diumenge, 19 de febrer del 2012

CRISI ECONÒMICA també POLÍTICA, i molt CULTURAL

Paraula de dos savis compromesos. Gràcies.

“Debe decrecer la economía del despilfarro”

Edgar Morin y Stéphane Hessel

Texto de Lluís Uría. Fotos de Mané Espinosa

La crisis actual es de tal magnitud que una profunda perspectiva histórica puede ayudar a entenderla y afrontarla. Edgar Morin y Stéphane Hessel, viejos luchadores por la libertad, han escrito El camino de la esperanza y exponen en esta entrevista sus reflexiones sobre lo que pueden y deben hacer hoy los ciudadanos y los gobiernos

... en el piso que el sociólogo y filósofo francés Edgar Morin (París, 8 de julio de 1921) ocupa desde el verano pasado en un viejo edificio del barrio parisino de Montparnasse. ... con una sonrisa de satisfacción el padre del pensamiento complejo.
... este eterno joven de 90 años, autor de una sesentena de obras traducidas a 28 lenguas en 42 países. Infatigable, en su cabeza bulle ya un próximo libro, dedicado a la ciudad de Berlín, que ha visto destruida, encerrada, liberada...

En el salón, sentado en el sofá, le acompaña hoy un invitado de excepción. Un amigo y un cómplice. Un viejo camarada también, compañero de combate en la resistencia contra la ocupación nazi, que le llevó, en su caso, a ser deportado al campo de concentración de Buchenwald. El ex diplomático Stéphane Hessel (Berlín, 20 de octubre de 1917) saborea a sus 94 años, no sin cierta aprensión, el inesperado éxito mundial de su modesto panfleto ¡Indignaos! y la aparición en diversos países, siguiendo su estela, de movimientos de protesta de indignados, de particular repercusión en España. “Yo estaba impresionado, preocupado incluso, por el éxito de ese librito. Y me dije que no podíamos quedarnos ahí. Por eso escribí ¡Comprometeos!, explica casi justificándose quien fue uno de los redactores de la Declaración Universal de los Derechos Humanos de la ONU en 1948.

Más o menos en el mismo momento, Morin publicó La vía, donde hacía un sombrío análisis de la realidad mundial y apuntaba la necesidad de tomar un nuevo camino para evitar la catástrofe. Fue el editor de Morin, Fayard, quien tuvo la idea de reunir a los dos veteranos resistentes para hacer un libro a cuatro manos, que ambos aceptaron sin dudar. “Se trataba de reflexionar juntos para hacer algo más constructivo”, explica Hessel, quien atribuye a Morin la autoría efectiva del libro: “Yo sólo he contribuido a darle un impulso”. De ahí nació El camino de la esperanza (Ediciones Destino), un llamamiento a la movilización de la ciudadanía para cambiar el mundo. Un llamamiento apasionado y comprometido.


Subratllo perquè ho considero rellevant i ho comparteixo:
  • Los movimientos de la juventud... han sido muy importantes... Falta un pensamiento político... Crisis de civilización, crisis de la humanidad.
  • No se trata, entiéndase, de destruir el mercado, sino de yugular las mafias y los poderes que lo controlan todo e impiden al propio mercado realizar su papel.
  • ... es posible impulsar una economía que rechace la economía del beneficio a toda costa, una eonomía social y solidaria, una economia justa.
  • No hay que dejar que los partidos pierdan su ambición, que se preocupen sólo por tomar el poder y renuncien a transformar la sociedad. ... riesgo de que los indignados se queden fuera del juego político.
  • (Morin) No somos ni optimistas ni pesimistas... optipesimista, es decir, pienso que lo probable, lo más probable, es que los acontecimientos nos conduzcan a la catástrofe. ... siempre ha existido lo improbable y se han producido acontecimientos felices... Por eso hablo de esperanza... Si nosotros contribuimos, si actuamos, quizá tengamos al portunidad de encontrar la buena vía. Esto es la esperanza. ... (Hessel) Cuando se ha sido resistente en su vida... se conserva la voluntad de crear algo mejor. La resistencia es ceadora.
Afegeixo:
És rídicul que empresaris, polítics i sindicats encara poclamin que cal recuperar nivells de producció i ocupació. Aquest sistema econòmic està en diarrea per intoxicació de l'osessió pels beneficis, els resultats econòmics que s'han inflat sense base productiva. Les actuals correccions, mesures econòmiques, solament van a salvar financers i bancs, no a empreses de producció i treballadors als que es fa xantatge descarat.

Falta pensament als moviments d'indignació
NOVA ECONOMIA, no separada de la política i de le cultura

ECONOMIA PRODUCTIVA. Amb base local. S'ha de produir (agricultura, indústria, enginyeria, pensament) arrelat a la terra i a la seva gent. Si no hi ha aquesta base on tots participen es fan edificis sense fonament que cauen.

ECONOMIA EQUITATIVA. Centrada en els pesones. Tots hi han de participar i tots han de rebre la seva part, potser no igual, però equitativa sí. I com que som humans, ningú, ni el ,malalt ni el gandul quedaran sense res. Però els ganduls no poden anar a especular i viure per sobre de la seva contribució.

ECONOMIA SOSTENIBLE. Visió gobal. Si la població no creix.. com i perquè ha de crèixer l'economia? Si la població s'estabilitza, l'economia ha de tendir a estabilitzar-se. Si no ha de crèixer, no s'escau finançament que no es podrà retornar. Consumir els recursos necessaris (fusta, petroli, terres rares...) per a viure, no per acumular guanys i pensar diversitat de procediments per evitar d'arribar a l'exhauriment. Ja no sóm depredadors; tenim cultura per a ser cultors (agricultors, energicultors, aquacultors, aericultors).

