La política d'educació ha de decidir el sistema escolar, el marc del sistema escolar solament. Els equips de mestres i de professors ha de ser professionals: coneixement, competència i compromís amb direcció preparada per fer tocar l'orquetra a la una. Encara falta tractar d'assumpte d'educació, el sistema educatiu on intervenen famílies, esglésies, associacions i sobretot els mitjans de comunicació. Això no ho va encaminar el Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya i no sembla que arribi a fer-ho el Pacte per a la Infància de Catalunya. Mira què en fem de declaracions!
Amb tantes declaracions i iniciatives, la política de l'educació del Departament d'Ensenyament
(Suport Escolar Personalitzat, Tallers d'Estudi Assistit, Plans Educatius d'Entorn, Escola Inclusiva, Unitats de Suport a l'Educació Especial Unitats d'Escolarització Externa Compartida, Plans d'Autonomia de Centre... )
es concreta en reducció de pressupost i de despesa econòmica, increment d'alumnes per grup-classe, reducció de professors, mini contractes a mestres substituts, limitació de despeses de formació...
No es pot jugar a dues bandes. No es pot demanar millora de l'ensenyament, que ni en època d'abundància hem assolit, i alhora reducció de la despesa de l'ensenyament. La política de l'educació de Catalunya ha tocat fons. I tot plegat, no hem fet res més que imitar el que el nostre país veí, France, ja tenia fet a l'inici del present curs amb el govern de Sarkozy, govern de dretes amb paraules i fets que els ciutadans no han renovat. Aquest vídeo ho explica prou clar i amb estil comunicatiu.
I encara ens atrevim a parlar de renovació pedagògica a Catalunya? No hi pot haver primavera pedagògica per Catalunya. Hi ha una sequera total que ens fa més mal que la persecució de la dictadura que va activar al nostra resiliència i trobàvem escapatòries per tot arreu. La tercera renovació pedagògica va ser de 1956 a 1980. Ara, amb molta norma general, sí general. poca despesa econòmica i molta pèrdua d'energia amb reunions i sermons.
No vàrem comptar amb el mal pare Estat per a impulsar la tercera renovació pedagògica. Ara la mare Generalitat ens diu una cosa i en fa una altra i no podem comptar-hi. Ens n'haurem de sortir sols, per dignitat professional i personal. Però que callin. El que ens exaspera -però ens controlem- és que parlin i parlin però després actuïn contradictòriament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada