Política territorial - Territori political

Divisió territorial de Catalunya i circumscripcions electorals
Estem en un atzucac que ja va voler evitar Xirinacs el 1978 (Avui, 3 novembre). Aquest dia es discutia a Sau (Osona) el capítol d'eleccions al Parlament de Catalunya. Amb una sola cambra, calia articular la gran concentració de població a la conurbació de Barcelona amb "qualitat de vida ínfima" i "unes comarques molt vives però molt deprimides" El 1978 hi havia un Govern de la Generalitat provisional però amb el gran valor que hi eren tots els partits polítics amb representació democràtica (15 de juny de 1977). Era el moment d'aprovar una divisió territorial que determinaria circumscripcions electorals doncs, qui "guanyés" les primeres eleccions al Parlament de Catalunya no voldria canviar l'statu quo. Xirinacs va endevinar què faria Pujol (1980-2003) que va anar apartant/ajornant/impedint sempre la divisió territorial de Catalunya. Xirinacs, polític del poble, defensor del poble havia d'haver estat. Pujol, un gran polític, amb coineixement i competència total, però sectari.

I ara què? Totes les propostes que hem vist són discutibles i per darrera interessades. Fins i tot la vegueria de l'Alt Pirineu Aran que es justifica per nombre de població però que darrera té els explotadors turístics, activitat local però organitzada per corporacions externes. Amb els Plans Territorials Parcials s'ha intentat anar avançant o condicionar una opció i ara estem en el "cul de sac". A part d'algunes filigranes: una hiperComarques centrals i la miopia de seguir fent dependre el Ripollès de Girona (perquè és de la província?), el gran conflicte és com dissoldre les províncies, què fer amb els consells comarcals i com fer content tothom quan cadascú defensa el seu interès: si no ha de millorar, quedar-se com està.



Estudieu, estudieu bé la proposta de circumscripcions electorals de Xirinacs actualitzant les dades: distribució de la població, noves comarques, xarxa de comunicacions, activitat econòmica i qualitat de vida. Ell partia de la divisió territorial del 1931 (Comissió Pau Vila) i dels barris de Barcelona (Fabré-Huertas) amb dades demogràfiques de 1974. Garantia un diputat per comarca, un diputat per cada 50.000 hab¡tants, circumscripció a part per a cada ciutat i per cada districte de ciutat amb més de 50.000 habitants.

Si les circumscripcions electorals queden ben definides, la divisió territorial no canviaria tant quan una comarca forma part d'una vegueria o d'una altra. Sobra política de xerrameca interessada i falta coneixement-estudi i falta també política de compromís per la ciutadania.


Respecte a les propostes de vegueries posades sobre la taula.
Per començar, "vegueria" pot ser molt nostrat però si pensem que vol dir vicari, delegat, no anem bé. Volem tenir una organització territorial democràtica, no feudal. Millor parlar de regions per referir-nos a les àrees d'adminitració de la Generalitat però també àrees de representació política on el diputat o cap dels diputats ha de tenir atribucions i donar explicacions als ciutadans votants, als qui l'han votat i als qui no. (I de passada, si tenim regions... Catalunya no pot ser-ho, ha de ser una nació)

No veig que es justifiqui bé Alt Prinieu Aran.
No veig que el Ripollès hagi d'anar a Girona quan sempre ha estat vinculat, i ho està, a Vic. En canvi sembla talment que és manté el medieval bisbat de Vic (sense Ripoll) que fa un arc fins a Igualada.
Osona es pot articular molt bé amb el Ripollès i amb la Garrotxa, ara que l'hem apropada per túnel de Bracons i que abans ja ho havíem fet pel túnel d Cap sa Costa.

Si els rius baixen de les muntanyes cap al sud, si les comunicacions han seguit les valls dels rius que hem completat amb túnels. L'Eix transversal, -mira que ha trigat... i no va arribar a Olot- és un eix de transports de Catalunya, no de comunicació humana.
Si Vic va aspirar a universitat i se li va reconèixer... si Manresa té escoles uiversitàries politècniques... potser no es pot subordinar una a l'altra
Si l'escut de Catalunya té quatre barres verticals... i mai ha tingut organització central... Si hi ha gent de muntanya i gent de terra baixa... Per què fem una Catalunya central?
Què és avui la comarca el Barcelonès? O es fa la Barcelona metropolitana o es deixa la ciutat com a unitat amb els seus districtes a part.

