Enyoro, i sense haver-los viscut, els diàlegs de Sócrates. Els vaig reviure, o previure, llegint, passejant per l'Àgora d'Atenes, unes quantes hores, pocs dies. Hi ha xerrades, converses, entrevistes, col·loquis, tertúlies symposis i diàlegs. Tots han de ser presencials, interactius, imprevisibles. Escriure i llegir és substitutiu i per això Sócrates ho rebutjava però es va excedirinicialment i d'haver viscut més també ho hagués practicat. Primer i millor parlar presencialment. Substitutivament per pantalla teleconferència. Després, a falta d'això, escriure i llegir, activitat solitària.
Tots activen el pensament, en alguns casos, solament entretenint-lo. Això ja depèn de cadascú. M'apunto als diàlegs dialògics, els gratuïts, en pla d'igualtat, amb confiança en l'altre 'l'altre com si mateix'. He practicat els diàlegs dialèctics però quan he guanyat m'he sentit malament. No vull guanyar però no renuncio a defensar allò que penso i considero cert, correcte, adequat, just, respectuós, exigent i amable. És la única llibertat que conec i no en tinc prou amb passatemps. El temps ja passa per ell mateix i a mi em correspon carregar-lo se sentit
Jo dialogaria sobre...
- Sobre la crisi del cinema i la millor alternativa que tenim.
- Sobre l'excés d'informació i la falta de cultura: coneixement, reflexió, sentit, acció.
- Sobre l'herència de Grècia,Έλλάς, la profunditat que ens pot donar consistència en temps de Postmodernitat.
- Sobre la Il·lustració, il·luminació de la raó, i la seva consistència integral front a la raó instrumental.
- Sobre la cançó, llenguatge integral que expressa la consciència humana amb repertori interioritzat per a cada moment de la vida.
- Sobre la salut i coneixement del propi cos βίος, ζώων, λόγος . Cura de la salut, compensació de les disfuncions, projecció de la vida.
- Sobre l'atenció ortogràfica, gramatical, la poca atenció semàntica i la renuncia a pensar actiu en cada situació.
- Sobre la reducció del pensament crític. Uns per doctrina, altres per contradoctrina.
- Sobre la crítica i judici del passat amb categories d'avui que impedeixen veure l'evolució històrica cultural.
- Sobre la cultura religiosa vista com a normes, rituals, representacions reduïdes a símbol sense connectar amb l'experiència interior humana.
- Sobre les religions reduïdes a tradicions, creences, cosmovisions sense veure que és la dimensió religiosa humana expressada culturalment segons lloc, clima, temps, estructura social.
- Sobre les Edats de l'humà i les edats de l'home. Evolució personal i educació contínua.
- I el Renaixement que no he estudiat bé encara i em queden pocs anys. És la compleció en l'evolució cultural de la intuïció Kosmoteànadrica (enunciada per Raimon Panikkar) donant gran valor a l'humà sens perjudici de la divinitat i del kosmos imatge de la immensitat. Leonardo da Vinci, curiós i creatiu: sense contradicció treball amb les mans, enginy, pintura, pensament. Erasme de Rotterdam atrevit, l'elogi de la follia. Lluís Vives, perseguit, sobre la saviesa. Michel Montaigne, pensament integral per saber viure i saber morir.
Anirem (sentit de we are going) vivint, Anirem fent (pensament i acció). Som el què fem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada