No són 100 diputats per Catalunya Estat. Ha estat una decisió arriscada.

Mas no té la majoria suficient per a iniciar el procés constituent d'Estat, un procés reconstituent de Catalunya nació documentada amb institucions reconegudes el segle XIV amb un Parlament, una Diputació del General i un Tribunal de justícia. No és pot anar a Catalunya estat d'Europa per la dreta ni pel centre. Solament s'hi podrà anar amb polítiques de progrés social i amb control de les polítiques econòmiques d'holocaust d'un liberalisme deshumanitzat. Una majoria de Mas, una majoria de transició nacional, hagués pogut fer front al centralisme rentista inculte i poc industriós de l'España d'esperpento de Valle Inclán. Una majoria de Mas qui ha sabut presentar la causa de Catalunya internacionalment hagués permès una transició més planera però més lenta. Són 87: caldrà arribar a un acord raonable, proporcional. Si s'assoleix tindrà una força superior a la que hagués pogut tenir un partit amb majoria absoluta. I si els socialistes fossin el que han de ser (Raventós, Pallach, Obiols, Lluch... ). Imaginem!

• Artur Mas 50(62)
  
• Oriol Junqueras 21(10)
  
• Joan Herrera 13(10) 
• David Fernández 3(0)

Ara hem de seguir com estem, fent pena, o avançar amb una transició nacional i social. Esquerra Republicana de Catalunya i Candidatura d'Unitat Popular han de ser considerades per qui té la majoria. Iniciativa per Catalunya - Verds té solidesa suficient per ser considerada també.

Si no és així reproduirem el corral ple de baralles

Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat.

Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.

I els quatre rius de sang
cada vegada més grans
i un espès silenci,
tallaven tantes mans...
I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.

Terra polsosa i vella
on creixen noves mans,
on mils i mils de boques,
cansades de silenci
es disposen a parlar
des dels quatre rius de sang.

              Raimon (1967)

A aquells Ciudadanos que no volen parlar en català, que falten al respecte bàsic, no se'ls pot ni escoltar. Quan parlin ens taparem les orelles. Sempre hem defensat acollir els nou vinguts, a aquells que encara no han pogut aprendre la llengua del país. Però aquests què sabent la llengua, no volen parlar-la són una ofensa a la gent senzilla, són el nou lerruxisme que vol tenir un contingent de població de segona categoria, subordinat. I ja ho veieu, són els qui han incrementat més el seus votants. Són els que estenen la demanda d'ensenyament en llengua castellana trencant el nostre model d'escola comú i de cohesió social.

La diversitat d'opcions polítiques al Parlament de Catalunya és una mostra de democràcia avançada. El bipartidisme és com la restauració monàrquica un frau. Però ara cal la responsabilitat de tots els partits per governar per a tots els ciutadans. Li deu tocar prendre la iniciativa a Mas. A veure si serà capaç de comptar amb el màxim nombre de diputats. Si ho aconsegueix, tindran junts més força que si Convergència i Unió dominés per majoria absoluta. Majoria absoluta, no. Majoria democràtica, sí.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Electors	5.257.960 100%
Escons totals	135
Vots comptabilitzats:	3.657.450	69,56%
Abstencions:	1.600.510	30,44%
Vots nuls:	32.232	0,88%
Vots en blanc:	52.899	1,45%

La trampa de la Llei d'Hont té solució. I és ben barata.

Si la participació és del 50%, solament s'assignen 67,5 diputats, és a dir 68.
Si la participació és del 60%, solament s'assignen 81 diputats.
Si la aprticipació és del 70%, soalemnt s'assignen 94,5 diputats, és dir 95.
Si la aprticipació és del 80%, solaemnt s'assignen 108 diputats.
Si la aprticipació és del 90%, solament s'assignen 121,5 dipuatts, és dir 122.
Si la participació és del 100%, s'assignen els 135 diputats.


Si la participació és baixa, es pot fer una retallada dels diputats/des. Uns sous i dietes que estalviarem. Podríem transferir els diners al fons de beques de menjador i ajuts per sortides dels alumnes que han estat disminuïs sense preveure les conseqüències personals greus.

La trampa hi ha sigut sempre. Les matemàtiques són formals però aplicades, són aplicades per humans (politics, economistes, tecnòlegs...) que no són innocents. Pensen i parlen. Però en aquesta ocasió ens aboquen a l'arbitrarietat, a la teoria del caos... i això de la votació política és cosa sèria. No anem al bingo però en aquesta ocasió ho semblarà. Un vot pot determinar un diputat i un diputat afavoreix o impedeix majories.

Aquest bingo de repartir-se els diputats corresponents als qui no voten, per emprenyada, per indiferència o per comoditat és un 1r frau a la democràcia. S'ha de reformar la llei electoral.

L'absolutisme de la majoria numèrica és el 2n frau a la democràcia. Qui tingui majoria ha de fer una pràctica política democràtica i comptar amb els represnetants dels ciutadans d'altres partits.

La disciplina de vot dels partits polítics és el 3r frau a la democràcia. Els diputats són representants dels ciutadans, no dels partits. Els diputats han d'actuar amb ciència (coneixement) dels assumptes i amb consciència personal (conviccions) i social (aspiraciosn dels ciutadans).

Quin país! Quina democràcia!
Això es possible gràcies a l'educació inútil per a la democràcia, útil per al consum i que deixa exposat a la massa que fa el què fa la majoria sense pensar.

≥ 100 diputats per Catalunya Estat (ut) perquè España no té cura

Eleccions inevitables, després de dos anys de govern CiU, després de set anys de govern PSC, ER, ICV. Si un Estat(ut) va quedar retallat l'ut i ara solament podem optar per Estat.

300 anys que ens van voler reduir a província espanyola. A finals del segle XIX hi va haver voluntat regeneracionista per la cultura: Institución Libre de Enseñanza, Noucentisme a Catalunya però no van poder amb l'España rància. Acabo de veure l'excel·lent posada en escena a la Biblioteca de Catalunya de Luces de bohèmia de Valle Inclán. España ese esperpento que sigue siendo. Amb actors catalans que ho fan la mar de bé en castellà; perquè no? Deixa clar que España era ja a principis del segle XX un  país inculte, supersticiós i carca. España no té solució doncs no ha acceptat l'ajuda de Catalunya que ha estat motor econòmic i porta d'entrada a Europa i en canvi l'escanya amb els impostos que recapta i retorna en quantitat molt menor. I nega el corredor meditarrani. Nosaltres farem l'Estat propi però no ens caldrà posar fronteres i ells faran misèria si renuncien als productes catalans. No podran fer-ho.

I els presidents d'España són ja un reflex de la cultura d'esperpento. El d'España no parla cap altra llengua que l'español i el parla malament. El president, els presidents de Catalunya tots (llevat d'un que va fer el paper de la trista figura encara que duia els seus fills al col·legi alemany) parlen diverses llengües (anglès, francès, alemany, italià).

Fem Catalunya un Estat d'Europa i España s'haurà de regenerar en benefici de castellans, gallecs i vasco-navarresos.

Cal una majoria clara per tapar la boca als què han faltat al respecte a Catalunya, als  ciutadans de parla catalana  i als ciutadans de parla castellana. Una majoria clara perquè ningú torni a pactar amb els polpulistes i lerruxistes. No podem repetir  l'error de Cambó a Madrid el 1919, de Pujol pactant amb els populistes per comptes d'Esquerra Republicana el 1999. Amb una majoria inqüestionable Mas ha de comptar amb tots els qui han contribuït a fer progressar el dret a decidir que avui és causa de ja majoria de ciutadans de Catalunya.

D'altra banda, esperem un canvi general de la política de govern de Catalunya. Que com Prat de la Riba es doni els càrrecs als més capacitats i no solament als del partit i menys encara als que s'han quedat a l'Administració permamentment, de càrrec en càrrec, manera segura de ser incompetent.

I qui assoleixi la majoria serà per la majoria del poble que està patint les coseqüències de l'estafa econòmica de l'especulació que no genera producció ni llocs de treball. S'han venut la pàtria: prefereixen importar sense compromisos laborals i amb majors marges de benefici encara que destrueixin el teixit productiu. No és estrany que els sectors econòmics empresarials siguin els més reactius a un estat propi si volen guanyar sense deures empresarials. Que els va bé l'España d'esperpento, inculta? Dons que se n'hi vagin! Nosaltres som un país de cultura amb raó acció i emoció que convertim amb pensament, producció i sentiment.

CRISI ECONÒMICA / ESTAFA ECONÒMICA / SIMIOCRÀCIA

Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga general DEL 14 N

-->

Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga general convocada per les organitzacions de treballadors d’Europa.

La situació econòmica causada per especulació financera i economia de mercat sense regulació (la lliure competència és la llei del més fort, trust o cartel empresarial) és una estafa i un abús de poder contra els ciutadans treballadors.  A la Unió Europea s’hi afegeix l’abús dels països més rics que actuen amb posició de domini abusiu.¹

Els nostres governs, tots els governs elegits democràticament, estan segrestats pel poder econòmic no elegit democràticament que els imposa les mesures econòmiques: reduir la despesa pública, controlar la inflació de la producció i incrementar els impostos als ciutadans. Això sí, salvar amb diner públic els bancs, quan han retirat els beneficis dels darrers quinze anys. S’haurien de salvar ells retornant els beneficis abusius que han dut  a la “crisi econòmica estructural” – en diuen-  per gestió fraudulenta.

Darrera aquesta retallada general que no hi ha pas voluntat de recuperar, hi veiem un fre al creixement d’una classe mitjana que pot tenir opinió pròpia i pot pensar lliure de l’atontament general que han instal·lat amb el consum excessiu: de futbol i d’esports, de macroconcerts musicals amb alcohol, de culebrots de televisió i de programes de mal gust que exploten les misèries humanes.

Quan veig la desesperació de famílies  en atur laboral i potser sense subsidi. Quan veig persones que perden l’habitatge que ha perdut valor econòmic però no n’ha perdut el préstec hipotecari. Quan veig que neguem tota oportunitat de treball als joves, titulats o no titulats, i els neguem el dret a decidir la seva vida amb il·lusió. Quan veig que al nostre país d’abundància es llença de tot i s’incrementa la pobresa.

Em declaro en vaga com a acte públic de pressió, accepto la detracció proporcional de sou com  a mal menor, confiant que una acció generalitzada i contundent contribueixi a millorar la situació actual dels qui estan en pitjors condicions.

Sabadell, 11 de novembre de 2012

Martí Teixidó

mestre, pedagog, inspector d’educació

[1] Alemanya ens envaeix d’electrodomèstics i cotxes i què ens compra? Ens ajuda amb préstecs a un alt interès?. França ens ven producció agrícola i ramadera i impedeix que els entri producció nostra. El Regne Unit no entra a l’euro i actua de paradís fiscal legal d’especuladors.

ARA QUE ARRIBEM AL CIM qui estira Catalunya i no la deixa volar a tot vent?

ARA QUE ARRIBEM AL CIM qui estira Catalunya i no la deixa volar a tot vent?



Catalunya queda estirada per roures i alzines, de la mateixa família però no es posen d'acord. Qui sap si al final la senyera catalana pot quedar estripada! Molt parlar de marxa cap a la independència i potser ho han entès malament. No pot ser que cadascú vagi a la seva. Independència vol dir que ja som grans per prendre decisions i administrar-nos, que no cal que ens administrin els diners (i se'n quedin més dels que els corresponen). Ells van sobrats i nosaltres anem curts. Però compten amb la nostra producció i especialment amb les nostres idees.

Idees que trinxen perquè no saben aplicar. Jo ho he comprovat en educació. Vegem.
La reforma educativa de 1990, LOGSE, havia estat pensada i assajada a Catalunya. L'organització de l'educació secundària en cicles la van generalitzar, l'etiqueta de cicle, però no s'ha organitzat els alumnes en cicles. El treball de recerca del batxillerat és una iniciativa de Catalunya que arreu d'España no s'ha generalitzat. El 2001 vàrem introduir proves de contrast de les Competències Bàsiques a 10 i 14 anys. Amb la LOE ens varen imposar unes proves finals a 12 i 16 anys però  realitzades al final d'etapa no són el mateix. Ens van impedir que deixéssim fer el batxillerat en dos o tres cursos segons els alumnes.

Tenim clar que ja no acceptem més imposicions i encara menys de gent que no ha demostrat saber-ne més que nosaltres. Tot ens ho espatllen. Però ara els que varen posar la independència sobre la taula, poc i mal avinguts ens ho fotran tot enlaire. Com volen que els votem?

Quin mal servei fan a Catalunya? Com es possible?

Laporta el figurin, Carretero el fals doctor, Bertran el jove promesa, López Tena l'advocat, Junqueres el professor. Si no us podeu posar d'acord... deixeu-ho. Ja ens han fotut enlaire el somni massa vegades. Després dels avenços de la Lliga calatana, Cambó va anar a Madrid i vàrem afluixar. El POUM minoria d'indubtable catalanitat va ser marginat pels espanyolistes del PSOE i pels internacionalistes de la CNT.  El somni amb Macià va durar poc. L'arrauxament amb Companys no ens va anar bé. La República Española va rebre tota l'ajuda de l'Generalitat de Catalunya en temps de guerra i tots els dirigents van refugiar-se a Catalunya abans d'exilar-se a France. Vàrem aguantar la dictadura de Franco i solament els comunistes del PSUC varen anar estenent  la insurrecció. El PSOE desaparegut  fins que el MSC es va estendre amb Convergència Socialista el 1974. El mateix any es va crear  el  Reagrupament Socialista i Democràtic i Convergència Democràtica de Catalunya. La unitària Assemblea de Catalunya de 1971 ja era abandonada pels qui volien fer el seu camí.