ECONOMIA SUBSIDIÀRIA. Concepte d'empresa. Productiva i productora sí, però no a costa de destruir altres empreses. Allò que pot fer una empresa local, no ho ha de fer una multilocal. Si duem riquesa allà, hem d'acceptar recollir la seva producció i treball per mantenir la balança equilibrada.
(Deutschland li ho havenut tot a Ελλάδα. Què li ha comprat? 5:1. España compra automòbil i gran distribució de France, i ven azulejos, jamón ibérico y serrano, aceite de oliva, vinagre de jerez, muebles, etc. No són equilibrades i la crisi és "in crescendo")

Martí Teixidó

dissabte, 11 de febrer del 2012

COMPRAR UN JERSEI. A quin preu? Per a mi? Per als qui el treballen? I són infants.

A Massimo Dutti 39 €, a El Corte Inglés 29 €. Tan barat?
No ens ho podem creure. No ens ho hem de creure.
No podem mirar a una altra banda. Som còmplices de crims contra la infància.

L
as multinacionales de ropa deportiva han perfeccionado la estrategia: los niños trabajan en casa.
EL CORTE INGLES (Induyco), INDITEX (Zara, Massimo Dutti, Stradivarius, Pull and Bear, Bershka y Oysho) , CORTEFIEL, MANGO: Son las empresas citadas por una investigación realizada por Intermon.

Aquí viuen els nens de ZARA. I les nenes de Catalunya aniran a comprar els seu modelets de temporada. Canvi de roba cada any.

En estos cubiculos duermen los esclavos de Zara

Em agosto passado, quatro grandes redes varejistas de roupa foram descobertas utilizando oficinas de confecção com trabalho escravo: Marisa, Pernambucanas, Collins, e completa o grupo a multinacional espanhola Zara.

Com um faturamento mundial de 12.500 milhões de euros anuais, o gigante da moda espanhola Inditex (Arteixo, A Corunha) proprietário da cadeia Zara, tem 30 lojas não Brasil e dá emprego a 7 mil pessoas. Todas as lojas são limpas, com bom design, impecáveis e sedutoras.

Em contrapartida a essa imagem impoluta existem tugúrios infames onde se produz a vestimenta de ZARA. Oficinas em que se exploram imigrantes indocumentadas bolivianas ou peruanas. Mulheres com crianças pequenas costuram durante 16 horas inclinadas sobre suas máquinas. Sobrevivem trancadas em cubículos pestilentes e com capatazes que não as autorizam a sair para a rua. As inspeções encontraram fortes indícios de tráfico de pessoas e inclusive comprovaram que existia exploração infantil.

O lucro de ZARA provem em grande parte da miséria do custo na confecção de suas roupas. Nessas oficinas, a remuneração não passava de R$ 2 (pouco mais de um dólar) por peça produzida. Depois dos enganosos descontos, as trabalhadoras não chegavam a receber nem sequer o salário mínimo (R$ 545) e menos ainda o piso dos convênios das empresas com os sindicatos do setor (R$ 676).

Segundo ZARA, no Brasil têm 46 fornecedores diretos e 313 oficinas subcontratados, o que totaliza mais de 11 mil funcionários nessa cadeia de exploração esclavista.


Què "macos" els nostres nens. Els nens sí, però els estem vestint a preu de sang. Ja cal què ens hi repensem. Martí Teixidó




¿QUÉ ES ETHIC?

La fiscalía brasileña investiga un presunto caso de esclavitud y de explotación infantil

Un escándalo relacionado con los derechos humanos ha salpicado directamente a la empresa española Zara, del Grupo Inditex, tras haberse destapado que un proveedor de la firma en Brasil empleaba a trabajadores bolivianos y peruanos en condiciones de esclavitud.

Según el informe del Gobierno brasileño, al que ha tenido acceso Ethic, Zara sería también responsable de las irregularidades, dado que “el nivel de dependencia económica de este suministrador (AHA) en relación a Zara les quedó claro a los fiscales”.

De acuerdo con la versión de los funcionarios del Gobierno de Dilma Roussef la firma AHA funciona, en la práctica, como “extensión de logística de su cliente principal, Zara Brasil Limitada”.

“La empresa es responsable de los que trabajan para ella. Estos trabajadores estaban produciendo prendas de Zara y seguían orientaciones de la empresa. Ésta es la actividad de la empresa, la razón de su existencia, por esto es su deber saber cómo están siendo producidas sus prendas“, subrayó la fiscal Giuliana Cassiano Orlandi.

El caso fue revelado por la red televisiva brasileña Band, cuyos reporteros acompañaron a un equipo de fiscales del Ministerio de Trabajo que liberó a 15 personas que trabajaban en condiciones degradantes en dos talleres clandestinos de Sao Paulo que fabricaban ropas para la empresa AHA, suministradora de Zara.

Según el reportaje, en mayo pasado una operación similar de la Superintendencia Regional del Trabajo y Empleo (SRTE/SP) liberó a otros 52 trabajadores -casi todos bolivianos- sometidos a las mismas condiciones en la ciudad de Americana, en el interior del estado de Sao Paulo.

Al llegar a Sao Paulo, los trabajadores que confeccionaban ropa para Zara eran obligados a cumplir jornadas de hasta 16 horas diarias por salarios inferiores al mínimo vigente en el país (unos 340 dólares por mes). Además, se les descontaba del salario el costo del viaje a Brasil, comida y otros gastos, lo que, a juicio del Ministerio de Trabajo, confirma el delito de esclavitud por deuda.

Inditex niega cualquier responsabilidad

Ethic se ha puesto en contacto con el grupo Inditex, que ha negado cualquier responsabilidad en las irregularidades y ha subrayado que, al contratar talleres que explotaban ilegalmente a trabajadores, AHA “violó seriamente” el Código de Conducta para Fabricantes del grupo.



dijous, 9 de febrer del 2012

Política de l'educació: SOMescola.cat

  • Tres hores per defensar el català a l’escola

    La Plataforma Somescola.cat inicia una nova acció per l’escola en català. Es tracta d’una campanya per aconseguir que tots els centres d’ensenyament s'adhereixin al manifest de Somescola.cat

diumenge, 29 de gener del 2012

La crisi econòmica, política i cultural. Pensem i parlem. Creem opinió

LA CRISI. No parlem dient allò què diu tothom. L'opinió pública... quina manipulació d'opinió publicada, amb permís.

Podem escoltar, llegir, pensar i també dir. Falta la nostra paraula.


EL NAUFRAGI DE L'ESQUERRA
Quadern digital
Quadern descarregable


Un text elaborat i documentat que ens pot fer pensar.
J.I. Gonzàlez Faus és un estudiós politòleg i teòleg jesuïta
.



Els quaderns de Cristianisme i Justícia els posen a l'abast de tothom.

Alguns fragments contundents per activar la consciència social:

Declaració que va adoptar l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1974

«Havent convocat un període extraordinari... per a estudiar i considerar les dificultats econòmiques amb què s’enfronta la comunitat internacional, tenint present l’esperit, els propòsits i els principis de la carta de les N.U. de promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, proclamem solemnement la nostra de- terminació comuna de treballar amb urgència per l’establiment d’un nou ordre internacional basat en l’equitat, la igualtat, la sobirania, l’interès comú i la cooperació de tots els estats..., que permeti corregir les desigualtats i reparar les injustícies actuals, eliminar les disparitats entre els països desenvolupats i garantir a les generacions presents i futures un desenvolupament econòmic i social que es vagi accelerant en la pau i la justícia.»




La fam, la justícia social, la igualtat... quasi no tenen cabuda en els MCS, malgrat incidir en la vida de tan- tes persones; o la tenen a hores en què dorm la immensa majoria de la població. Els milers de morts de fam quotidians (nens entre ells) són molt menys notícia que si un Casillas o un Piqué es veuen o no es veuen, s’ajunten o se separen, s’embarassen o es desembarassen amb les seves respectives parelles. Menys notícia que les qualificacions d’agències incontrolades (pagades a vegades pels grans poders econòmics), les quals poden enfonsar un país afirmant que “no és fiable”, quan havien declarat l’absoluta fiabilitat de Lehman Brothers dies abans que s’enfonsés.

Els MCS s’excusen al·legant que “això és el que vol el públic”. Manera neta de dir que això proporciona guanys enormes. Obliden el vell ensenyament de H. Marcusse: el públic necessita el que se li fa necessitar.



Per això són urgents metes globals, sense les quals no és possible avançar: un món sense aquella OMS, que treballa només a favor de les companyies farmacèutiques, a costa de la butxaca i la salut dels ciutadans menys afavorits (recordem el bluf de la grip A). Un món sense una OMC que treballa només en favor de les multinacionals i els països més rics contra els camperols dels països més pobres. Un món sense l’FMI i el BM que treballen només en favor de les elits de cada país i de l’ultraliberalisme més radical, condemnant gairebé tota la població dels països pobres a l’exclusió alimentària, sanitària i educa- tiva.30 Un món sense una Unió Europea que posa com a obligatòries totes les pràctiques que afecten l’ortodòxia econòmica, però només com a recomanacions les que toquen la justícia social. I un món amb una altra ONU sense veto dels poderosos, que no sigui una imatge “virtual”, o un lleó de paper per regnar en una selva d’autèntiques feres.

Doncs bé, el que s’ensenya a quasi totes les nostres escoles d’economia és en realitat crematística pura i dura. És el “vici gravíssim” que denunciava Pius XI. «Les farmacèutiques no estan interessades en curar-lo sinó en treure-li els diners», deia a La Vanguardia el premi Nobel de medicina Richard Roberts; com els bancs no estan interessats en promocionar-lo a vostè sinó en treure-li els quartos. Un antic empleat d’una banca d’inversió explica com un director administratiu atreia els possibles candidats amb la seductora promesa d’arribar a ser “rics com porcs grunyidors”...

dilluns, 16 de gener del 2012

Ai Fraga Iribarne! Quants morts duus a l'esquena!

Has arribat al final del camí: No tindràs repòs en cap del teus dies. Has estat comptat entre els assassins de raons i de vides. I seguies anant a l'església cristiana del crucificat: Jesús de Galilea, el just injustament condemnat en judici religiós, polític i econòmic, amb el silenci de la massa social.

Vàrem aguantar fins que el dictador va morir al llit. Hem suportat governants que es van atrevir a decidir sobre la vida d'altres. El dictador era un pobre acomplexat com tots els dictadors, pero tu, tu eres un home intel·ligent i molt treballador. No hi ha justificació: els joves morts a Vitoria eren obrers en vaga. Els terroristes d'Estat assenyalen com a terrorista qualsevol que s'oposi als seus interessos.

Jo solament vaig rebre estomacades de porra de la teva policia en dues ocasions, jo que seguia en Xirinacs en la Ahimsa, la no-violència activa. Sense odi ni venjança. Amb perdó sí perquè l'Esperit ens fa grans. Però no hem de perdre la memòria perquè no volem que torni a passar mai més

dissabte, 7 de gener del 2012

Shadow government : how the global elite plan to destroy democracy and your freedom

Shadow government : how the global elite plan to destroy democracy and your freedom, per Grant R Jeffrey; Katherine Albrecht; Edward G Griffin; Daniel Estulin; Gary Kah; Chuck Missler; Joan Veon; Bradley S O'Leary. Editor: Estats Units.


No sé valorar la fiabilitat d'aquest document. Algú em pot informar i valorar-lo? MTP

divendres, 30 de desembre del 2011

Fascinació pel coneixement del món front al pensament materialista i calculador

L’origen de tot saber i gaudi és la fascinació pel món. Πλάτων i ριστοτέλης van veure en aquesta fascinació, aquesta fascinació s’ha anat marcint, eclipsada per un pensar materialista i calculador, que prefereix veure el món com a mecànic i controlable. Un món materialista que redueix la realitat a xifres i estadístiques pot acumular informació, però no pot estimar n actuar amb saviesa. I només podem respectar i conèixer a fons el que estimem.

Jordi Pigem a Bona crisi. cap a un món postmaterialista. Ara llibres 2009


Without data, You are just another with an opinion. (Andreas Schleicher)

Ben d’acord. Primer les dades i fets; primer. Ara bé, solament amb dades no podem comprendre bé la realitat ni trobar el sentit de la nostra acció, en vida, al món.

No podem perdre l’encís del món

No podem deixar de fascinar-nos davant la realitat energètica i viva

Hem d’entusiasmar-nos i entusiasmar (posseïts del/s déu/s)

MTP

diumenge, 25 de desembre del 2011

NADAL 2011 SENT-I-PENSAMENT VIDA HUMANITZADA

Pots seguir la lletra amb la música i potser cantar tu també.

dijous, 8 de desembre del 2011

ACCIONS QUE PODEM FER per introduir un canvi necessari


El sistema econòmic no pot ser ja més de creixement continu infinit com ens havíem pensat. Descriptors de la situació actual que cal encarar sense continuïtat amb l'anterior.
  1. Ni la població -a la nostra àrea geogràfica- creix com ho ha fet el darrer segle. Menys fills per família, més persones que fan opció de single - per orientació sexual o per llibertat d'opció de vida. La tendència a estabilitzar la població arribarà també en les regions més pobres quan accedeixin a una economia sostenible; ni misèria, ni sobreproducció.
  2. No hi ha nous mercats per conquerir, colonitzar o explotar com ha estat la història occidental dels darrers mil·lenis. Ara sols podem pensar en relacions d'intercanvi d'gual a igual.
  3. Contra la tesi de Malthus, la producció d'aliments arriba per a tots els habitants del planeta però no està repartida ni ben localitzada i es procedeix a destruir excedents de forma vergonyant.
  4. Hem de posar un límit a l'explotació dels recursos naturals de la Terra, corregir la voracitat perillosa i irresponsable davant les generacions futures.
  5. Hem de saber viure amb producció i consum estabilitzats i en aquest cas sobra el finançament o solament escau en un percentatge mínim del 5 o 10%. Sobren entitats financeres. S'ha acabat el problema.
No hi ha democràcia real. La democràcia representativa és no res. Ben pocs són els ciutadans que dediquen uns anys a la representació política amb valors insubornables i compromís amb els ciutadans. (Fem honor a Maria Rúbies, a Lluís-Maria Xirinacs, Juan-Maria Bandrés i a José-Antonio Labordeta; ells saben quan van patir per mantenir una valors i mai ens van defraudar). Ara veiem uns polítics, a Catalunya, a España, a Europa i a USA que no poden fer res amb el poder econòmic i potser molts tampoc ho volen perquè quie els hi ha posat és el poder econòmic. Malament quan la política és una professió dels que no tenen professió, no tenen el reconeixement per la seva professió o no els agrada la que varen escollir.

Doncs bé, si no som ciutadans, si solament som consumidors i això esperen de nosaltres solament podrem aplicar la democràcia al consum. És l'únic dret lliure què ens reconeixen, l'única força què ens queda. Exercim-la!

  1. No comprem loteria. Un invent espanyol per salvar la "bancarrota" de la monarquia. ¡Quina ingenuïtat o superstició pensar que toca més a Can Valdés o a La Bruixa d'Or malgrat que sigui cert! ¡Quina enganyifa quan en temps de crisi i misèria veiem cua per comprar loteria a les administracions!
  2. No regalem quincalleria ni cosetes per complir amb els amics i les persones estimades. Quanta producció inútil, quants bibelots que s'omplen de pols!
  3. Ja n'hi ha massa de futbol. Actualment és l'expressió de la inflació i l'abús econòmic. I això no és responsabilitat del capital sinó de la massa de ciutadans que li donem suport. És inacceptable. Messi guanya 31.000.000 €. Un professor d'universitat amb grau de doctor guanya 60.000 €. ¿Es pot acceptar que un xicot que juga molt bé al futbol guanyi el sou de 517 professors universitaris de màxim nivell? Un seient de grada pot valdre entre 6.800 i 10.000 € temporada i no en queden. La matrícula en una universitat pública es mou entre 1.000 i 2.000 €. I com més crisi econòmica, més futbol ens endossen cada setmana. Ja n'hi ha prou. Depèn de nosaltres fer baixar aquest abús en un any.
  4. Conversar a tot arreu (dinant amb família, amb veïns, a l'ascensor, a les botigues, fent cua...) sobre el frau i abús econòmic que ens estan fent i les petites accions què podem emprendre per frenar-ho. Es tracta de crear opinió pública, la que ara no hi ha doncs és solament l'opinió publicada per periodistes i escriptors a sou.
  5. Demanar serietat i compliment als serveis públics. Posar-se drets al tren i demanar als vigilants que vigilin i als informadors que informin. Desaprovar en veu alta que es demani almoina utilitzant nadons. Demanar als policies que no aparquin en passos de vianants, que o mirin a l'altra banda. Quan hi ha gran desplegament preguntar i tronar a preguntar quina autoritat ha de passar doncs ja sabem que no és per servei als ciutadans.
  6. Destapar l'economia submergida i el diner negre. Primer de tot, noslatres hem de pagar els impostos i no demanar res en negre. Demanar sempre factura i rebut a ca¡xa, i sobretot a les farmàcies, als centres d'estètica i perruqueries, als metges i advocats. Expressar la nostra disconformitat amb parents i amics que abusen de l'atur i segueixen fent feines.
  7. Informar-nos abans de comprar de la procedència dels productes. Comprar el de més a la vora sempre que es pugui. Atenció! Ens han envaït els electrodomèstics de línia blanca: Bosch, Siemens, AEG, Miele, Indesit, Bauknecht, Liebherr, AEG i els automòbils de gamma de prestigi: Audi, BMW, Volkswaguen i els assimilats Seat, Skoda. Hem ofegat o venut la nostra indústria. ¡I és clar que no podrem pagar a Alemanya amb un desequilibri tan gran! (No es considera exportació i no passa per control de balança importació-exportació). ¿Què en queda de Corberó, Bru, Crolls, Superser, Corcho, Ignis, Balay, Orbegozo, Fagor, Edesa, Aspes ...? (Moltes del grup alemany BSH) I en agricultura, llets i carns; estem ofegant la producció del país mentre es dóna entrada als productes de France, ells que volquen camions de fruita quan no la tenen tan bona i no els passa res. El lliure mercat i la lliure competència estan manipulats i alguns de casa en deuen cobrar comisisons doncs no seria possible.
  8. No es pot comprar solament pel preu més baix. No es pot entrar en el joc. Tard o d'hora es paga. Els petits comerços han de fidelitzar clients i els consumidors no hem d'anar a cercar en automòbil allò que podem adquirir en proximitat. Declarem-nos clients de l'òptica, de la botiga d'electrodomèstics, de la fruiteria... i demanem tracte de client preferent.
  9. No podem contribuir a l'explotació dels mal pagats treballadors xinesos comprant a preus rebentats. Teníem les millors fàbriques de joguines a Alacant i ja o hi són. Les sabates de senyora i botes han resultat tòxiques per falta de controls. Erem exportadors de sabates (Mallorca, La Rioja, Castelló, Valverde del Camino) i ara comprem calçat esportiu de marca fet a...? Seran necessaris alguns boicots declarats ben informats. Tenim el poder de decisió els consumidors. Exercim-lo!
  10. A Catalunya ens han d'atendre en català. Si no ho poden fer, respectarem la persona, demanarem al resposable i si no es redreça, anirem a un altre establiment. Avui se sap més català que mai i tothom té possibilitat d'aprendre'l. No valen excuses. S'ha de parlar en català, malament o bé. El pitjor català és el què no es parla. MTP

divendres, 2 de desembre del 2011

BANKERS I FINANCERS especuladors. Ja van ser retratats a Mary Poppins

Moriran d'infart i amargats sempre vigilant. Nosaltres cantarem amb els infants i sempre amb bona companyia compartirem taula i riurem junts. Ja ho deia en Xesco Boix. Ens entaularem i hi posarem pa torrat, figues seques i nous i avellanes i vi bo. I si cal farem sopa de pedres, d'eurons no que ens faria mal.





Anirem a cantar i ballar a la pista Plaça Catalunya que és de tots. Què s'han cregut aquests! Muntarem l'espectacle i els caurà la cara de vergonya. 2.600.000 € de l'Ajuntament de
Barcelona!

A sobre són ridículs: Barcelona ciutat internacional de compres nadalenques... han retornat a principis del segle XX. Què es pot comprar a Barcelona? Tara? Penetons? Nina Pixi? Colonietes? Perfumetes? Ositos? Ridícul. Ridícul. Ridícul.
Si a tot el món comercial hi ha el mateix! S'ha de ser memo per a nar a una altra gran ciutat a comprar.

I ni criteri estètic.
BARCELONA que alguns creatius van saber veure:
BAR CEL ONA.
Ara a uns rònecs se'ls ha acudit
BARGELONA. I què més!
Bacagona: plena de contenidors d'escombraries.
Bergantona: si n'hi ha de brètols què no saben ni què hi fan.
Merkelona: ja no sabem veure res més i volem vendre allò que no inventem ni fabriquem.
Sargantona: venem còpies imitades del llagardaix o sargantana de Gaudí.
Fugiu! Aneu a fer punyetes!

I insensibilitat davant la Ciutat dels Sensesostre plena d'habitatges nous i buits. Vergonya humana. Vergonya humana. Vergonya humana.

Hermes Teixidó, per posar les coses al seu lloc. I sinó, nosaltres tenim el cap clar i el cor net.
La fotografia actual de la Rambla de Barcelona és de fotògraf freelance

diumenge, 27 de novembre del 2011

HAY ALTERNATIVAS a la crisi on ens han dut els financers que no creen ni llocs de treball ni riquesa.


Professors de la Universitat Pompeu Fabra han elaborat alternatives davant la crisi econòmica. Quan estava redactat el llibre, l'editorial Aguilar del Grupo PRISA ha dit que no el publicava. Com que els autors no ho feien per diners sinó per contribuir a sortir de malpàs on ens han dut els banquers avariciosos i els polítics "yonosé", ens el regalen per internet.

Teniu l'enllaç per descarregar-lo sobre la imatge.

Llegim i pensem. No ens quedem amb la queixa per les retallades i pel segon increment de quota mensual per salvar el país (de -7% a -10% del sou mensual i - pagues extres) , ara ja inacceptable. ¿Hem de salvar els bancs? ¿Hem de seguir mantenint exèrcits quan la III Guerra Mundial és econòmica? A España, ¿hem de tenir ministerios inútiles en la capital y corte: cultura, vivienda, educación, igualdad, asuntos sociales...? Vergonya de país!

