el reconeixement total del català a Catalunya s'ha fet una giragonsa, dos revolts, per España i per Europa. Hem reduït la lluita pel català a negociacions i regatejos circumstancials. Anem a voltar arreu i ens fan gol a la porteria de casa. Cada dia es parla més castellà al Parlament de Catalunya. El 1979, a quatre anys del final de la dictadura, al Parlament de Catalunya tots parlaven en català encara que no en sabien prou i l'anaven aprenent.
Per argumentar el català a la Unió Europea ens fem trampa. Diem que som 10 milions de parlants o més i recomptem els de territoris històrics de parla catalana i no excloem els dels territoris del País Valencià que son de parla castellana.
 |
Castellà Català
|
No hem garantit el català a Catalunya i anem al Parlamento de España i al Parlament de la Unió Europea. L'ús del català va progressar de 1978 a 1998 més del què podíem esperar a Catalunya. Amb la Llei de Política Lingüística de 1998 es va voler avançar més i, ben al contrari, vam començar a recular. Ens enganyem quan ho atribuïm a la immigració que certament es va incrementar, especialment a partir de 2003. Ens va començar a fallar la base, la reproducció de la llengua, l'ensenyament del català cognitiu i emotiu.Tanmateix, la immersió lingüística de 1984, que va garantir el coneixement del català a tots els infants de famílies de parla castellana, va atendre poc la dimensió emotiva. A partir de 2003, Catalunya és clarament una societat multilingüe amb més de cent llengües familiars. La immersió lingüística és insuficient i cal canviar el mètode d'ensenyament de llengües amb la intercomprensió com a mètode pedagògic. La intercomprensió desenvolupa la competència personal plurilingüe (Consell d'Europa, 2001) i la filologia mostra com és possible, (EuroComRom, 2003)
Davant d'aquesta realitat, haver disposat de 40 anys d'ensenyament del català a tots els petits infants i constatar que la meitat no tenen voluntat de parlar-lo, hem de veure que no ens resol la situació anar a Madrid o a Brusel·les. Tanmateix, podem veure que s'instrumentalitza la llengua catalana per altres assumptes polítics i s'hi impliquen els partits polítics que diuen defensar la llengua. Per comptes de corregir la reculada de l'ús del català, utilitzem la preocupació social per altres interessos. L'única alternativa arrelada és que tots els qui aprenen català vulguin parlar-lo. No es pot esperar que vulguin parlar català ignorant el castellà o la seva llengua familiar. Cal suscitar el gust per la llengua, per totes les llengües, per parlar-les bé, per passar de l'una a l'altra amb facilitat. L'ensenyament a Catalunya s'ha d'articular amb el català com a llengua comuna de comunicació i intercomprensió amb relació al castellà que tots aprendran i a d'altres llengües vives dels companys que tots oiran i valoraran encara que no aprendran. I tots necessiten una o més llengües transnacionals, avui l'anglès, el francès o l'alemany però pot ser que en un futur sigui, el xinès o l'àrab. I l'italià, per què no? Com deia Baldiri Reixac (1740), també l'italià que és una llengua amable i de bon parlar. En tot moment estem parlant de l'aprenentatge oral de les llengües que activa el gust i la voluntat, abans de passar a les llengües escrites objecte d'aprenentatge i reflexió extensa que pel cap baix són tres: català, castellà i anglès.
El 2010 ens van escapçar l'Estatut de 2006 aprovat i ratificat seguint el procediment exigit. Això va desvetllar un gran enuig i per defensar la llengua es va anar estenent l'independentisme que promovien grups. Més de dos milions de ciutadans de Catalunya, amb independència de la seva llengua, s'hi van afegir. Però l'independentisme va parlar més d'economia que de llengua (transports, dèficit fiscal, més competències de govern). La llengua va quedar oblidada fins que el 2019 va ser recordada per estudis sociològics i plataformes per la llengua. Els governs no van atendre-ho f¡ns el 2021 i finalment amb el PNL el 2025. Segueix sense atendre la recerca-innovació participant de l'ensenyament de llengües emprès per la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el 2005 i que es completa el 2022 amb el llibre manual Fem l'escola plurilingüe. L'educació plurilingüe i al didàctica integrada de les llengües (Horsori, 2022).
Motivació personal
Visc 75 anys. En família sempre parlàvem en català. A l'escola em van ensenyar en castellà des dels 4 fins als 11 anys. Amb el canvi d'escola als 12 anys fins als 17, els llibres eren en castellà, a les classes es combinava el castellà i el català, fora de classe molt català i també castellà. Estudiàvem francès amb cançons. Als 15 anys vàrem tenir classe de llengua catalana amb la gramàtica "Signe" per poder escriure'l. Als 16 anys iniciàvem l'anglès. Estudiant de magisteri, tot era en castellà, molts ens parlàvem en català, jo lluïa la xapa de "Català a l'escola" i el director em va preguntar públicament: "Es usted separatista, señor Teixidó?" A la Universitat de Barcelona amb el Pla Maluquer vam anar estenent el català i a partir de tercer curs, intervenia a classe en català. Participant en congressos, arreu d'España, he presentat comunicacions en castellà, parlant-lo i escrivint-lo de gust amb la màxima correcció. Algun article en francès i en anglès.
Parlo habitualment en català i el mantinc, si cal posant una ajuda en castellà. (Doni'm un brot de julivert, perejil). Sortint de Catalunya parlo el castellà o el francès amb interès i escolto i comprenc l'occità, el portuguès o l'italià i els demano que el mantinguin encara que jo no el parli.
Martí Teixidó, mestre pedagog
27/05/2025
http://tienda.horsori.net/home/477-ce101-fem-l-escola-plurilingue-9788417994938.html
