dilluns, 18 de maig del 2009

President Obama el 16 de maig de 2009

Jo el segueixo cada setmana:
1. Són parlaments polítics molt ben estructurats i clars.
2. Practico l'anglès i és un goig sentir amb l'ajut de subtítols en anglès.
Em pregunto:
Encara no han sentit vergonya els polítics d'estar per casa que corren per aquí i per allà?
No els fa vergonya sortir al Parlament, a Les Cortes o a la Televisió?
En Guardiola és més llest; es mira vídeos de partits, de futbol en aquest cas, per preparar-se com a lider d'un equip de futbol. Això no se'ls ha acudit als politiquets o politicots del país?


dimarts, 12 de maig del 2009

Llengua i cohesió social. No suporten el bon model de Catalunya des de l'España acomplexada.

Què s'han cregut? Que han d'enganyar la gent?

















El texto publicitario, acompañado de la fotografía de una madre y su hijo esposados y con los ojos tapados, alerta de que la "miseria intelectual" que conlleva la Ley de Educación "sólo conduce a un futuro: la miseria moral y económica".

Més misèria intel·lectual que la de l'España del dictador Franco no s'ha vist. Per això no van convèncer i llengua i cultura catalanes, en mínoria, va seguir fent aposta per la cultura. Vegem sinó la producció de teatre, de llibres, de cançó, les traduccions de grans obres. Tots els que aprenen la llengua catalana són plurilingües. No així els que en un país on tenen l'oportunitat de parlar més d'una llengua es tanquen en la seva miopia cultural; no, són d'altres que els tanquen en reduccionisme cultural perquè els volen tenir per súbdits i aben que l'obertura a d'altres llengües ens fa més lliures i autònoms.


La millor alternativa de llengua a l'escola ha estat la de Catalunya. No separar els infants per raó de llengua, ni en escoles diferents, ni en classes diferents. I en això hi va haver total acord, unanimitat, el 1980. Ni Laureano Lopez Rodó parlamentari d'Alianza Popular i ministre estat de Franco s'hi va oposar. A qui volen fer mal?... A la gent treballadora, als fills d'immigrants. Aquests són els que més hi podrien perdre. Els qui impulsen el model, des de fora de Catalunya, Jiménez Losantos a la ràdio, Vidal Quadras pensionat a Strasbourg, no hi tenen res a perdre. Mireu com s'han ben retratat.

Llengua i educació. Una anàlisi política a parir de dades i fets.

Without data, You are just another with an opinion

dijous, 23 d’abril del 2009

Ho sento. No m'agrada aquesta comunicació buida de contingut

Comunicació postmoderna de l'Hble President de la Generalitat
Jo responc

Molt Hble. President de la Generalitat

Ho sento. No m'agrada aquesta comunicació buida de contingut, un exemple excel·lent que faré servir per mostrar la misèria de la societat postmoderna.
Si a més heu hagut de pagar un disseny... sort que la tramesa electrònica no val res.

M'agradarien polítics de talla que eduquessin el poble.
Vostè va cometre un error. Va rellevar un Hble Conseller d'Educació que havia aplegat consens, hom li reconeixia autoritat i cada intervenció pública era una acció educadora del poble.

No el podria recuperar? Que no veu en quin desprestigi està quedant l'educació de Catalunya. Un país que es gloriava d'haver refet una renovació pedagògica i una escola catalana malgrat la dictadura enemiga. Mestres de tota España i de Portugal venien a l'escola d'Estiu de Barcelona i convidàvem mestres de Cooperacione Educativa d'Italia, de l'École Moderne de France.

Faci un pensament. No esperi ni la Llei d'Educació de Catalunya. Que no ho entén que estem recarregats de normativa i es perd el que és essencial? La clau està en fer que cada centre tingui un sistema pedagògic fonamentat i ben trabat. Ja ho veu, tothom s'atreveix a parlar de pedagogia confonent-ho amb educació. La pedagogia és un coneixement científic i normatiu sòlid, encara que s'expressa amb vocabulari comú i tothom s'hi atreveix.

No tinc res contra al seva gestió, ben al contrari, defenso arreu la seva mesura i la seva dignitat i valoro molt el català que parla front els perepunyetes que molts n'hi ha.


Salutació cordial i política (en majúscules)


Martí Teixidó i Planas
xxxxxxxxx xxxxxxxxx

I rebo aquesta resposta. El MHP de la Generalitat de Catalunya està incomunicat.
Benvolgut,
Aquesta adreça s'ha creat únicament amb la finalitat d'enviar el missatge de felicitació de Sant Jordi del MHP de la Generalitat de Catalunya.
Si ho desitja, pot adreçar els seus comentaris a l'adreça del Gabinet del President: gbpresident.presidencia@gencat.cat o al web: www.gencat.cat/president

Res de comunicació. Pitjor que una màquina. L'ordinador HAL de la sèrie 9000 a "2001 space odyssey" mostra millors sentiments, és sensible.

dissabte, 18 d’abril del 2009

Educació i escola. Assumpte polític a debat

Cal escoltar les diferents posicions davant l'educació. Una bona anàlisi de ciència política ha de:
1 Identificar abans que res els fets, les dades sobre les que es construeixen determinades tesis i arguments.
2 Contextualitzar les tesis i arguments: l'autor en el seu sector, la trajectòria professional, la coincidència amb d'altres fets i anàlisis més enllà de l'educació o de l'escola.
3 Alternatives: a qui beneficien, condicions de possibilitat, suport social.

Escoltem: "Siempre ha habido grupos buenos y grupos malos", "Le plaisir d'aprendre et aussi dépasser soi même", "Els docents d'aquí, els que menys hores de docència tenen", "En la formació ha faltat consistència científica i filosòfica", "El que s'aprèn a l'ecola ha d'ésser útil a la vida".

L'escola contra el món, llibre del professor Gregorio Luri (l'intervinent en el debat, imatge inicial) és consistent i no dubta en desautoritzar la política d'educació per excessives aparences i per la falta de padagogia. Llegim-lo i pensem. (Edicions La Campana 2008)

divendres, 17 d’abril del 2009

CIUDADANOS DEL MUNDO. Hacia una teoría de la ciudadania

Llegim aquesta obra de la filòsofa dra. Adela Cortina. Una potent fonamentació de la política de l'educació. (Alianza Editorisl 1997)
Comença amb "del groteco teológico" al "grotesco político" com a retorn a la Illa del Dr. Moreau.
Abans d'iniciar la lectura podem veure unes seqüències de la versió cinema (M. York 1977) de la novel·la de H.G. Wells de 1896, visió anticipada un segle abans.





També Mr Hyde surt de l'ocultament i es va apoderant del Dr Jenkyll que n'ha estat el creador i ara esdevé indefens. Escrit per R.L. Stevenson el 1886 davant la dualitat humana , dut al cinema el 1932 per R. Mamoulian.




No deuen ser històries tan fantàstiques. L'esclavisme dels negres, vergonya dels blancs no ha acabat tan malament ni a South Africa, ni a USA on avui un negre es president de tots. Hitler inflat va acabar destruint-se a si mateix després d'anys d'Holocaust creixent. Un i tots els casos són possibles quan els humans no hem interioritzat un comportament ètic propi que ens faci forts davant la injustícia i ens faci sentir febles quan siguem forts. L'educació, i des dels primers anys, ha de sembrar patrons de comportament que, llevat de malaltia, siguin norma de vida lliurement acceptada ja adults.

Adela Cortina

divendres, 10 d’abril del 2009

FI DE L'EDUCACIÓ. Una redefinició del valor de l'escola

Llegim aquesta obra de Neil Postman (1995), mestre d'escola professor i sociòleg dr. (Eumo Editorial 2000). Un bona provocació per fer-nos pensar que amb una escola exclusivament racionalista, tecnificada, però sense un motiu, no anem enlloc. Les escoles es converteixen en centres de detenció i no d'atenció a la infància i la joventut.
Si els vells relats, els antics déus, els mythes clàssics no ens serveixen... si els nous déus de la utilitat econòmica, de la tecnologia, del consum també ens fallen...
Bé haurem de crear-ne uns altres que donin sentit a la vida, que obrin la nostra visió del kosmos a l'infinit. Postman proposa: la nau espaial Terra, l'angel caigut, l'experiment americà, lea llei de la diversitat.
Tant currículum escolar, tanta normativa administrativa, les lleis d'educació... ¿de què ens estan servint si l'escola no trasmet l'enthusiasme (plenitud dels déus) per viure, pel coneixement, per la convivència, per sentir-nos teixidors de paraules (gust per la llengua, llengües) i creadors del món a través de la cultura sense destruir la natura?
L'educació no és una questió tècnica sinó de sentit total i el primer motiu es la finalitat de l'educació; la tècnica i ara els recursos tècnològics aplicats a la informació amb tot el seu potencial actual, de res serveixen si no sabem on anem, què volem.



Neil Postman

divendres, 3 d’abril del 2009

EDUCACIÓ CIUTADANA COMÚ. Un mínim necesari. Alguns en fan conflicte, interessat o ingenu? Són els que encara volen imposar els seus màxims a tots?

