El catalanisme de finals del segle XIX no va sorgir per amor a la llengua que Mn. Cinto havia fet desvetllar als cors de la gent senzilla o els cors obrers d'Anselm Clavé; no va sorgir pels polítics regeneracionistes, Víctor Balaguer, Pere Corominas. Va ser quan es va veure el daltabaix per les empreses catalanes amb la pèrdua de Cuba i Filipines. La Lliga Regionalista, Lliga Catalana, Prat de la Riva... segueix al tancament de caixes i evidentment s'hi afegeix la llengua i la identitat catalana que farà que el poble doni suport.
A la vista de les dades y del moviment del Centre Català de Negocis estem en situació similar.
Una exposició molt clara, basada en dades contants i sonants. A veure qui les discuteix?
Una presentació didàctica que els docents hem d'aprendre per fer aquests temes ben entenedors.
Noves eleccions, quatre anys i la independència econòmica és inevitable. Si cal aportarem una part als que malgrat treballar, no se'n surten per causes alienes. Però no podem finançar als que van amb l'esquena dreta i no s'ajupen per fer feina ni es lleven d'hora.
No té pèrdua. Si vols conèixer les dades, escolta i mira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada