ARA QUE ARRIBEM AL CIM qui estira Catalunya i no la deixa volar a tot vent?

ARA QUE ARRIBEM AL CIM qui estira Catalunya i no la deixa volar a tot vent?



Catalunya queda estirada per roures i alzines, de la mateixa família però no es posen d'acord. Qui sap si al final la senyera catalana pot quedar estripada! Molt parlar de marxa cap a la independència i potser ho han entès malament. No pot ser que cadascú vagi a la seva. Independència vol dir que ja som grans per prendre decisions i administrar-nos, que no cal que ens administrin els diners (i se'n quedin més dels que els corresponen). Ells van sobrats i nosaltres anem curts. Però compten amb la nostra producció i especialment amb les nostres idees.

Idees que trinxen perquè no saben aplicar. Jo ho he comprovat en educació. Vegem.
La reforma educativa de 1990, LOGSE, havia estat pensada i assajada a Catalunya. L'organització de l'educació secundària en cicles la van generalitzar, l'etiqueta de cicle, però no s'ha organitzat els alumnes en cicles. El treball de recerca del batxillerat és una iniciativa de Catalunya que arreu d'España no s'ha generalitzat. El 2001 vàrem introduir proves de contrast de les Competències Bàsiques a 10 i 14 anys. Amb la LOE ens varen imposar unes proves finals a 12 i 16 anys però  realitzades al final d'etapa no són el mateix. Ens van impedir que deixéssim fer el batxillerat en dos o tres cursos segons els alumnes.

Tenim clar que ja no acceptem més imposicions i encara menys de gent que no ha demostrat saber-ne més que nosaltres. Tot ens ho espatllen. Però ara els que varen posar la independència sobre la taula, poc i mal avinguts ens ho fotran tot enlaire. Com volen que els votem?

Quin mal servei fan a Catalunya? Com es possible?

Laporta el figurin, Carretero el fals doctor, Bertran el jove promesa, López Tena l'advocat, Junqueres el professor. Si no us podeu posar d'acord... deixeu-ho. Ja ens han fotut enlaire el somni massa vegades. Després dels avenços de la Lliga calatana, Cambó va anar a Madrid i vàrem afluixar. El POUM minoria d'indubtable catalanitat va ser marginat pels espanyolistes del PSOE i pels internacionalistes de la CNT.  El somni amb Macià va durar poc. L'arrauxament amb Companys no ens va anar bé. La República Española va rebre tota l'ajuda de l'Generalitat de Catalunya en temps de guerra i tots els dirigents van refugiar-se a Catalunya abans d'exilar-se a France. Vàrem aguantar la dictadura de Franco i solament els comunistes del PSUC varen anar estenent  la insurrecció. El PSOE desaparegut  fins que el MSC es va estendre amb Convergència Socialista el 1974. El mateix any es va crear  el  Reagrupament Socialista i Democràtic i Convergència Democràtica de Catalunya. La unitària Assemblea de Catalunya de 1971 ja era abandonada pels qui volien fer el seu camí.

Tornem a la mateixa. Plataforma pel Dret a Decidir, Consultes populars, Assemblea Nacional catalana... tot ha anat millor del què podíem esperar. Pot ser per raons alienes: l'estafa econòmica que aprofiten per reduir la classe mitjana que inverteix el seu benestar en cultura i pensament. I ara ho llencem tot per la finestra? Martí Teixidó