Tornem a la mateixa. Plataforma pel Dret a Decidir, Consultes populars, Assemblea Nacional catalana... tot ha anat millor del què podíem esperar. Pot ser per raons alienes: l'estafa econòmica que aprofiten per reduir la classe mitjana que inverteix el seu benestar en cultura i pensament. I ara ho llencem tot per la finestra? Martí Teixidó

Catalunya ha defensat la seva llengua com ha pogut però la opressió econòmica es fa insostenible i això ho entendrà tot el món.

Mira si hi ha economistes, professors catalans que ho poden explicar en diferents universitats d'arreu.

• Perquè no ens respecten la llengua i la cultura que ens ha de cohesionar tots sens perjudici de la gran diversitat d'orígen.
• Perquè ens maltracten i ofeguen econòmicament, malgrat l'activitat productiva de Catalunya i encara s'atreveixen a dir-nos insolidaris (On hi ha més ONGs?)
• Perquè així no podem sortir de la situació d'atur i de reducció de la despesa social que afecta tants ciutadans de Catalunya, nascuts aquí o fora, tots iguals.

El President de la Generalitat dissol el Parlament i els ciutadans ens hem de pronunciar. Tindrem el govern que ens mereixerem. No podem confiar en España després del què ens estan fent. I ara es desperten partits polítics que han ofegat l'alternativa d'un govern federal. Han fet tard. La majoria ja solament veu possible un Estat propi. Ja no podem tornar enrere.

RAIMON. 50 anys per salvar-nos els mots amb cançó i compromís per la justícia

Raimon, 50 anys fent cançons
Trobant el praraules que puguen dir el que tu sents junt amb nosaltres.
Venim d'un silenci antic i molt llarg... que la gent romprè
De l'home i la dona mira sempre les mans, mans de xiquet, mans que busquen, mans dels amants, mans tan dures... mans fines que manen matar, que roben el diner públic, que especulen amb el diner dels altres.

Raimon,  50 anys anys fidel a la causa, sense trucs ni trampes, sense càrrecs ni presidències.

Raimon, filòsof de la cançó, polític de la cançó, unificador de la llengua mantenint al diferència.

50è aniversari del primer concert de Raimon a Barcelona

Raimon. T'acompanyarem al Liceu. Molts, tots, com més millor.

30 de novembre de 2012   21:00

Venda de localitats
ticketmaster.es
Tel. 902 15 00 25
Caixers de "la Caixa"

Has resistit sense el reconeixement de l'Administració catalana. Sense les teves cançon potser molts alts ca`rrecs no haguessin estat a la Generalitat de Catalunya, potser no haguéssim arribat a l'autonomia. Hi vàrem arribar ben justet i encara ens la volen treure. I hi vas contribuir tu amb la llengua catalana-valenciana. Des de València ens heu salvat al llengua moltes vegades i en canvi al vostre país segueix maltractada.

Es faran recitals a cinc universitats europees, un concert al Liceu, una exposició a l'Arts Santa Mònica i un cicle d'homenatge a la Filmoteca de Catalunya
El Departament de Cultura i el cantautor Raimon han presentat els actes de celebració del 50è aniversari del primer concert del cantautor a Barcelona. Els actes inclouran una gira de recitals a cinc universitats europees, un concert al Gran Teatre del Liceu, l'exposició "Raimon, al vent del món" a l'Arts Santa Mònica i un cicle d'homenatge a la Filmoteca de Catalunya.
El desembre de 1962 Raimon va fer la seva primera actuació a Barcelona, al teatre Fòrum Vergés. El desembre de 2012, se celebrarà el 50è aniversari d'aquell primer concert a Barcelona. Per aquest motiu, s'han organitzat un conjunt d'activitats per reconèixer la trajectòria de Raimon i la seva contribució a l'escena musical catalana d'aquestes darreres dècades.

11 setembre 2012 Diada Nacional de Catalunya

Diada total
1981 Hi érem tots els que hi érem
2012 Tots hi érem, un de cada cinc... No podíem ser-n'hi més. No hi cabíem
Si la llengua no ha estat motiu suficient per a molts, el diner ho és per a molts que no s'han mogut per la llemgua.

