Comentari a
Ser docent de català avui: una vocació al límit
Certament ara l'ensenyament del català està en una situació inacceptable. després de quaranta anys. A partir del 2000 s'incrementa la presència d'alumnes nouvinguts. La regucació administrativa amb fals plurilingüisme va voler potenciar l'anglès. Deixar el castellà en tercer terme perquè ja s'aprèn socialment ha enverinat l'ensenyament de llengües. Amb tres llengües i la diversitat cultural d'alumnes no es pot seguir amb la didàctica de 1980. Els horaris mostren un ensenyament escolàstic d'assignatires alhora que alguns s'han llençat a projectes innovadors sense sistema pedagògic. Per ensenyament dels 12 als 18 anys cal explorar el vell pla Langevin Wallon de 1945 o el sitema Súnion de Costa-Pau 1974. La LOGSE sols va introduir un fonament psicologista i inovacions esparces sense renovació pedagògica. A Catalunya, el català s'ha d'ensenyar amb intercomprensió amb el castella, didàctica contrastiva. L'atenció personalitzada als alumnes exigeix avui dos professors per grup amb continuïtat i no convé reduir les ràtios ni complicar amb excés de suports. Al centre cal direcció pedagògica que sàpiga organitzar l'ensenyament i la cultura com a sistema (activitat: col·lectiva, en equip i personal) deixant la compartimentació de disciplines acadèmiques del segle XIX. L'Administració està malaguanyant amb dispersió de recursos encara insuficients, amb incontinència normativa excessiva i amb canvis de govern i de càrrecs sense un pla d'educació consistent, continu i evolutiu.