No són 100 diputats per Catalunya Estat. Ha estat una decisió arriscada.

Mas no té la majoria suficient per a iniciar el procés constituent d'Estat, un procés reconstituent de Catalunya nació documentada amb institucions reconegudes el segle XIV amb un Parlament, una Diputació del General i un Tribunal de justícia. No és pot anar a Catalunya estat d'Europa per la dreta ni pel centre. Solament s'hi podrà anar amb polítiques de progrés social i amb control de les polítiques econòmiques d'holocaust d'un liberalisme deshumanitzat. Una majoria de Mas, una majoria de transició nacional, hagués pogut fer front al centralisme rentista inculte i poc industriós de l'España d'esperpento de Valle Inclán. Una majoria de Mas qui ha sabut presentar la causa de Catalunya internacionalment hagués permès una transició més planera però més lenta. Són 87: caldrà arribar a un acord raonable, proporcional. Si s'assoleix tindrà una força superior a la que hagués pogut tenir un partit amb majoria absoluta. I si els socialistes fossin el que han de ser (Raventós, Pallach, Obiols, Lluch... ). Imaginem!

• Artur Mas 50(62)
  
• Oriol Junqueras 21(10)
  
• Joan Herrera 13(10) 
• David Fernández 3(0)

Ara hem de seguir com estem, fent pena, o avançar amb una transició nacional i social. Esquerra Republicana de Catalunya i Candidatura d'Unitat Popular han de ser considerades per qui té la majoria. Iniciativa per Catalunya - Verds té solidesa suficient per ser considerada també.

Si no és així reproduirem el corral ple de baralles

Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat.

Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.

I els quatre rius de sang
cada vegada més grans
i un espès silenci,
tallaven tantes mans...
I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.

Terra polsosa i vella
on creixen noves mans,
on mils i mils de boques,
cansades de silenci
es disposen a parlar
des dels quatre rius de sang.

              Raimon (1967)

A aquells Ciudadanos que no volen parlar en català, que falten al respecte bàsic, no se'ls pot ni escoltar. Quan parlin ens taparem les orelles. Sempre hem defensat acollir els nou vinguts, a aquells que encara no han pogut aprendre la llengua del país. Però aquests què sabent la llengua, no volen parlar-la són una ofensa a la gent senzilla, són el nou lerruxisme que vol tenir un contingent de població de segona categoria, subordinat. I ja ho veieu, són els qui han incrementat més el seus votants. Són els que estenen la demanda d'ensenyament en llengua castellana trencant el nostre model d'escola comú i de cohesió social.

La diversitat d'opcions polítiques al Parlament de Catalunya és una mostra de democràcia avançada. El bipartidisme és com la restauració monàrquica un frau. Però ara cal la responsabilitat de tots els partits per governar per a tots els ciutadans. Li deu tocar prendre la iniciativa a Mas. A veure si serà capaç de comptar amb el màxim nombre de diputats. Si ho aconsegueix, tindran junts més força que si Convergència i Unió dominés per majoria absoluta. Majoria absoluta, no. Majoria democràtica, sí.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Electors	5.257.960 100%
Escons totals	135
Vots comptabilitzats:	3.657.450	69,56%
Abstencions:	1.600.510	30,44%
Vots nuls:	32.232	0,88%
Vots en blanc:	52.899	1,45%