  9:30 h Ofrena floral amb Òmnium Cultural: llengua, cultura, país
10:30 h Ofrena floral amb Institut d'estudis Catalans: acadèmia nacional de les ciències i les humanitats

11:30 h Acte institucional: una llengua amb la seva diversitat de parles, mal que els pesi i reconeixement a tants que s'han mantingut fidels al seu poble amb al llengua, maltractada llengua. I és moment de dir que també llegim en castellà i no necessitem traducció al català. Però que no ens diguin que hi ha literaura catalana en castellà com ha dit Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts.
13:00 h Discurs patriòtic a càrec de salvador Cardús a l'Institut d'Estudis Catalans amb un excel·lent embolcall de música, poesia i narrativa.


14: 00 h Dinar en família i ben assguts per refer energies.

17:00 h Plantats ja al passeig de Gràcia amb Òmnium Cultural i Catalunya tota. 90' dempeus, sense avançar: esgotador però resistible per una causa tan noble.
20:00 h Parlament de Catalunya amb els portadors de missatge de l'Assemblea Nacional Catalana.
21:00 h Comunicat final a l'estrada final de la Manifestació per Catalunya, Estat d'Europa.

Catalunya independent. Una manifestació en positiu i contents. Guanyem la llibertat!

Un: "Què vol aquesta tropa?"T
Tots: "Un nou estat d'Europa!"
Un: "Què vol aquesta gent?"
Tots: "Catalunya independent!"
Tots: "Catalunya, llibertat" (repetit)

Aquest és el clam que proposa per a la manifestació de la Diada un grup d'intel·lectuals que ha reflexionat al voltant dels crits que se solen proclamar a les manifestacions independentistes. El sociòleg Salvador Cardús, el músic Marcel Caselles, l'etnomusicòleg Jaume Ayats i l'escriptor i enigmista Màrius Serra s'han aplegat i, en només tres dies, a més d'idear-ne la música i la lletra, han creat un vídeo perquè es difongui a la xarxa, que ha produït La Fàbrica, l''action tank' creador de l''Espolímetre'. Han batejat la iniciativa com a 'Clams de llibertat: Què vol aquesta tropa?'.

-->

Hi ha cants que ja s'hi adiuen, pensats a Catalunya i d'altres d'arreu que hem cantat a Catalunya.

SÉ QUE VÉNEN PELS CAMINS (Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella) Sé que vénen  pels camins i que canten primavera.  Són els homes d’un país i és el vent de les carenes. Mira si n’alcen de pols, deixen enrera les penes.  Vénen d’una mar de plors, dels verdissars de la guerra, de l’arena de la fam, de la grisor de la cendra.  No són raïm de vi dolç, no són gra d’espiga tendra, han madurat al celler i a la tina de les penes.  Porten flor d’ametller als ulls i a les mans roses vermelles, porten garbes a les mans, ja no porten escopetes.  Els han llaurat amb diner damunt les pròpies esquenes, ells vivien espremuts i ells són ara els qui veremen.  Homes i dones i nens de pell blanca i de pell negra, el preu que han pagat, la sang, la seva herència, la terra.  Ja és temps, ja és temps d’arribar, ja és temps de deixar la cleda; el sol, el sol ja és prou alt i l’esperança acomplerta.

ÉS ARA, AMICS, ÉS ARA (Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella) Quan per mi sigui la terra  i jo canti per tothom i ens anomenem “nosaltres” i no ens quadri cap més nom: Jo cantaré cançons per tot arreu. Jo cantaré cançons per al meu poble i jo diré: És ara, amics, és ara.  Com més endavant camines més s’eixampla l’horitzó, quan entre els homes no hi hagi cap esclau ni cap senyor: Jo cantaré cançons de llibertat, jo cantaré cançons per al meu poble i jo diré: És ara, amics, és ara.  Quan fusells siguin arades, no se sembrarà la mort, quan la sang no pagui enveges i el poder no el doni l’or: Jo cantaré cançons, cançons de pau, jo cantaré cançons per al meu poble i jo diré: És ara, amics, és ara.  Quan les aigües són calmades, la pau és el seu color, quan els nostres ulls, petita, no emmirallin ja cap por: Jo cantaré cançons, cançons d’amor jo cantaré cançons per al meu poble i jo diré: És ara, amics, és ara.  Si les veles són plegades la nau no solca la mar, si tenim les mans creuades el bon temps mai no vindrà. Per ‘xò jo vull cantar, jo vull cridar, jo vull cantar esperança pel meu poble i jo us vull dir: És ara, amics, és ara.

AQUESTA TERRA ÉS LA TEVA TERRA Lletra I Música: Woody Guthrie Adapt. Falsterbo&Marí I aquesta terra, és la teva terra, la meva terra, terra de tots. Des que vaig néixer, ho he sentit a dir: ens l’han donat a tu i a mi.  Quan jo camín, per les dreceres, i fa estremir-me, aquest paisatge. Guaito la plana, i escolto l’aire. Ens l’han donada a tu i a mi. I aquesta terra, és la teva terra, la meva terra, terra de tots..... Des que vaig néixer, ho he sentit a dir: Ens l’han donada a tu i a mi. Quan te passeig, vora la platja, em diuen queda’t, les ones blanques. L’escuma em porta. la veu callada. Ens l’han donada a tu i a mi.  I aquesta terra, és la teva terra, la meva terra, terra de tots. Des que vaig néixer, ho he sentit a dir: Ens l’han donada a tu i a mi. Tot caminant, o mitjan perdut, pels deserts, amb el pas feixuc. Sent de lluny, una veu que em diu: ens l’han donada a tu i a mi.  I aquesta terra, és la nostra terra, la meva terra, terra de tots. Des que vaig néixer, ho he sentit a dir: ens l’han donada a tu i a mi..

PENSAMENT Va pensiero de G. Verdi Adapt. Marina Rossell Pensaments, sempre amunt, sempre en l'aire, enfileu-vos als cims de les muntanyes, on arriben encara les flaires de les flors que acaronen els vents del meu país. Avanceu cap a llevant, fins a les illes; traspasseu les fronteres, a tramuntana. Pàtria meva, tan bella i malmesa, remembrança estimada i fatal. Cant valent de les veus dels poetes no emmudeixis avui ni t'apaguis; fes reviure altre cop l'esperança i recorda'ns allò que vàrem ser. Fes memòria del temps en que fórem un sol poble amb un sol estendard; i conforta'ns amb sàvies paraules en l'espera del nostre demà. NINGÚ NO COMPRÈN NINGÚ però nosaltres som nosaltres I sabem la veritat Catalunya té una llengua,  té muntanya i té mar Volem la independència per poder-nos governar.

Reducció econòmica i mesures de política de l'educació

Primera setmana del curs escolar 2012-2013. Mestres i professors a l'escola i a l'institut o col·legi; sis o set dies justos per rebre els alumnes i estudiants i iniciar les classes, és a dir les situacions d'aprenentatge preparades i organitzades pels docents, activitat complexa avui dia doncs no es tracta de fer la lliçó magistral i assignar uns exercicis. Aquestes dues formes didàctiques segueixen essent vàlides amb mesura però soles avui no poden sinó generar destinterès en l'alumne, falta d'exigència en el professor i en definitiva fracàs de la institució escolar. Tant com s'han multiplicat les necessitats d'aprenentatge, s'han multiplicat les possibilitats i recursos d'ensenyament. Assajo la lllista:

 lliçó magistral mesurada, lliçó comunicativa, treball en equip, treball personal, consulta documental, observació i experimentació, formulació de conjectures i hipòtesis, realització d’artefactes, maquetes, plànols, debats argumentatius, taules rodones, comentari d’actualitat, confecció de panells, col·lecció, tractament i organització de dades, il·lustració, analogia i associació, enregistraments visionats i analitzats, enregistraments guionitzats sintetitzats, presentacions orals, plantejament, solució i formulació de problemes, exercicis de pràctica instruccional.

I evidentment, s'ha acabat que tots els alumnes d'una classe estiguin fent el mateix al mateix moment. Ha ha d'haver treball en equip, exercitació personal tutorada, activitat amb suport d'ordinador...

I molts mestres i professors repliquen: Amb les retallades que s'estan fent no es pot fer tot això, s'estan carregant les millores dels darrers anys. Certament, la reducció de professors, els increments de ràrio d'alumnes, la reducció d'assignació econòmica, la falta de conertura de baixes de professorat es faran notar però les millores depenen fonamentalment dels rcursos humans: el primer recurs és l'alumne, la persona de l'alumne, conèixer-lo tal com és acceptar-lo i mostrar-li les possibiliatts d'aprenentatge que té com a gust pel coneixement i la cultura; el segon recurs és el propi professor, la seva cultura i la volutat de transmetre-la i suscitar en l'alumne el gust pel coneixement. Si alumne i professsor queden lligats pel gust de coneixement, no hi ha frcàs possible, encara que un alumne, per causes diverses, no pugui assolir els resultats que s'han fixat per a tots els infants o joves de la nostra cultura.