El mapa veguerial que ha aprovat el govern GenCat el 02 de febrer de 2010

La llei crearà set vegueries, que coincidiran amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori i que són els següents:

* Alt Pirineu i Aran, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Era Val d’Aran.

* Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

* Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès.

* Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

* Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

* Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.

* Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Formaran part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona els 36 municipis que actualment formen part d’alguna de les tres entitats existents. Aquests són:

Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

Els partits trenquen la negociació per la llei electoral El desacord rau en el repartiment d'escons el 12 de febrer de 2010

Catalunya no tindrà llei electoral aquesta legislatura. La ponència de la llei ha acabat avui en un clar fracàs i la manca d'acord i les clares discordances entre els partits pel que fa al repartiment d'escons ha impedit que la llei pogués tirar endavant.

El model dels experts divideix Catalunya en set circumscripcions de la següent forma: 12 escons per a Tarragona, 14 per a Girona, 83 per a l'Àmbit Metropolità, 3 per a l'Alt Pirineu i Aran, 10 per a les comarques centrals, 8 per a Lleida i 5 per a les Terres de l'Ebre.

Ho havíem anunciat. No hem pogut evitar-ho. Així som els catalans. Solament ens posem d'acord quan estem acorralats (Recordem l'Assemblea de Catalunya impulsada per Xirinacs; sota una dictadura cruel hi eren tots).

Actualitzar la proposta de Xirinacs podria ser: 140 diputats per circumscripcions comarcals, o municipals a partir de 50.000 habitants (no de votants) de districtes municipals a partir de 50.000 habitants.

Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra, Segrià (355.444) 7 dip.

Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Anoia, Bages (381.691) 7 dip.

Ripollès, Garrotxa, Osona (227.121) 4 dip.

Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l'Estany, Gironès, La Seva (611.799) 12 dip.

Ribera d'Ebre, Terra Alta, Montsià, Baix Ebre (182.462) 3 dip.

Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Penedès, Garraf (789.603) 15 dip.

Baix LLobregat+Hospitalet, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme+Badalona, St.Adrià i Sta.Coloma (3.003.887) 60 dip.
i Barcelona (1.615.908) 32 dip.


El criteri més diferencial és: garantir que la comarca per sota de 50.000 habitants té un diputat i que les poblacions de més de 50.000 habitatnts són circumscripcions independents de la comarca o els districtes de més de 50.000 habitants són circumscripcions independents dins de la ciutat. Per pensar-hi sense interessos particulars. Martí Teixidó

ARA HAUREM DE PARLAR DE POLÍTICA DE SALUT A L'ESCOLA

post inicial 03/09/09. actualització 10/10/09. segona actualització 03/01/10

España cancel·la al compra de 24 mil·lions de vacunes de la grip A. Se n'han adquirit 13 mil·lions efectivament. D'aquestes se n'han aplicat 2 milions. Dels grups de risc s'ha vacunat un 22% dels previstos. A Catalunya la vacuna s'ha aplicat solament a un 20% dels previstos.

Podem coincidir amb els diaris afins als governs que els polítics encarregats de la salut pública han actuat amb responsabilitat. No tant en eficàcia directa encara que indirectament s'hagi assolit. Gens en eficiència, en bon aprofitament dels recursos. Ens surt molt car a tots.

Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo
sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por.

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou,
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.

Ningú comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat: I sabem la veritat... que hi ha mentida... guany abusiu
Que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.
(lletra de Jaume Picas)




Els polítics d'España i de Catalunya venien condicionats per les decisions de la OMS que sorprenentment va modificar els criteris, modificació que coincidia amb els interessos de les farmacèutiques. Al seu torn, els metges facultats, semblen renunciar a la seva professió i prescriuen per a tots els pacients o consulatts, sense mirar-los la cara, sense voler conèixer els seus bons o mals hàbits de vida alimentària, d'higiene de vies respiratòries altes, d'exercicis d'estirament i respiració, de ventilació dels ambients. "Vostè té 85 anys... s'ha de vacunar!" I no li diuen res a l'executiu de 40 anys que malmenja, que fuma, i que està hores en despatxos amb aire condicionat mal ventilats que és qui més escampa el virus.

Donem gràcies a la metge doctora Forcades que va deixar el seu recer mystic monàstic per parlar amb coneixement per estudi, amb llibertat personal i amb compromís social. Ni va fer sermons moralistes vaticans, ni va va fer discursos de política partidària. Durant prop d'una hora va aportar dades, fets i coincidències gairebé sense conclusions i sense judicis valoratius... un exercici de ciència política del que cal aprendre. Les conclusions, les valoracions... deriven soles si hom no les filtra amb interesoss econòmics, polítics, socials.

La Dra. Forcades va aconseguir que no s'apliqués la vacuna a les dones embarassades i es va fer un disseny de vacuna especial per a elles. Gràcies.

Si el Gobierno de España s'ha estatviat 173 milions d'eurons, bé podem atribuir a l'acció de la Dra. Forcades la meitat o més de l'estalvi. Serà bo que els propers presidents de govern, de Catalunya o d'España, considerin si no seria convenient encarregar a la Dra. Forcades la política de salut pública. Perquè sempre es diu que cal incementar la formació de tots els ciutadans per a ser més competitius. Jo penso que per a ministres i consellers es recorre a les persones més capacitades científicament i professionalment en la matèria i, d'entre aquestes evidentment, els qui sintonitzin amb la política que vol impulsar la majoria política democràticament legitimada i que quedarà doblement legitimada per l'eficàcia i competència de la seva actuació.

Donem gràcies a les mestres i direccions escolars que han aplicat les mesures de protecció de la salut amb rigor i també amb alegria. Donem gràcies a les famílies que han aplicat normes d'higiene, de ventilació, d'alimentació enriquida amb vitamines o de lactància materna encara que els facultats metges confiessin més en els poders dels fàrmacs. L'eficàcia no s'ha d'atribuir a la vacuna sinó a les mesures que hem pres entre tots.

Evidentment, la Grip A segeuix present. De fet, les vacunes van arribar tard per a ser preventives. I ara sembla que han disminuït els casos d'afectats. Les festes de Nadal i Any Nou alegren la vida, activen endor¡fines cerebrals, ens donen més defenses i no és tan fàcil (estadísticament) que caiguem malalts. Ara ve el dur gener, la rutina per a molts que fa mal. Hi haurà nous casos de Grip A. Cal mantenir les mesures de protecció prevenció, les naturals en primer lloc que convenen a tots, especialment als infants, i per als adults amb independència que s'opti per la vacuna. Recordem les mesures que vàrem proposar al setembre.

Afegiré cinc orientacions per criteri propi si els doctors em donen permís,
jo que no sóc doctor en medicina, sí doctor en filosofia i ciències de l'educació.

Sols CINC ORIENTACIONS
però comprovades amb alumnes, amb fills, nebots i néts
i amb un mateix, debilitat per tractament necessari de cobaltoteràpia.

Farem una bona pevenció en infants si:

1 Tenen una bona ventilació nassal. Caldrà introduir la pràctica hindú de netejar el nas
fent passar aigua salina (disolució 0,05, al 5%), sense forçar entrada per un orifici i sortida per l'altre i pel coll.
Hi ha els vaporitzadors d'aigua marina que no són millors. Millor trobar una lota hindú.







2 Dosis intensives de vitamina C cada dia al matí, al llevar-se. Donen una cobertura immediata a les vies respiratòries altes: kiwi, llimona, taronja o mandarina. O bé mab dosis més intenses, comprimits liofilitzats de 500 mg.


3 Ventilar bé l'habitació i fer abans de dormir unes inspiracions profundes, com per renovar al màxim l'aire dels pulmons. Practicar la respiració de pit
i també la profunda de ventre, particularment els nens.




4 Prendre regularment alguns petits caramels de sucre i sucs àcids de fruita preferentment. L'ensalivació és protecció bucal i faríngea. D'altra banda els infants necessiten glucosa, el combustible cerebral, particularment els més actius. Han de ser caramels de fàbriques acreditades, no lleoplies fetes amb greixos de d'aviram o amb cotxinilla.


5 Parlar bé, vocalitzant i cantar sovint però no forçar la veu o cansar-la. (Compte amb la cridòria a les sortides). Si es detecta cansada, si s'ha de sortir fora on hi ha ambient més fred i humit: caramel a la boca i a ensalivar. És protecció.


No perdis la teva seguretat. Tu ets qui, després de ben informar-te, has de prendre les decisions.
I el blues és una acció molt eficaç contra la crisi, contra els tamposos. Cantant blues es pot dir tot.


Ja fa masa temps que ens empatxen cada dia amb la GRIP virus A /H1N1. Fa temps que es parla de la necessitat de prendre mesures extraordinàries: retard del curs escolar, clausura de classes o escoles, reduir el treball presencial a les empreses si es pot fer treball telemàtic i... Tamiflu, Tamiflu, Tamiflu. (De Relenza, gairebé no se'n parla).

Teresa Forcades, metge doctora, monja benedictina, ha estudiat l'assumpte i s'ha decidit a explicar-ho com ningú ha fet. Una forma políticament compromesa de complir la Regla de Sant Benet: ora et labora / prega i treballa. Vegeu,escolteu i penseu. No hi veig demagogia, ni oportunisme sinó servei autèntic i desinteressat a la ciutadania.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

La ministra de Sanidad de España contribueix a difondre mesures de protecció com: rentar-se els mans sovint, no fer-se petons, no donar-se la ma, emprar marcaretes si hi ha tos... Però ministra i consellers surten de la reunió, i davant de les càmeres de televisió fan un espectacle de petons i petonets. (Com que deuen ser dels falsos i no tenen afecte, potser no tenen efecte).

Però arribats al setembre, encara és hora que s'hagi de concretar quines mesures es consideren de seguretat pública a les escoles. Vacunes sí, vacunes no. Del 20% a tots els menors de 14 anys, quan es pugui. I la vacuna prou experimentada no estarà abans del novembre. La vacuna, per concepte, és prèvia a l'exposició a la malaltia. Al novembre es pot vacunar?

Alguns directius i docents d'escoles i instituts estan actuant amb responsabilitat. Els pares-mares dels infants d'educació infantil han de ser reunits ja la setmana entrant i bé els han de dir alguna cosa, amb seguretat. Anar de "cagadubtes" -així es diu en català- és el pitjor que es pot fer i sembla que és el que fan els responsables superiors. I si no saben que han de dir, que no crein expectatives innecessàries. Hi ha professionals que s'han posat mans a la feina com El CEIP Jacint Verdaguer que aplega informació a la seva web. El CEIP Carles Buïgas té preparada la reunió de pares-mares havent estudiat articles amb orientacions fiables i havent prevest decisions bàsiques com: sabó líquid i paper eixugador, normes sobre higiene personal...

De moment siguem conscients de la dimensió econòmica interessada. ¿Com s'atreveixen a donar xifres de previsió catastròfica els que mantenen patents i controlen els preus dels medicaments?

I d'altra banda, pensem en mesures d'higiene bàsica una mica més intensificada que caldrà tenir present amb els infants i joves. Això ja ho coneixem amb els "polls de cap": que si Mitigal, que si Filvit... quan amb vinagre al cabell i un gorro de natació a la nit, tots els polls queden intoxicats. Si ja ho sabien les àvies això!

I un exemple de l'absurd i les contracdiccions. S'ha parlat de tancar escoles, de retardar l'inici de curs. Jo no he sentit parlar de cinemes, teatres, discoteques, auditoris, reunions tancades... llocs amb gran concentració de gent i poca ventilació. Doncs els asseguro que és on jo, persona amb les vies respiratòries altes debilitades per un tractament de cobaltoteràpia, les enganxo totes malgrat haver anat perfilant i acumulant petites mesures de protecció amb les que tinc controlada la meva debilitat amb la qual convisc. Martí Teixidó



No seria millor haver evitat els petons, d'altra banda rutinaris?
No demanen mesures que puguin evitar la propagació de la Grip A? Començarem quan ja stigui propagant-se? Per què no aprofitem per introduir d'altres signes de comunicació i afecte? Mirar-se als ulls, a l'interior. Posar la mà al cor com fan els àrabs i mirar l'altre (altre com jo). Ajuntar les mans planes ben centrades fent un gest de reverència amb el cap com fan els hindús. Una ocasió de creativitat.