L'educació té una dimensió pública i per això cal garantir-la a tots els joves ciutadans. Inclou aspectes instruccioanls (llegir i escriure, operar aritmèticament...) i conèixer la societat on vivim i les normes que ens obliguen necessàriament a tots (que no podem destruir el medi ambient que ens pertany a tots, que no podem matar un altre humà, que no hem de discriminar per color de pell, orígen o gènere, que no podem utilitzar sexualment els menors, que l'homosexualitat s'ha de respectar com a orientació pesonal...)
L'educació té una dimensió privada que ni els podrers públics ni els professionals de l'educació podem envair i hem de respectar (mites infantils com el dels savis mags, alimentació naturista o sense carn de porc, orientació religiosa i cosmovisió, sentit de la família...)
Però no podem deixar de garantir que tots els infants i joves sàpiguen que la Terra és esfèrica, que el sol no surt per l'Est sinó que és la Terra que gira, que la ciència prova amb evidències que hi ha una evolució de les espècies, que el tarot i l'astrologia no han estat acceptats científicament, que la nostra societat avui respecta l'homosexualitat encara que durant anys la va perseguir, que no es pot imposar una confessió religiosa encara que la dimensió religiosa es presenta com una invariant humana, que no es pot imposar una concepció laica o atea com es va intentar en alguns sitemes polítics...
Què volen els que s'oposen a una educació per a la ciutadania segons un curriculum conegut, imposar el seu currículum ocult? MTP

dissabte, 28 de març del 2009

DRETS HUMANS. Una fonamentació universal de l'educació

Valors que hem de transmtre als infants en l'educació dels primers anys per fonamentar uns patrons de conducta que s'interioritzaran. De joves es raonaran críticament i es podrà fer una adopció lliure i personal per a tota la vida. Els infants han de veure que els adults defensem aquests valors unànimement i que nosaltres mateixos actuem segons ells. Perquè defensem els drets per a tots, acceptem lliurement els deures que tenim cap als altres.



dimecres, 11 de març del 2009

Plató, educador a través de la filosofia i la política


Plató a La República o l'Estat defensa l'educació com a necessària per a fer ciutadans, projectada racionalment i realitzada políticament.

Cites rellevants de La República
Primer eduquem els infants amb mites que no són del tot veritat però hem de protegir-los d'aquells que puguin donarlos mal model. Això no és censura o ser enemig de la societat oberta com va criticar Karl Popper; el control de poetes, músics i contadors de mites es limita a allò que mostrem a infants i joves. Aquesta és una tesi de Platon emergent, ben necessària en una societat de comunicació de masses on per audiència i per consum es mostra obertament les màximes provocacions. Que els adults vegem The Simpson, una crítica àcida de la societat intel·ligent, és positiu. ¿Però quin efecte pot tenir en infants de sis, vuit o deu anys veure que Bar Simpson és un permanent destroyer?. Platon diu senzillament que encara no tenen enteniment per comprendre l'al·legoria com per exemple que efectivament els déus també fan coses que no s'han de fer: s'emborratxen, es prenen les dones...

diumenge, 1 de març del 2009

POLÍTICA AMB MAJÚSCULES: decisió i acció

El 44è president d'USA, Barack H. Obama mostra un bon exemple de política com a decisió i acció de govern que no estem acostumats a oir. Podem escoltar-ho i seguir el text.




Text complet

President Obama. Discurs a les dues cambres dels USA

President Obama. Discurs a les dues cambres dels USA
Un clar exemple de discurs polític consistent (politics). Preses de posició, objectius marcats i crida al compromís i consens conjunt, política de país. Enuncia ja programes d'acció (policies)
Per a estudiants de Política de l'educació té interès. Cercar totes les posicions referents a la política de l'educació: valors, fites i mesures d'acció que es proposes.

TEXT COMPLET ENGLISH-CATALÀ

diumenge, 25 de gener del 2009

Inaugural Speech by 44th President of United States of America, Barack-Hussein Obama

POLÍTICA amb majúscules.
D'un país amb gran influència sobre el planeta Terra. Uns principis, valors i finaliats... poden ser compartits, amb caràcter universal, avui? ¿Se'n deriven fonaments per a la política de l'educació que ha de donar marc a l'acció pedagògica dels professionals i nucli a les aspiracions dels ciutadans pares amb relació als seus fills?

President Obama. Discurs inaugural

Discurs inaugural íntegre English-Català

Homer: educador a través de la narrativa.

Amb Ulisses, Penélope, Telemac... Homer, educador, presenta models humans.
En començar la tasca de l'educació cal saber quin model d'humà eduquem, en quina societat... Per això es un bon començament de les classes de Política de l'Educació.
S'han succeït d'altres models en el decurs de la nostra història: Blanquerna, La Benplantada...
i també: l'Ulisses postmodern de Joice, el Homer Simpson que veuen els nostres infants a casa... no són també models proposats?
Hi ha una decisió política mínima que emmarca l'educació en la seva dimensió social que s'encarrega a l'escola.
Hi ha una decisió ètica personal de llibertat de consciència -inicialment exercida per la família- que dóna sentit a la vida i al món.
Dewey va veure en l'escola la institució adequada on es reconcilien els idels individuals i els ideals socials.
Plató ja va dir a La República (L'Estat) que cal la ciutat sences¡ra per a educar els infants.

Penseu qui guanya:
Homer i totes les les narracions educatives que han seguit i son, o bé
Plató i el disseny de polítiques d'educació i tecnificacions pedagògiques?
És un primer fòrum de debat.