Declaro que m’afegeixo a l’acció de vaga
general convocada per les organitzacions de treballadors d’Europa.
La situació econòmica causada per especulació
financera i economia de mercat sense regulació (la lliure competència és la
llei del més fort, trust o cartel empresarial) és una estafa i un abús de poder contra els ciutadans treballadors. A la Unió Europea s’hi afegeix l’abús dels
països més rics que actuen amb posició de domini abusiu.1
Els nostres governs, tots els governs elegits democràticament, estan
segrestats pel poder econòmic no elegit democràticament que els imposa les mesures econòmiques: reduir la despesa pública,
controlar la inflació de la producció i incrementar els impostos als ciutadans.
Això sí, salvar amb diner públic els bancs, quan han retirat els beneficis dels
darrers quinze anys. S’haurien de salvar ells retornant els beneficis abusius
que han dut a la “crisi econòmica
estructural” – en diuen- per gestió
fraudulenta.
Darrera aquesta
retallada general que no hi ha pas voluntat de recuperar, hi veiem un fre al creixement d’una classe mitjana que
pot tenir opinió pròpia i pot pensar lliure de l’atontament general que han
instal·lat amb el consum excessiu: de futbol i d’esports, de macroconcerts
musicals amb alcohol, de culebrots de televisió i de programes de mal gust que
exploten les misèries humanes.
Quan veig la
desesperació de famílies en atur laboral
i potser sense subsidi. Quan veig persones que perden l’habitatge que ha perdut
valor econòmic però no n’ha perdut el préstec hipotecari. Quan veig que neguem
tota oportunitat de treball als joves, titulats o no titulats, i els neguem el
dret a decidir la seva vida amb il·lusió. Quan veig que al nostre país
d’abundància es llença de tot i s’incrementa la pobresa.
Em declaro en vaga com a acte públic de pressió, accepto
la detracció proporcional de sou com a mal menor, confiant que una acció
generalitzada i contundent contribueixi a millorar la situació actual dels qui
estan en pitjors condicions.
Sabadell, 11 de novembre de 2012
Martí Teixidó
mestre, pedagog, inspector d’educació
[1] Alemanya ens envaeix d’electrodomèstics i
cotxes i què ens compra? Ens ajuda amb préstecs a un alt interès?. França ens
ven producció agrícola i ramadera i impedeix que els entri producció nostra. El
Regne Unit no entra a l’euro i actua de paradís fiscal legal d’especuladors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada