≥ 100 diputats per Catalunya Estat (ut) perquè España no té cura

Eleccions inevitables, després de dos anys de govern CiU, després de set anys de govern PSC, ER, ICV. Si un Estat(ut) va quedar retallat l'ut i ara solament podem optar per Estat.

300 anys que ens van voler reduir a província espanyola. A finals del segle XIX hi va haver voluntat regeneracionista per la cultura: Institución Libre de Enseñanza, Noucentisme a Catalunya però no van poder amb l'España rància. Acabo de veure l'excel·lent posada en escena a la Biblioteca de Catalunya de Luces de bohèmia de Valle Inclán. España ese esperpento que sigue siendo. Amb actors catalans que ho fan la mar de bé en castellà; perquè no? Deixa clar que España era ja a principis del segle XX un  país inculte, supersticiós i carca. España no té solució doncs no ha acceptat l'ajuda de Catalunya que ha estat motor econòmic i porta d'entrada a Europa i en canvi l'escanya amb els impostos que recapta i retorna en quantitat molt menor. I nega el corredor meditarrani. Nosaltres farem l'Estat propi però no ens caldrà posar fronteres i ells faran misèria si renuncien als productes catalans. No podran fer-ho.

I els presidents d'España són ja un reflex de la cultura d'esperpento. El d'España no parla cap altra llengua que l'español i el parla malament. El president, els presidents de Catalunya tots (llevat d'un que va fer el paper de la trista figura encara que duia els seus fills al col·legi alemany) parlen diverses llengües (anglès, francès, alemany, italià).

Fem Catalunya un Estat d'Europa i España s'haurà de regenerar en benefici de castellans, gallecs i vasco-navarresos.

Cal una majoria clara per tapar la boca als què han faltat al respecte a Catalunya, als  ciutadans de parla catalana  i als ciutadans de parla castellana. Una majoria clara perquè ningú torni a pactar amb els polpulistes i lerruxistes. No podem repetir  l'error de Cambó a Madrid el 1919, de Pujol pactant amb els populistes per comptes d'Esquerra Republicana el 1999. Amb una majoria inqüestionable Mas ha de comptar amb tots els qui han contribuït a fer progressar el dret a decidir que avui és causa de ja majoria de ciutadans de Catalunya.

D'altra banda, esperem un canvi general de la política de govern de Catalunya. Que com Prat de la Riba es doni els càrrecs als més capacitats i no solament als del partit i menys encara als que s'han quedat a l'Administració permamentment, de càrrec en càrrec, manera segura de ser incompetent.

I qui assoleixi la majoria serà per la majoria del poble que està patint les coseqüències de l'estafa econòmica de l'especulació que no genera producció ni llocs de treball. S'han venut la pàtria: prefereixen importar sense compromisos laborals i amb majors marges de benefici encara que destrueixin el teixit productiu. No és estrany que els sectors econòmics empresarials siguin els més reactius a un estat propi si volen guanyar sense deures empresarials. Que els va bé l'España d'esperpento, inculta? Dons que se n'hi vagin! Nosaltres som un país de cultura amb raó acció i emoció que convertim amb pensament, producció i sentiment.