Govern GenCat - recomanacions per afrontar el virus de la Grip A a les escoles

FaPaC orienta

Associació Catalana d'Infermeria orienta


Hospital Sant Joan de Déu orienta


Preguntes més freqüents i respostes

Nadal2009win

View more presentations or Upload your own.

wu
Beethoven Sinf. 3 Heròrica, 2n mov.





Observo el guarniment de l'arbre de Nadal. S' l'han fet infants amb ajuda dels seus mestres com a activitat d'educació artística escolar que té una projecció cultural, social... em sembla que té un alt valor pedagògic. ¿No estem ja cansats de tants estereotips hiperreproduïts per la societat de consum? Si la gent els accepta, penso que és perquè en la seva educació escolar no van ser estimulats per a la creativitat. Cal crear nous symbols de comunicació de l'experiència humana. L'educació artística ha de començar... la capacitat artística ja la duu l'infant en la memòria dels seus gens o mems. L'espècie animal humana és symbolitzadora, expressiva d'emocions... i això és l'art. expressar lliurement l'observació del món i de la vida, donar-li un sentit, plasmar l'emoció, l'admiració, la sorpresa, el neguit, l'animadversió, la contradicicó, la contemplació... L'educació escolar l'ha de suscitar, conrear, estimular... i les tècniques han de potenciar l'expressivitat, no reduir-la a reproduccions estereotipades. ¿Què veiem a les finestres de les escoles? ¿Com podem girar aquesta tendència reproductiva de l'escola? Per comptes de copiar, reproduir, es pot crear fins al punt que els sistemes comercials siguin els que prenguin idees de les escoles.

Uns exemples d'enguany. Hi ha boix grèvol i llaçada. Hi ha un Jesús despullat i un Pare Noël enfilat. Hi ha disseny de formes d'arbre i nen amb trineu. Hi ha ninot de neu fet amb animació informàtica. Mitjans expressius i nous no en falten. Les idees potser són velles i massa vistes. Que cadascú pensi què vulgui.

Educació de qualitat. Ja s'ha dit tot i tot està per fer

El Pla d'Ensenyament Langevin-Wallon. France 1946.






El Pla Langevin -Wallon va ser elaborat el 1946 a France. No es va generalitzar al seva aplicació. Era un pla pensat per experts compromesos en l'Educació Nova des de 1921. Henri Wallon, psicòleg oblidat; de fet, metge, neuropsiquiatre i filòsof que va escriure moltíssim i avui no en sabem res ( mentre tothom parla de Sant Piaget sense haver-lo estudiat i menys encara haver-lo entès). Paul Langevin, físic reconegut, home de compromís polític per la justícia social també havia estat impulsor de l'Escola Nova. El Pla d'Ensenyament cobria fins als 18 anys amb el cicle de determinació (15-18 anys), precedit del cicle d'orientació (11-15 anys). poques hores de classe determianda i dedicació a activilats lliurement escollides. Wallon havia posat les bases emocionals: a l'adolescència no s'aprèn per capacitat d'intel·ligència sinó per motivació emocional. (Després Goleman ha fet fortuna i n'ha venut molts llibres). ¿Què volem inventar de nou si no hem estudiat els models ben pensats que no s'han pogut aplicar pels entrebancs dels qui perferien un ensenyament d'excel·lència selectiva?

Comisisó Europea: informe de progrés cap als objectius de Lisboa 2010 en educació i formació

Haurem d'estudiar bé aquest informe. Són 167 pàgines, bé, 96 sense els annexos. No podem quedar-nos amb els titulars de premsa, ràdio i televisió; cerquen l'impacte, és la seva manera de guanyar lectors, audiència i vidència. Nosaltres som de l'ofici de l'educació i de fet hauríem de ser de la professió pedagògica (no és ben bé el mateix com no tots els de l'ofici de la salut són metges).

