La festa revetlla de Cap d'Any a les fonts de Montjuïc ha estat una bona iniciativa. A aconseguit la seva finalitat. Barcelona un gran espectacle al món i seguit en comunió presencial per unes 70.000 persones.
Ja sabem que la finalitat darrera, la que ha aplegat marques i empreses és fer de Barcelona un gran comerç. Va començar ara dos anys foragitant els manifestants de 15M de la plaça de Catalunya per a instal·lar-hi una pista de patinatge sobre gel. I tot progressa adequadament.
El gran espectacle centrat en l'Home del Mil·leni, ara dit ja l'Ésser del Mil·leni per incloure dones i homes... i qui sap si també superhomes, herois, titans, déus ha entusiasmal la gent. Tots declaraven que era fantàstic, alguns que era el millor que havien vist mai. Qué bé!
Està molt bé que es faci festa de celebració comunitària, oberta on hi càpiga tothom. Les quatre generacions: pares, fills, nets, besavis. Gent de diferents orígens que viuen a Catalunya. Viatgers i turistes de tots els països que visiten Bacrelona. Tots junts, sense cap incident, bocabadats i contents. Això està molt bé.
Un espectacle d'aigua, llum, color, so, acrobàcia castellera, performance o realització seguit pels presents i presentat a tot Catalunya a través de la Televisió, la nostra, en llengua catalana.
Hom podria objectar que en temps de crisi, es crema molta pòlvora en poca estona però empreses i marques comercials deuen haver contribuït bé a la crida de l'Ajuntament de Barcelona i cal esperar que s'autofinanciï.
Es gratificant veure una tan gran gernació de gent, embadalits i contents i que no hi hagi cap conflicte. Fa goig.
Fa goig i fa pensar.
1
Heu mirat bé aquest Ésser del Mil·leni? Ara gireu-vos i mirant al Tibidabo veureu el Sagrat Cor dalt del temple del Tibidabo projectat fa un segle. La imatge amb els braços oberts va ser pujada el 1961. Em semblava un punt xocant això del "Sagrat Cor", una imatge de Jesús amb el cor fora. Des d'una perspectiva laïca, secular, veig quelcom semblant.
Potser ara veiem més el Superhome de Nietzsche, metal·lic i sense imatge facial. Tant sols una retícula forta i pesada. El contingut... l' hem de posar.
2
Necessitem mites, Necessitem explicacions simbòliques de l'experiència humana, sempre complexa i difícil d'explicar de manera completa per la ciència atès que són les ciències i cadascuna aporta solament una part. Els mites no són científics però expliquen molt i en molts casos veiem com les ciències aporten evidències que no contradiuen els mites.
La nostra societat és hereva de la mitologia grega-romana, bíblica i cristiana que ha configurat la civilització occidental. Hi ha també elements de mitologia nòrdica, de l'Islam... Però en sabem tan poc doncs és un coneixement que ha quedat apartat de l'ensenyament escolar. Els nascuts abans de 1968 encara havien fet una mica d'Història Sagrada i podien saber: Adam i Eva i la seva condemna a treballar i parir amb dolor; Esaú que es ven l'herència per un plat de llenties; Josep, el superdotat venunt pels seus germans; Judith, la dona valenta que s'enfronta al poder dominador; David, el pastor que va matar el filisteu i que va esdevenir rei. Salomon, el rei savi que va dirimir la disputa dedues mares pel fill que no havia mort; Alguns estudiants de batxillerat poden haver estudiat la mitologia grega i saber d'Edip, d'Antígona, d'Orestes, d'Héctor, Paris, Aquil·les i la bella Helena, d'Ulisses, dels Argonautes.
3
La societat postmoderna ens ha dut a mites més sorprenents però menys potents. Els Hobbits, el Senyor dels anells, els Trolls... que es difonen espcialment a través del cinema. Jo penso que l'Ésser del Mil·leni és el més postmodern de tots; ens deixa bocabadats però no ens explica gaire de l'experiència humana: que el cos és viu, que hi ha un cor i un cervell que no s'aturen i mantenen la vida...
Coincideix la festa de Cap d'Any amb la festa de Nadal, la que presenta el mite més gran i més complet a criteri d'experts estudiosos i investigadors del mite. (Joseph Campbell). La celebració del naixement d'aquell home just defensor dels més desastrats de la terra que va ser condemnat i executat per tots els poders del seu temps: religiós, polític i econòmic. El naixement, el Nadal, és una mitificació però l'execució d'un home just que va incomodar els poders està documentada històricament. Per a un gran nombre de persones aquest home just, Jesús de Galilea, va ser una clara manifestació de la divinitat que viuen en la seva fe. A uns els desvetlla pietat, pràctiques rituals i conformitat en aquesta vall de llàgrimes. A d'altres els desvetlla el compromís per la justícia, la fraternitat i l'acció per contribuir a fer un món millor per a tots.
El pessebre expressa de manera polupar el mite. El va introduïr Franccesc d'Asisi a Itàlia i es va estendre per tots els pobles cristians de la Mediterrània, tots pobles de pastors i pagesos poc estudiats i així, a Catalunya els pastors duen barretina, incorporen el caganer, aquel pobre pastor que havia de buidar el ventre...
4
En tot cas hem d'acceptar la diversitat de mites segons cultures i segons experiència personal. El que no és prou assenyat és negar l'expressió mítica del Nadal per anar a d'altres mites, sovint més petits. El pedagog Paulo Freire amb l'Alfabetització concientitzadora volia que la persona superés la consciència mítica, d'allò que ni es pensava, que guiava l'acció incosncientment. Però hi ha mites que es pensen i que fan pensar i cal saber quins ens expliquen la nostra experiència i quins ens entretenen.
El Nadal pot ser festa de tots, Festa de la Humanitat. Però potser queda tan lligada a la nostra cultura cristiana que pugui generar recança en gents d'altres cultures. Bé, doncs el Cap d'Any que és copmença a celebrar des del Pacífic fins al meridià de Greenwich i fins a tancar la volta de les 24 hores pot ser aquesta Festa de la Humanitat. La Festa de Cap d'Any s'haurà de dissenyar amb petites mostres de les cultures a les que pertanyen els ciutadans de Barcelona. Sí, una celebració comunitària en un entorn de diversitat. Això té futur... i també complau el comerç que ho ha iniciat.
En una societat de llibertats hi cap tot allò que no faci violència i querespecti la vida i la llibertat dels altres. Cadascú té dret a ser feliç amb allò que li sembli millor i uns en tindran prou amb un nino i d'altres voldran anar aprofundint l'experiència humana fins al final de la vida. L'educació d'infants hauria de preparar per a aquest exercici de llibertat de pensament i de consciència. Martí Teixidó