Davant dels alumnes, en positiu. Som pofessionals, estem a l'escena, a l'escena escolar i hem de seduir els alumnes. No podem començar lamentant-nos. queixant-nos, excusant-nos.

APRENDRE ÉS UN FORMA D'ACOSTAR-NOS A LA LLIBERTAT

Comença el curs, prepara les ales!!!

 

Així rep els alumnes l'Institu de Sils al seu portal web.

Certament podem mirar si les mesures que ha pres el Departament d'Ensenyament de Catalunya es poden ajustar sabent que el Govern d'España ja determina força sobre les mesures que la Unió Europea dicta per imposició de l'imperi econòmic franco-alemany que domina els mercats sense reciprocitat (exporten encara que no es pugui dir així i no importen: llibertat unilateral sense correspondència; no hi pot haver arancels i no hi ha reciprocitat d'intercanvi). El nostre mercat és dominat, tot sigui dit, perquè ho acceptem com indis enlluernats per mirallets dels colons (audi, bmw, bosch, siemens,  http://www.productosdealemania.es ;ponit.p-lafargue, formatges, http://www.francia-agroalimentaria.com. Les mesures de reducció preses a l'ensenyament, qui pot ignorar-ne la causa, mal que ens pesi?

La Consellera d'Ensenyament ha volgut compereìxer, no davant al premsa, primer davant dels directius: juntes de directors i inspectors d'educació de tot Catalunya. Directament. Davant tots ells ha presentat les dades, clares i comprovables, les alternatives preses front a alternatives que es podien haver pres. Sabíem que la Consellera d'Ensenyament Rigau és mestra i psicòloga, que ha exercit docència i diversos càrrecs de l'Administració ja abans de ser diputada del Parlament. El que no sabíem és que també ha estat professora de política de l'educació (politics) i ha transferit el mètode d'análisi a la presentació de l'acció política (policis). La presentació de dades, mesures i programes del curs 2012-2013 ha estat un una lliçó de política de l'educació en el sentit acadèmic: primer les dades i els seus contextos, després les opcions i l'opció presa. Les mesures preses s'han justificat per 1) la inevitable reducció de la despesa pública, 2) per afectar el mínim el funcionament dels centres i 39) per deixar sense feina el mínim nombe de professors substituts i interins encara que això comportés una dedicació de 0,85, mesura que efectivament crea disfuncions als centres. Finalment feia les  valoracions que evidentment poden ser diverses. Son vàlides totes les que s'ajusten a les dades i necessitats i l'elecció correspon efectivament a qui té la legitimitat política. No recordo una pesentació tan clara i ben construïda feta amb coneixement propi, no sols de les mesures sinó de què representen "pedagògicament" a l'ensenyament. He sentit a alguns dir que era millorable, ho he sentit dir justament a professionals que han tingut càrrec en el període anterior però no van advertir al conseller de la superficialitat i falta d'organització de les seves presentacions i conferències que tant li agradava de fer. Els crítics s'han autodesacreditat.

La Consellera d'Ensenyament ha demanat obertament que s'expliquin les mesures preses i no  s'iniciï el curs amb una jornada de vaga com ha convocat el sindicat CGT. Ha lamentat que s'hagi utilitzat els infants en missatges crítics contra el Departament d'Ensenyament amb afirmacions abusives que no corresponen a la realitat. Amb paraules del mestre escriptor Emili Teixidor ha dit que si el mestre no es dignifica ell mateix tampoc el dignificarà la societat i ha denunciat actuacions que un mestre no es pot permetre davant dels alumnes.

Els resultats acadèmics són baixos com per esborronar-se. Sols un 51% dels alumnes superen totes les matèries en passar de curs. La Consellera posa com a fita arribar a un 60% d'immediat, a final de curs. Efectivament qui tenint capacitat no supera les matèries ja comença a retallar el seu futur. Si amb mitjans no ho hem resolt millor, ara amb les retallades no podem justificar pitjors resultats.

Malgrat aquesta valoració favorable per la coherència interna, jo haig de seguir contrinuint i penso que hi ha mesures alternatives. Les vaig anunciar el 22 de maig proppassat. Les mantinc, especialment la primera: supressió del sistema de substitucions. I en tot cas, si es manté el sistema actual, quant abans que el període de carència de substitució, ara de deu dies lectius (és a dir, fins a setze dies continus), es redueixi a cinc dies lectius (nou dies continus). Qualsevol refredat, avui diagnosticat com a víric, és considerat contagiós i els metges -contra els voluntariosos que resistim- demanen aïllament durant una setmana. Més enllà d'una setmana, s'han de cobrir totes les substitucions i els directors com a caps de personal han de conèixer el profesosrat i  el seu comportament respecte a baixes.

La meva oposicó radical als increment de ràtio sembla assumida per la Consellera quan anuncia que aprofitant el descens de natalitat de 2010, el proper curs 2013 confia retornar a les ràtios de 25 alumnes a les aules d'infants de tres anys.

L'aprenentatge-servei s'introdueix a l'educació secunària com a  servei comunitari de l'estudiant en cent instituts. Bé.

Les direccions dels centres se'n surten com poden i es veuen amb la necessitat de comprar mobiliari. No cal amagar que IKEA els ofereix un mobiliari multifuncional, lleguer  i a preus especials ajustats per als centres escolars. Segur que les compres de l'Administraciió surten més cares. Millor seria assignar crèdit als centres, que fessin comanda ajustada i visada pel Departament d'Ensenyament. Els centres també s'estalviarien els patiments d'inici de curs atès que les subministradores fabriquen per comanda i no poden servir-ho tot puntualment.

Per 123 € no ho compra l'Administració

Per 240 € no ho compra l'Administració

Reprodueixo les mesures proposades confiant que orientin decisions futures. Martí Teixidó

Mesures alternatives a les retallades en educació

1      Supressió del sistema de substitucions: molta gent gestionant als serveis territorials, nomenaments fragmentats amb destinacions molt diferents i especialitats forçades. És una despesa alta amb una eficiència baixa. Pel cap baix 100 funcionaris gestionant i 1.000 professors en dansa. Tots aquests sous es destinaran a completar dotacions estables dels centres. Cada centre ha de cobrir les pròpies substitucions reduint transitòriament algunes activitats de suport. Si es produeix una acumulació de baixes es pot demanar la cessió temporal d’un docent d’un centre de la zona. Si tants fossin baixa, caldrà suspendre classes per causa d’epidèmia però  confiem que sigui una situació molt poc freqüent.

2          Si cal reduir, abans reduir professionals de complement: reducció del 50% d’inspectors i de sindicals (250 places). reducció del 50% de professionals dels EAPs i CRPs (400 places).

3         Retorn de la gestió de transport escolar i de beques de menjador escolar als SS. TT. i ajuntaments. La mateixa feina es feia amb costos mot més baixos per personal que coneixia bé les necessitats dels centres (inspectors i funcionaris de gestió). Reducció proporcional o supressió transitòria dels Consells Comarcals.

4         Reducció del personal i activitats d’educació de les diputacions que fan molt bé però amb caràcter complementari, no centrat en els alumnes.

5      Integració de les activitats dels ICEs a la Universitat en allò que és formació i als CRPs en el què és d’assessorament. Aprofitament dels recursos de la xarxa CESIRE com a difusió i col·laboració.

6          Encàrrec als docents universitaris d’educació de la dedicació anual de 100 hores d’estada a escoles o instituts fent acció de modelatge o formació.

7   Crida als mestres/professors jubilats en període voluntari i als mestres/professors jubilats d’ofici amb bona salut. 5 hores de servei setmanal a un centre docent.

8        Introducció de l’aprenentatge-servei com a servei comunitari de l’estudiant universitari avaluable dins del seu currículum d’estudis. (Entre 100 i 200 h d’activitat amb alumnes més joves als centres).

9     Introducció de l’aprenentatge-servei com a servei comunitari a l’educació infantil i educació primària a càrrec d’estudiants d’educació secundària incloent l’acompanyament a sortides (malgrat que es perdin alguna classe).

10   Participació dels alumnes d’educació secundària en serveis del propi centre: cantina, recepció i telèfon, biblioteca, reprografia, comunicació telemàtica, jard¡neria, neteja de manteniment, reparacions menors, senyalitzacions i informacions...

11      Absorció de la partida de grans compres d’equipament. Compra directa dels centres aprofitant els preus d’oferta de la societat de consum, excepte en allò que no hi és disponible i que l’Administració pot gestionar a millor preu.

12   Contribució de les editorials a l’ensenyament amb una quota d’exemplars dels llibres adequats als alumnes dels centres.

13      Recompra dels llibres manuals i de text d’ús personal al terme del curs.

14  Reducció de la despesa de monitors en colònies i camps d’aprenentatge. Correspon als docents fer-se càrrec de les activitats d’aprenentatge i supervisar l’organització dels serveis.

15      Reducció de tècnics curriculars i d’assessors al mínim. El que calgui i han d’estar sempre vinculats a un centre. La seva activitat és sempre subsidiària i està associada a l’activitat docent.