Progress towards the Lisbon objectives in education and training - Indicators and benchmarks 2009

Times They Are a Changing
I mira que en fa de temps!
Perquè els temps estan canviant
Veniu mestres doctorats...

Haig de dir, amb tristor, que a mi no m'estranya la situació de l'aprenentatge dels nostres infants i joves. Amb tristor perquè hi ha molts professionals que hi treballen amb dedicació i compromís però estem constantment discutint si anem cap aquí (LOGSE) o cap allà (LGE), cap a la dreta (LOCE) o cap a l'esquerra (LOE). A Catalunya hem estat molt ocupats en la nostra Llei d'Educació però la veritat és que encara tot ho tenim per fer. Els darrers anys s'estan impulsant moltes actuacions, no totes van en la mateixa direcció i no segueixen la lògica natural: l'ensenyament-aprenentatge comença a l'aula, amb les situacions d'aprenentatge que organizen mestres i professors i per això necessitem una institució ben organitzada i participativa i per això cal que l'Administració proporcioni mitjans i cal evidentment una regulació política bàsica que tothom conegui i compleixi. Ho fem al revés: lleis, grans plans, moltes reglamentacions, moltes convocatòries... però no arribem a canviar la manera d'ensenyar i d'aprendre a l'aula de manera generalizada. Hi ha mestres i professors que sí que ho han fet i són els que estan més cansats de reunions que a ells no els aporten res.







Les aules de parvulari sí que han canviat




Amb tots els plans, projectes i gra ns paraules... no veig que es faci referència als sitemes pedagògics assajats el segle XX. És més comprovo que són molt pocs els que coneixen els 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière o l'Infant i el currículum de Dewey doncs no parlarien de competències bàsiques. I així, tampoc es té present, Globalització de Decroly, Desenvolupament maduratiu de Montessori, Treball en grup de Cousinet, Mètode de Projectes de Kilpatrick, Pla Dalton d'individualització i contractes, Sistema Winnetka amb programes mínim i de desenvolupament, Pla Jena per a alumnes de diferents edats, pedagogia antroposòfica Waldord de R. Steiner, Tècniques de l'Escola Moderna de Freinet. l'Escola com a Investigació d'Alfieri-Tonucci i la Ciutat Educadora de UNESCO-Faure. Tot això constitueix un patrimoni ric que tenim oblidat a les golfes i aquí inventem cada dia, hem fet una Direcció General d'Innovació, allà van fer una Direcció General de Renovació Pe dagògica... sempre parlem de projectes, passem d'un a l'altre i no acabem de veure massa realitzacions. Sempre estem començant.

Això precedent, no és teoria. Són sistemes empíricament assajats unes escoles promogudes a Europa per burgesos de filosofia existencialista: la vida és un projecte responsable que cadascú ha de desenvolupar. Així es valorava la feina ben feta i acabada, l'autoemulació, la coeducació, l'activitats esportiva, els treballs manuals, l'educació estètica... i el més avançat de tots, Freient que ja va introduir màquines d'instrucció programada, impremta, correspondència escolar, fotografia i audicions, biblioteca de treball, pla de treball individual ... una concepció d'ensenyament personalitzat i de treball cooperatiu alhora. És el sistem a pedagògic que avui permetria introduir l'ordinador i totes les TIC a l'aula però no per a fer tots el mateix. Amb una organització com aquesta no caldrien 30 ordinadors, es podria atendre els nouvinguts, es pot fer que els alumnnes amb altes capacitats no s'avorreixin i que hi hagi més calma per als alumnes tocats de la hiperactivitat d'aquesta societat.

L'Escola Activa, filosòficament orientada a fer persona social amb una educació integral, científicament fonamentada en la psicologia del desenvolupament i enla sociologia per a dissenyar un currículum d'aprenentatges funcionals adequat a cada alumne no ha arribat a imposar-se als països europeus. L'Escola Europea és vella, caduca arreu. Ja ho va cantar John Lennon



No tenim resolts els aprenentatges més elementals. Ensenyar a llegir no ho pot per cadascú com a ell li sembla, la taula de multiplicar s'ensenya com els anys cinquanta però sense cantar, no es sap donar el tipus de lectura adequat a cada alumne segons el seu tarannà. Les modes corren i es reprodueixen sense saber adaptar-les a les circumstàncies de cada centre. I diguem d'educació secundària: ¿Com es pot fer cada hora una activitat i canvi per comptes de fer tres hores de la mateixa matèria però amb diferents temps d'activitat? (L'estructura d'un programa de ràdio de matí ens dóna la pista)
Que poc laborataori! Que poc taller de tecnologia! Quan poques realitzacions amb les mans que s'han d'ensinitrar amb pràctica?