Ara una editorial ha tret el llibre al preu de 10 €. Penseu si el regaleu a parents i amics per comptes de regalar "tonteries" com es fa massa sovint. És temps de deixar de comprar inutilitats i "marques" i contribuir a les causes de progrés social per a tots. No hem entès encara que la democràcia és inútil i que l'única útil és l'econòmica? Som nosaltres que amb el nostre consum mantenim l'economia inútil. Martí Teixidó





Bona crisi: cap a un món postmaterialista
de Jordi Pigem. Ara llibres. 16,50 €
Llibre que tracta el tema des d'un punt de vista personal, de donar sentit a la vida, comprendre el cosmos i comprendre que la saviesa no queda restringida al coneixement científic, necessari però limitat. Es situa en el paradigma de la complexitat.

Els posicionaments que pren estan prou documentats i fonamentats. Vegeu la quantitat de dades que presenta i la diversitat d'autors amb els qui coincideix. Totes les referència us poden anar molt bé; és talment un directori per situar molts pensadors i autors. És un llibre que es llegeix ràpid i que el podeu passar o regalar. Que corri! Tots hem de pensar.

Les dades que no havia llegit mai enlloc. Posen de manifest la falsedat del sistema econòmic i la falsa ajuda al comerç d'altres països.

Dades de la New Economics Fundation de 2004 ( a la pàgina 36)

Importació

Exportació

UK 1.500.000.000 kg de patates

D’Alemanya

UK 1.500.000.000 kk de patates

A Alemanya

UK 10.200.000.000 kg de llei i de nata

UK 9.900.000.000 kg de llei i de nata

De France

A France

UK 17.200.000.000 kg galetes – xocolata

UK 17.600.000.000 kg galetes – xocolata

UK cervesa per valor de 310.000.000 £

UK cervesa per valor de 313.000.000 £

UK 44.000.000 TM de pollastre desossat

UK 51.000.000 TM de pollastre desossat

Any 1999. Accident al túnel del Mont Blanc. Queden bloquejats: camions que duien aigua embotellada de France a Itàlia, i camions que duein aigua embotellada d’Italia a France.



divendres, 18 de novembre del 2011

DEMOCRÀCIA NO ÉS MAJORIA ABSOLUTA. Els petits tenen més raó i hem d'ajudar-los, ells ajuden perquè no guanyi un partit sinó la democràcia.

Antoni Puigverd a La Vanguardia de 17.11.11
La campaña ha permitido, en cambio, que cristalice el carisma de dos candidatos inéditos. Si Bosch ha inventado el independentismo amable y fraternal, Coscubiela demuestra que en Catalunya existía una tradición abandonada: la de una izquierda sin ambigüedades, orgullosa del antifranquismo y de las conquistas históricas. En pleno imperio de los mercados, quiere recuperar la bandera roja de la razón moral. Mientras el PSC vive de inercia, el flanco que amplía Coscubiela evoca los años en que un PSUC italianófilo estuvo a punto de sorpassare al PSC desde la izquierda.

Les opcions minoritàries de progrés són


Mesures concretes i clares, en favor dels treballadors que som majoria i fidels al país i a la llengua que volem que ho sigui de tots. No perden el temps amb festivals mitingueros pseudoreligiosos que mouen emocions.
Iniciativa per Catalunya Verds
la que té una trajectòria més estable
1 Lluitem contra l'atur

2 Democràcia directa, neta i transparent
3 Rescatem les persones, no els bancs
4 Aturem els desnonaments d'habitatge
5 Que pagui més, qui més té i aflori l'economia submergida
6 Defensem Catalunya i el dret a decidir i la llengua
7 Tanquem les nuclears, perilloses i cares





És una bona pensada, encara més que el vot nul organitzat i recomptat. I em consta que és gent seriosa, ciutadans polítics responsables que no aspiren a viure de la política. Ocuparan llocs que nos es podran repartir els grans partits golafres. Una indubtable manera de dir que amb aquest sistema polític no hi ha democràcia. De moment no és alternativa de governs però frena el pas als que volen viure d ela política.

ESCONS EN BLANC ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL 20N la que pot neutralitzar l'abús dels partits grans que es reparteixen els escons de l'abstenció

a les quatre províncies catalanes

i ho fa amb un programa molt senzill:

NO OCUPAR L'ESCÓ

NO COBRAR SOUS NI SUBVENCIONS

CONVERTIR-SE EN L'EXPRESSIÓ CLARA I INEQUÍVOCA DEL DESCONTENTAMENT

podeu donar-nos suport a

http://votowiki.net/CD11/portada

podeu seguir-nos a

twitter @esconsenblanc - facebook Escons en blanc - i podeu veure la nostra renovada web, on trobareu tots els materials de campanya per fer.ne difusió.

www.esconsenblanc.org




I del SENADO... VOTA ESCONS EN BLANC
és una bona pensada
El SENADO, ni parlar-ne.

És trampa. No és la cambra de les nacions, ni de les "nacionalidades" que s'han inventat.
Deixem de perdre el temps i els quartos!


ESCONS EN BLANC

Si no es perden en picabaralles de figurins. Ai las! El carretero va baixar emprenyat del puig cercós sempre morrut i cridaner però no va passar per la porta del gripador mentre el carot bon lletraferit, dues vegades salvat, ara ja havia apel·lat i no comptava amb el tran ni lo pez tena. Quan patrimoni perdut! Qui sap si esmenats es pot recuperar amb al fred al bosch!
La República del SÍ Les propostes la que té més projecció al futur
Per avançar a cap a la República Catalana, al Congrés defensarem:

1 La independència fiscal, el concert econòmic

La independència fiscal, el concert econòmic: recaptar i gestionar tots els nostres impostos. No acceptarem un altre pacte fiscal i seguir perdent el 10% de la riquesa cada any.

2 Fer infraestructures que creïn llocs de treball

Fer infraestructures que creïn llocs de treball i ens obrin al món, com el corredor mediterrani, i no les que van de Madrid a enlloc.

3 L’estat de benestar

L’estat de benestar. En salut, gastem 300 euros per persona i any menys que la mitjana estatal, prou de retallar-la. Amb els nostres impostos tindrem una educació d’èxit per a tothom, totes les pensions de jubilació per damunt del salari mínim i habitatge pel jovent.

4 Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses

Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses que contractin persones aturades. 5 anys sense impostos per a les persones joves i en atur que es facin autònomes, com a Holanda. Pujar els impostos a les grans fortunes.

5 Els bancs al servei de les persones i de les empreses

Els bancs al servei de les persones i de les empreses: qui torni l’habitatge, no ha de pagar hipoteca.

6 Promoure referèndums vinculants

Promoure referèndums vinculants, i apropar així la política a la ciutadania.

7 Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions

Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions. Fer una gestió austera dels recursos públics.

8 Retallar la despesa militar

Retallar la despesa militar, com ja han fet, per exemple, a Alemanya en un 40%

9 El català

El català, eina de cohesió social. Vetllar per l’aplicació dels programes d’immersió lingüística i la consideració del català com a la llengua vehicular de l’ensenyament.



diumenge, 6 de novembre del 2011

Resposta a un correu rebut que demana el vot per als partits inequívocament catalans


M'ENDOCTRINEN DIENT-ME QUI HE DE VOTAR
TROBO INACCEPTABLE AQUESTA COMUNICACIÓ DOCTRINÀRIA


1. Els periodistes són els sacerdots de la tribu perquè ens hagin d'endoctrinar? En opció de vot no hi ha ciència ni objectivitat. No és assumpte professional.
2. Quins són els partits inequívocament catalans? Potser ciutada'ns que no es presenten a España? Potser el dipartit CiU que donarà suport a qui li convingui per col·locar algú de ministre? Potser L'Olla barrejada d'Independentistes que van llençar a perdre el 2n suport creixent després d'una greu relliscada de governant? Poser IC--Verds que poden tirar d'una gran majoria sindical que parla en castellà?
3. I vegem com són els partits catalans que han estat al govern de Catalunya. Tots hi col·loquen un familiar perquè deu ser superdotat: Pujol & Pujol, Maragall & Maragall, Nadal & Nadal, Carod-Rovira & Carod Rovira,
4. Després del què ens ha passat amb l'Estatut i tantes coses, no seria millor que els partits Inequivocament catalans diguessin: A aquestes eleccions d'España no hi anem doncs no hi ha diàleg i ens ho imposen tot per llei bàsica o per tribunals o per regateig econòmic. Un vot nul: NO HI ANEM PERQUÈ NO ENS RESPECTEN d'un 30% del cens de votants seria possible i superior a qualsevol opció i deslegitimaria aquesta farsa.
5. De què serveix el Senado. De control per si s'escapa alguna cosa al Congreso. No és cambra de nacionalitats com ha de ser. Encara potser vosaltres mateixos hi podeu afegir més arguments.
Tots podem demanar el vot però no amb sofisticacions, donant més autoritat als qui ens convé o volent atribuir-nos una objectivitat.

Efectivament: abstenir-se, votar en blanc es donar el vot als grans que es reparteixen el pastis amb una fòrmula ofegadora de la democràcia. El vot nul d'error, és això, un eror. Però darrerament el vot nul ha pujat molt i és un vot pensat que s'hauria de recomptar i tindria efecte legitimador, encara que inicialment fós ilegal, si superés les opcions majoritàries. O no recordeu que la República de 1931 va sorgir d'unes eleccions municipals, i·legals per a canviar el model d'Estat.

Malgrat tant de moviment 15M, d'indignats... que va rebre suport d'àmplis sectors i generacions, el 15O ha fet llufa en no donar una alternativa conjunta a les eleccions del 20N. I encara abans, el capital humà de manifestants el 10 de juliol de 2010 on agradosament se sentia parlar a famílies en castellà però que quan calia parlaven català. Aquell dia hi va haver la majoria cohesionada més gran de Catalunya. Però els econòmics empresaris que havíen expressant el seu desafecte per España han quedat sedats amb el nomenament de Rosell a la COE.

Penso, segueixo pensant.... En aquesta ocasió l'única alternativa és un partit minoritari, petit. Els partits petits tenen més raó (perquè no tene la raó de la majoria no de la força), tenen més idees i programa propi; els partits grans fan el programa que els pugui donar la majoria del mig que és molt canviant. Si és un partit petit amb una llarga història i persones amb trajectòria coherent ja tenim alguna cosa. Aquest és el cas actualment d'Iniciativa per Catalunya Verds + EUiA que tenen prou vincle i prou autonomia respecte als socis Izquierda Unida. No governaran però collaran el Gobierno de España i deixaran que el Govern de Catlunya faci al seva feina sense carregar amb la gent treballadora (assalariada o autònoma) que no especulem amb el capital.

Martí Teixidó


Després d'això, m'entretinc en veure què diuen els candidats davant els problemes greus que tenen tants ciutadans: les coces o guitzes de la crisi de beneficis dels especuladors que carreguen: 1 contra els serveis públics, 2 contra les necessitats bàsiques d'habitatge i feina, 3 contra els pensionistes i joves, i 4 descomptant mensualment a funcionaris i treballadors entre el 5 i el 7% del sou consolidat. Comprovo que solament ICV i EUiA encara els problemes greus que tenen tants ciutadans. I és interessant veure com posen els titulars o presenten el mateix diferents mitjans de... ? comunicació NO, masses SÍ, propaganda SÍ. Es retraten sols. I mentre els grans partits segueixen fent actes festius en temps de crisi, banderes i abraçades amb somriures falsos, Coscubiela fa una comunicació clara directa i mesurada. Tot això m'ha fet pensar i decidir.

I entro en campanya com no faig mai des que vaig deixar el partit polític guanyador. Algú ha de frenar els populistes sense donar la raó als continuïstes. Le minories tenen més raó (les majories perden la raó i la POLÍTICA passa a ser política pragmàtica). Les campanyes electorals espectacle són cares, sorolloses i no fan pensar. Hem d'anar a la conversa amb familiars, veïns, col·legues, companys i gent de l'autobús o tren.En aquesta ocasió l´única alternativa votable és Iniciativa per Catalunya Verds. Els qui coneixeu la meva feina i dedicació, sabeu que no hi tinc cap interès personal. Martí Teixidó

Coscubiela repta Chacón a obligar que els bancs intervinguts pel FROB posin habitatges buits a lloguer abans del 20-N

VILAWEB 05.11.2011 A TOTA VILA DE TERRES DE PARLA CATALANA

Badalona (ACN).- El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Coscubiela, ha reptat la candidata socialista i ministra de Defensa, Carme Chacón, a obligar "ara" que les entitats financeres que estan intervingudes pel FROB posin habitatges buits "al servei de les famílies que no tenen habitatge". Coscubiela ha desafiat Chacón a tirar endavant la proposta abans de les eleccions del 20-N en lloc de fer-ho "el dia 21". "Si hi ha pressa per adoptar mesures per les exigències del mercat", n'hi hauria d'haver "més" pel dret a l'habitatge. A més, des del barri de la Salut de Badalona Coscubiela s'ha desmarcat de la classe política, i el número 3, Joan Josep Nuet, ha reivindicat el perfil "socialista" de la coalició.


Coscubiela repta Chacón a obligar els bancs intervinguts a llogar habitatges

LAMALLA.CAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA QUAN VOL PARLAR EN CATALÀ 05/11/2011

Coscubiela ha explicat que, des del 2007, s'han iniciat a Espanya 300.000 execucions hipotecàries, fet que suposa 178 desnonaments diaris al conjunt d'Espanya i 21 a Catalunya mentre, ha dit, els bancs "amb processos hipotecaris han guanyat 60.000 milions d'euros". "Això no és una crisi econòmica, és una crisi ètica profunda", ha sentenciat Coscubiela, que a més ha volgut desmarcar-se de la classe política. També el cap de llista d'ICV-EUiA ha recriminat al candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que hagi impulsat els desnonaments exprés amb el suport dels socialistes, a l'hora que "voten en contra" de la dació en pagament.

Durant el míting ha intervingut, també, el número 3 de la candidatura ecosocialista, Joan Josep Nuet, qui ha afirmat que la "gran contradicció" d'Espanya és que "hi hagi gent sense casa i casa sense gent". "Darrere d'això hi ha els bancs, però les polítiques fetes tenen noms i cognoms: PSOE, PP i CiU", ha afegit.


ICV apujaria les pensions amb impostos als més rics

Apujar les pensions mínimes –d'uns 350 euros– amb més impostos sobre el capital especulatiu i més control sobre el frau fiscal. Aquesta és la proposta d'ICV-EUiA en matèria de pensions per al 20-N. El candidat ecosocialista, Joan Coscubiela, va assegurar ahir, davant d'una setantena de militants i simpatitzants de la tercera edat que l'Estat “encara té marge per esforçar-se i apujar les pensions mínimes” finançant-les amb un augment dels impostos als més rics, les Sicav i les grans empreses.


Coscubiela reclama a Chacón que actúe "desde ya" contra los desahucios

LA VANGUÀRDIA ESPAÑOLA I CONVERGENT 05/11/2011

El candidato de ICV pide a los bancos que no "asesinen socialmente" a las familias y que las traten igual que a las inmobiliarias


Coscubiela defensa més impostos als rics per poder apujar les pensions

El candidat d'ICV acusa CiU de reclamar traspassos per privatitzar els serveis

EL PERIÓDICO SOCIOLISTO CATAÑOL Dissabte, 5 de novembre del 2011

Coscubiela ha reiterat que el programa del PP i CiU consisteix a "fer negoci" amb les "conquistes socials", com la sanitat i els serveis socials públics. Especialment dur ha estat amb els nacionalistes, a qui ha acusat d'exigir al Govern espanyol el traspàs d'alguns serveis amb l'objectiu de privatitzar-los. "Passa en la sanitat, però també en les residències per a gent gran", ha afirmat.


Coscubiela: "Els pensionistes no han estirat més el braç que la màniga"

Diari ARA ENS PODEM COL·LOCAR 05/11/2011

El candidat d'ICV-EUiA, a la gent gran: "Vosaltres sou la millor xarxa social"

Coscubiela, amb el col·lectiu de gent gran del partit

Coscubiela, amb el col·lectiu de gent gran del partit

El candidat d'Iniciativa a les eleccions espanyoles, Joan Coscubiela... "no han estat els pensionistes els que han estirat més el braç que la màniga sinó que han estat els especuladors".

També ha proposat un increment de les pensions mínimes i especialment les de viudetat, les no contributives i les del SOVI, algunes de les quals estan per sota dels 350 euros. Per finançar aquestes noves despeses, ha insistit a reclamar "un increment de la fiscalitat".

A més de reconèixer els anys de lluita pels drets socials dels assistents, més d'una vuitantena d'entusiastes, el candidat ecosocialista els ha demanat que parlin amb els seus veïns, amics, fills i néts per influir en el seu vot. "Abans de Twitter, vosaltres heu estat i seguiu sent la millor xarxa social d'aquest país", els ha dit.