Europa entre guerres. Les militars passades i les econòmiques actuals.

No resisteixo tan bones paraules i esperances amb motiu del 60è aniversari del tractat de Roma per a la construcció europea. Bé que hi estic d'acord en veure en positiu l'estabilitat d'aquests anys i la consolidació, no tant de la democràcia com a igualtat en al diversitat, com d'una diplomàcia d'abraçades i trobades regulars encara que no s'acordi res més que seguir trobant-se. Potser algú ha de posar sobre la taula valoracions derivades dels mateixos fets, si es vol realment millorar per a tothom.

1
No hi ha guerres entre els estats europeus, no hi ha guerres bèl·liques però i ha clara guerra econòmica. Com que la Unió Europea és solament unió pseudo confederal d'estats... cadascú vetlla pels seus interessos i s'alia amb els altres estats que li puguin fer costat. (Anàlisi política destapada per Maquiavelli).

 2

Hi ha duanes obertes, no hi ha aranzels. Circulació lliure de mercaderies i capitals. Però si cada estat promou anar a col·locar els seus productes, com més millor... guanya el més fort i el més xovinista. Així Alemanya col·loca tots els seus electrodomèstics de línia blanca (Bosch, Siemens, AEG, Braun, Bauknet...) especialment alñs pàïsos més fràgils i més allunyats del centre geogràfic. Grecia va quedar envaïda i si no podien pagar els podien també donar crèdits i així ha anat la cosa. Al Reino de España ja ha estat fagocitat el potent grup Fagor (d'Euslkadi) i Balay (d'Aragó) sembla que s'ha salvat però fabrica més Siemens que Balay. En producció alimentària, agrícola i industrial el domini és de France.  Cerqueu patales que no siguin franceses, costen de trobar en un país que pot produir patates per comptes de tantes pastures amb vacades avorrides. I quan a France hi ha fruita, que no hi arribin els préssecs o peres de Lleida, i si cal bolquen els camions de melons d'Alacant o  d'hortalisses de Murcia.

3

Jo veig que en economia  s'ha produït el que es va produir amb la segona guerra. Alemanya s'expandeix, ocupa i domina i ha trobat en France el govern col·laboracionista per garantir  la seva producció i domini. I és així perquè France no ha pogut dominar. El Regne Unit, malgrat haver-se fet el gran túnel del canal de la Mànega, com que no pot dominar, es retira; de fet, ha vingut jugant amb trampa doncs per a la unió monetària no hi volia ser... i li ho hem permès i així , la City ha pogut fer les transaccions econòmiques sense necessitat de suportar-les amb una producció. 

4

Darrera, també hi pot haver,  per agreujar-ho, un comporatment molt diferent dels ciutadans. A Alemanya he observat que les tovalloles dels hotels són alemanyes (?). Si ells no tenen cotó, perquè no deixen que ho fabriquin a Turquia o a Grècia; bé que cal equilibrar els intercanvis comercials. I també volen fer sucs de fruita com de taronja o vins o... de tot. Així Alemaya ho col·loca tot  però evita al màxim l'entrada de productes. France té molt ben establerta l'excepció cultural. Entre tant, al Reino de Espàña i també al país Catalunya ens delim per tenir Audis o BMWs  i tecnologia alemanya i consumim patates, formatges i productes alimentaris francesos. En el comportament del ciutadà consumidor hi ha clara diferència i no tendim a valorar la producció pròpia.

5

No hi ha igualtat de fons a la Unió Europea. Hi ha una igualtat formal, com  una igualtat matemàtica, que sempre contribuirà a la desigualtat perquè no considera la diversitat. D'entrada geogràfica; els països que estan al centre sempre juguen amb avantatge.  Grècia o Portugal sempre ho tindran més difícil si no s'estableixen regles de compensació en proporció inversa i amb el temps. Com va ara, l'efecte és acumulatiu: els que tenen més, cada vegada tenen més i els que tenen menys, cada vegada tenen menys. Tot passa pel centre però el centre no vol res de ningú. És un colonialisme ben disfressat d'unió i els ciutadans ho aguantem, admirem el mite de la unió europea.

Abans de col·locar productes en un país més feble, cal acordar que se li facilitarà que aporti de la seva economia, la que li és pròpia. Si Alemanya com a comerç corresponent hagués acceptat oli i altres productes agrícoles,  la indústria naval que havia estat important i potenciat la producció de teixits no hi hagués hagut el desastre per a Grècia.  Així s'hagués estalviat l'obsessiu control de la inflació i la recuperació d'uns crèdits excessius impossible de retornar.

6

Qui són els gestors de les institucions de la Unió Europea? Són polítics proposats pels estats i els partits que gestionen sempre subordinats als caps de govern dels estats integrants de la Unió Europea. Alguns polítics que han acabat al seu país i els havien de col·locar en algun lloc però sempre subordinats als interessos del seu estat. Ara bé, aquí parlem de la Unió Europea com si tingués una gran autoritat però si algun comissari no fa allò que se li ha dit, se'l canvia. Sembla que serveixi de "papu"; si no fem això, vindran els responsables europeus i ens posaran una multa. Per què no són polítics escollits pels ciutadans?... Jo penso que no haurien de ser polítics que ja han exercit al seu país o, en tot cas, que abans d'accedir-hi hagués hagut de passar un període de temps.

7
Una falsa constitució europea. Quina comèdia ens van fer fer, Allò era un apedaçat de normatives i ens ho volien colar per constitució. Apa vinga! La constitució ha de ser breu, molt breu i clara.

8
Amb aquesta Unió Europea no anem enlloc.  Certament estem contents que no i hagi hagut guerres internes, que no hi hagi hagut un Holocaust... però qui sap si d'aquí seixanta anys hauran de dir ,i no es permetrà que ho neguin, que entre 2005 i 2017 es va estar fent un holocaust a la mar Mediterrània; tants refugiats polítics i migrants econòmics que vèiem com s'ofegaven, passaven fred i gana, vivien en campaments mal equipats. Com va ser possible? Com a l'Alemanya nazi: l'espiral de silenci; tothom ho sabia però callaven perquè en podien sortir perjudicats. Vergonya! Això és el que diran de nosaltres.