L'Estat Català de Macià a Mas. Amb l'experiència sabem què hem de fer. Ja hem donat prova d'acccepar una autonomia que després España no respecta.

Diu Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya:
En una ocasió vaig expressar el desig que la meva presidència fos una síntesi entre Enric Prat de la Riba i Francesc Macià, perquè crec que la combinació dels seus valors seria un gran actiu per a Catalunya. De Prat, la determinació i el rigor, la combinació de pensament i acció, la captació del millor talent amb independència de les ideologies, el projecte clar, el patriotisme conseqüent, el seny ordenador. De Macià, la força de l'ideal i la capacitat de connectar amb la gent. Si sabem resistir com els patriotes de 1714; si mantenim vius els ideals i els objectius, malgrat els obstacles, com va fer Macià; i si al mateix moment som capaços de fer la millor construcció possible del país amb les eines que tenim, com Prat de la Riba, trobarem punts de llum amb els quals crear l'esperança que el país necessita.  [EL PUNT AVUI+ 25.12.2013 pág. 7]


No va ser més fàcil el reconeixement de Catalunya. De pronunciament frustrat a Prats de Molló el 1926 contra la primera dictadura a una majoria social que va donar legitimitat política i acceptant la negociació es va fer legal a l'Estatut d'Autonomia de 1932. 

Si hi va haver després un cop d'estat militar contra la República Española, una guerra que va ser especialment cruel per Catalunya i Euskadi i una llarga dictadura què vàrem deslegitimar...

Si van ser legals l'Estatut de 1979 i l'Estatut de 2006, encara més que la Constitución Española  i s'han atrevit a il·legalitzar...

Ara no pactarem amb gent falsa. Ara no ens farem enrera. Ara ho farem una majoria de ciutadans de Catalunya, entre ells molts fills de la immigració del franquisme i de migrants actuals de molt diverses llengües que ja parlen català. Catalunya serà un Estat i si la majoria, una majoria diversa,  ho avala serà un Estat Independent d'España.  Aleshores es podrà considerar establir bones relacions amb la Federació Ibèrica. Però en cap cas subordinats a una política caciquil i inculta que no té més autoritat que "ordeno y mando... y amenazo porque yo soy la legalidad y si la pierdo levanto a los militares."

Macià no era independentista, Mas no és independentista, Rigol no és independentista...
jo no sóc independentista però ja tenim clar que Catalunya ha de ser un Estat Independent: Sí i Sí .