Enfortim l'esperança amb el compromís per la llengua i el país. Fem-ne una felicitat col·lectiva, per un dies cap al futur que haurà de ser esforçat
Cantem, fem un un cant coral de tot el poble
D'un país què ja és un poc nostre, d'un país què ja anem fent, cantem les esperances i plorem la poca fe, amb Raimon
Fet cant coral per a tot un poble amb Oriol Martorell
Amb Lluís Llach que ho va cantar el 1978, impossible.
I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: No és això.
Ens han fet la vida impossible i per això ara una gran majoria ho fa possible, necessari. Som una llengua, som un país, som escola en català i en totes les llengües possibles. No tenim wertgonya de ser un poble culte, desvetllat i també volem ser un poble feliç, sempre un poble de justícia per a tots.
D'un país què ja és un poc nostre, d'un país què ja anem fent, cantem les esperances i plorem la poca fe, amb Raimon
Fet cant coral per a tot un poble amb Oriol Martorell
Amb Lluís Llach que ho va cantar el 1978, impossible.
I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: No és això.
Ens han fet la vida impossible i per això ara una gran majoria ho fa possible, necessari. Som una llengua, som un país, som escola en català i en totes les llengües possibles. No tenim wertgonya de ser un poble culte, desvetllat i també volem ser un poble feliç, sempre un poble de justícia per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada