In, de, Independència ja! per
Sí, Sí. Independència ja!
Amb agudesa intel·ligent, molts dels premiats van incorporar el Sí i Sí responent a la doble pregunta encadenada en la seva intervenció d'un minut. Acostumats a veure tantes gales de premis on els premiats parlen per no dir res d'original, la 63a Festa de Les LLetres Catalanes, Nit de Santa Llúcia, va ser una mostra d'humor intel·ligent, fi i optimista.
Hom respirava satisfacció per tenir ja pregunta àmpliament consensuada i data, el 9 de novembre.
No podia ser el maig... no podia ser l'11 de setembre, no podia ser el 14 de setembre... totes dates molt intel·ligentment pensades.
Ha estat acordat el 9 de novembre de 2014.
Més que intel·ligent! Coincideix amb la caiguda del mur de Berlin. ¡Que tothom recordi que nou mesos abans, ningú s'havia atrevit a dir que "tard o d'hora les dues alemanyes acabaran reunificades". I els qui ens havíem atrevit a suggerir-ho erem qualificats d'idealistes, somiatruites. (Jo ho vaig incloure en el qüestionari de resposta al visionat d'unes seqüències de vídeo de la part experimental de la tesi doctoral: Escola ComunicActiva).
Doncs bé, la independència de Catalunya caurà ràpidament, com un vell mur irracional que suportem fa tres-cents anys. I després ho trobarem ben normal, serem un país normal. ¿Que potser era més fàcil reunificar les dues alemanyes amb una diferència econòmica i política tan gran? Hi ho van fer en uns cinc anys. Aquesta actualització de fets històrics contribuirà a foragitar falses pors induïdes i a decidir Sí i Sí molts ciuatdans honestos.
La recreació surrealista sobre textos d'escriptos catalans premiats va ser d'una qualitat exquisida, clarament representativa de Catalunya i digna de ser exhibida a Paris, London, New York, Tokio i Berlin. Està clar que a les gales espanyoles no es fan aquestes realitzacions integrals de lletres, grafismes, música, filosofia, dansa... som clarament diferents, no sols en la lllengua, en tot, i especialment en la voluntat d'incorpporar la diferència a una catalanitat que integra totes les procedències.
I Òmnium ha donat prova de saber incorporar gent a la causa de llengua, cultura i país, en aquesta ocasió lliurant el Premi de comunicació Òmnium a Jordi Évole, del Baix Llobegat i del Barça, un comunicador de La Sexta ( en castellà). Ell mateix va dir que no era de la mateixa corda que Òmnium però que s'havia produït una seducció mútua. I va poder dir amb llibertat a les dues preguntes Sí i No... però qui sap? Pot ser acabarà per votar Sí i Sí.Si s'hagués volgut fer un Estat federal ja es podia haver aprofundint els trenta anys d'autonomies però queda clar que no s'ha volgut fer. I ara ho voldran fer? Nosaltres els catalans no obliguem a ser "conversos" com van fer els castellans amb els àrabs i jueus per acabar explulsant-los. Nosaltres volem, amb diàleg i raons, que cadascú es convenci que ja no podem tornar enrera i que serà millor per a tots, també per als espanyols que han viscut de l'engany.
El jurat interpreta que Évole projecta una imatge tolerant, oberta, plural i alhora reivindicativa, amb un periodisme necessari de denúncia social que no ha renunciat a aquests valors. Queda convidata seguir la seva denúnciua social, fent-ho també en llengua catalana, per a evitar la corrupció en un Estat Català independent.
En la mateixa Nit de Santa Llúcia, Òmnium també va a donar a conèixer el veredicte de l'altre premi que convoca, el Premi Internacional J. B. Cendrós, atorgat enguany al diari nord-català l'Indépendant i a la revista acadèmica Catalan International View, per la seva contribució col·lectiva a la internacionalització de la realitat nacional i cultural dels Països Catalans.
http://www.lindependant.fr/
El parlament de Muriel Casals, mesurat i contundent com és habitual en ella... obert a un futur indubtablement esperançat.
El parlament de Valentí Junyent, alcalde de Manresa, culte i molt ben articulat i ben parlat. Va dignificar la parla dels polítics.
El parlament de Salvadior Esteve, president de la Diputació de Barcelona va saber fer present la trajectòria per la llengua i la cultura des de Prat de la Riba i la Manocomunitat de les diputacons catalanes per redreçar Catalunya, ara fa cent anys.
Ferran Mascarell, conseller de cultura no va estar a l'alçada dels altres polítics. Va ser un polític de paraules que s'escolta ell mateix i ni s'adequà a l'acte ni aportà res de nou. I va cometre un greu error, error per vanitat.
A la ciutat, l'alcalde presideix tot acte, sempre, aatès que és la màxima autoritat i representació del poble llevat que hi sigui el President de la Generalitat, però un conseller mai té preferència sobre l'alcalde a la seva ciutat. Que l'alcalde de Manresa li oferís tancar l'acte, honora Valentí Junyent però Ferran Mascarell sabia que no li corespon i ho havia de declinar. Els rituals polítics no estan exempts de significació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada