Instituïm l’educació a Catalunya amb pedagogia com a ciència
Instituïm l’Educació a Catalunya
Arribats al 27-S i abans no es tanquin els col·legis electorals ja podem deixar d’argumentar pel sí
i pel no, per independència o per constitucionalisme. S’ha fet massa llarg. Cal posar sobre la taula pensament fonamentat i amb fites clares, que tothom entengui i que ens permetin fer un tom de millora a l’educació en tres anys.
S’han fet molts estudis i debats sectorials (economia, transports, educació, salut…) previs
durant els darrers dos anys però en educació posem per davant la participació com a
valor màxim. Així, tothom es posa a dir lal seva com a la televisió i al final hi ha massa vaguetats, massa generalitzacions i massa expressió de desitjos… generalment contaminats per la moda, pel què diu molta gent.
Efectivament, l’educació és una de les funcions socials que afecta tothom; és tota la societat en tant que educable, educada i educadora. Necessitat personal i social. Tothom ha de ser escoltat, sí. Però en la base, com en tota construcció social cal fonamentació científica, partir de dades i fets i efectivament projectar fites, finalitats, desitja
bles i raonables amb el màxim consens. La pedagogia, amb les seves limitacions per la complexitat personal i social, és la ciència de l’educació. També tenen limitacions ciències projectives com l’economia (solament de caràcter social) o la política (personals, social, econòmiques) i també la meteorologia (limitacions naturals). I malgrat tot, són ciències que ens aporten coneixement i les creences o opinions s’han d’ajustar als fets, dades i a la raó. Totes les ciències poden aportar explicacions a l’educació (neurociència, psicologia, sociologia, etnologia, antropologia…) però la pedagogia ha de proposar alternatives, dissenyar sistemes, enginyar instruments i organitzacions.
No està malament proclamar unes bases o fites però cal fonamentar-les en coneixement construint des de baix amb solidesa per a instituir l’educació promovent el màxim coneixement raonat i consens perquè TOTS SOM EDUCADORS.
Això no treu que la institució escolar (escola, col·legi o institut) ha d’encarregar-se de l’ensenyament – aprenentatge amb acció funcional, eficaç i eficient per fer que els petits i joves ciutadans assoleixin el màxim desenvolupament personal, social i cultural. No hi pot haver fracàs escolar, fracàs de la institució si cada infant o jove fa el que està al seu abast, encara que alguns no assoleixin els resultats escolars proposats. Parlar de fracàs escolar referint-nos als alumnes ens delata, posa en evidència que no sabem què fer.
Reprenc, ara és l’hora, el documents que vaig preparar per a Qüestions d’Estat organitzat per Òmnium i per l’IEC el 2013. No debades sóc membre d’ambdues institucions.
MOLTES GRACIES MESTRE!!!
ResponElimina