Aules de recepció, fredes, avorrides... no canvien

I anem a tres qüestions clau:

1 Sense direcció pedagògica, l'escola és una institució, una empresa de producció d'educació sense director de producció. El president del con sell d'una empresa s'escull per acord o votació peò per a dirigir la producció es cerca el més competent que es troba. I de pedagogia tots en parlen, però pocs en saben i lame ntablement la titulació es pecífica avui no és garantia .

El taller de tecnologia... aquest sí, un bon canvi

2 Han aconsellat malament el conseller. L'educació, l'ensenyament és un procés i hi ha d'haver resultats evidentment, però no són resultats de vendes, de guanys, de qualificacions. EL ssitema productiu mira de reduir els processos i els seus costos i solament li interessen els guanys. A l'educació és justament al revés: són guanys de desenvolupament personal i social. La tensió productiva pels resultats no afavoreix els resultats. El primer resultat de procés és que els alumnes trobin gust en la feina que fan, que s'hi apliquin amb ganes. El segon és que cadascú rendeixi segons les seves aptituds. Sí això és dóna els bons resultats acadèmics cauen sols. Cal però un quart pas per als alumnes amb més acpacitats: aprenentatge creatiu perquè avorrir-se per massa llest també duu a l'abandonament.

La prova: un 20% dels alumnes que no segueixen bé l'Educació Secundària són dels que molesten... perquè tenen capacitat. Però aguantar una llengua que solament és ortografia, vocabulari, sintaxi... se'ls fa insuportable. Una matemàtica que tot són radicals, polinomis i equacions no tretes de situacions func¡onals solament interessa als qui els seus pares els estan dient que han d'anar a la universitat, i encar a! No es qüestió de rebaixar nivells, massa que s'han rebaixat. S'han d'escriure bé sis i vuit pàgines i potser escriure capítols de novel·la que és com es va recuperar Pennac. S'han de fer càlculs d'hipoteca, de TAE i d'interès nominal, de despeses d'una família, la declara ció a Hisenda.

L'aula d'informàtica segueix el model escolàstic de la uniformitat. No anem bé.

3 Notem com la Llei d'Educació ha oblidat totalment la dimensió estètica humana. L'educació estètica en sentin ampli: contemplació, gust per la feina ben feta, passió pel coneixement, estil de bones relacions, funcionaliat i també identitat en el vestir, bon ordre i disposició de les coses a l'aula... era ja una aspiració dels pedagopgs de l'educació de l'esperit i és avui encara més necessari en una societat hiperactiva, de l'espectacle i de consum. La institució escolar és la que pot dedicar-se amb gratuïtat i generositat total a la infància i a la joventut. Martí Teixidó

De l'escola tradicional a la Progressive Education School als USA


El màxim exponent de l'Escola Activa que incorporava tècniques i màquines modernes.
La pedagogia Freinet: mètodes naturals de lectura, de càlcul i de dibuix, text lliure, impremta, correspondència escolar, biblioteca escolar, pla de treball setmanal... si Élise i Celestin Freinet, mestres i pedagogs, amb tot el Moviment Cooperatiu d'Escola Moderna, haguesssin disposat d'ordinadors, TIC, impressions immediates, fotografia digital...! Es van avançar al seu temps i els ignorem?


De l'escola que tenim, d'un altre temps, a l'escola que hem de fer. Escola ComunicActiva




És el model occidental de l'escola, la dels il·lustrats francesos, basada en la uniformitat que ja no es pot aguanantar més. Als USA també estan per les competències. A l'Àsia potser encara els nois i noies aguanten un temps aquesta escola doncs els patrons familiars pesen més.

Building 21st Century Skills









I Bob Dylan segueix cantant:
Veniu, ministres, diputats Escolteu-me de grat Veniu pares i assenyats De tot arreu del món
Els vostres fills i les vostres filles Ja parlen diferent
Perquè els temps estan canviant

EDUCACIÓ. ENTRE POLÍTICA I PEDAGOGIA. A propòsit de les lleis

Massa països, preocupats per el mal funcionament del sistema escolar i la poca funcionalitat, eficiència, eficàcia i optimització de la institució escolar opten pel camí feixuc inútil de les lleis llargues i hiperreguladores. Entre ells España, Catalunya, i ara Venezuela. USA en canvi, seguint l'empremta de Dewey sembla que va per un altre camí.

ARTICLE V. THE SCHOOL AND SOCIAL PROGRESS.
I believe that education is a regulation of the process of coming to share in the social consciousness; and that the adjustment of individual activity on the basis of this social consciousness is the only sure method of social reconstruction.
I believe that this conception has due regard for both individualistic and socialistic ideals. It is duly individual because it recognizes the formation of a certain character as the only genuine basis of right living. It is socialistic because it recognizes that this right character is not to be formed merely by individual precept, example, or exhortation, but rather by the influence of a certain form of institutional or community life upon the individual, and that the social organism through the school, as its organ, may determine ethical results.
I believe that in the ideal school we have the reconciliation of the individualistic and the institutional ideals. (John Dewey: My pedagogic creed, 1897).
Disponible en
http://www.rjgeib.com/biography/credo/dewey.html

Text íntegre

Cada centre haurà de formular una carta de compromís educatiu en la qual s'expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. Les famílies hauran de conèixer la carta i hauran d'avenir-se a compartir els principis que la inspiren. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta. Compromís unilateral? Tutelat per l'Administració? L'obligació no inhibirà la llibertat i la responsabilitat?




Entre otras novedades del texto, destaca que se podrá repetir dos veces en 4º de Educación Secundaria Obligatoria (ESO), la promoción con tres suspensos en cada uno de los tres primeros cursos de la ESO. Quins detalls en una llei orgànica!



La Asamblea Nacional aprobó este jueves el proyecto de Ley Orgánica de Educación después de un largo debate que terminó a la medianoche y el que se votó por unanimidad tras la retirada de la oposición de la plenaria. (¿?¡!)




USA. Reform and Invest in K-12 Education
President Obama will reform America’s public schools to deliver a 21st Century education that will prepare all children for success in the new global workplace. He will foster a race to the top in our nation’s schools, by promoting world-class academic standards and a curriculum that fosters critical thinking, problem solving, and the innovative use of knowledge to prepare students for college and career.

Llei d'Educació de Catalunya.

Tant de bo una llei pogués canviar la nostra escola!

Sistema o Institució plantejava Juan-Carlos Tedesco a El nuevo pacto educativo ja el 1995 (Anaya, exhaurit). I d'altra banda tots: els representants polítics, els professors d'universitat, els mestres i professors, la gent del carrer... han arribat a acceptar que parlar de les escoles, de l'educació escolar, de l'ensenyament és parlar del sistema educatiu.

Greu error. Sistema educatiu és tota la societat en tant que educable. Tant és sistema educatiu l'escola, com la família i el gran gegant del nostre temps que s'infla d'audiències, de consumidors. Els mitjans de comunicació són avui el més gran educador de la nostra societat.

Vegem si aquesta llei que tracta del sistema educatiu , que de l'escola ho vol regular tot, que demana que els famílies participin a l'escola (podia haver també demanat que l'educació escolar tingués en compte la vida familiar, els seus estímuls o les seves necessitats que cal compensar), també diu alguna cosa de l'educació que correspon als mitjans de comunicació.

¿Saben, potser, que hi ha hagut aportacions de la pedagogia durant el segle XX amb fonament científic? ¿Saben que van demostrar: interès de l'alumne, aprenentatge autònom i en equip, sentit de comunitat o de república escolar, ús de les tècniques de la societat moderna... tot això no ho van dur les lleis, ho sabem ben segur.






¿No seria millor que disposesin els mitjans necessaris per a les escoles, deixessin fer als profesionals de la pedagogia i els demanessin comptes al final? MTP