La pregunta. Quina pregunta? Qui pegunta ja respon.

Ja n'hi ha prou de parlar de la pregunta. Si hem arrribat fins aquí, si s'han expressat cada dia més persones demanant la consulta democràtica, és perquè no veuen, no veiem, que poguem continuar amb España.  Després de tants intents, de tantes mentides i de la falta de respecte que venen tenint, cada dia més, amb els catalans, ens estan fent ser independents.

Pensem que som clara majoria els qui volem que Catalunya sigui un estat independent però això cal legitimar-ho democràticament. Tampc es tracta de veure què passa per passar l'estona. No demanaríem la consulta  si penséssim que no hi haurà una majoria. N'estem segurs.

Ara bé, això ha de quedar dedicit sense cap dubte i per això cal la consulta:


Jo, ciutadà de Catalunya,

Vull que Catalunya on visc segueixi formant part del Reino de España.                  O        

Vull que Catalunya, on visc, es constitueixi en estat amb independència d'España.  O   

Si sortís amb majoria
Vull que Catalunya on visc segueixi formant part del Reino de España.
Es podria llavors veure si:
a) Seguir com actualment millorant el finançament. Duran vol això?
b) Anar a una organització federal. El PSC arriba tard.
c) Suprimir les autonomies i evitar duplicitats. Això vol el PP-

però no abans, dons seria fer trampa en la pregunta.

Si surt  clarament
Vull que Catalunya, on visc, es constitueixi en estat amb independència d'España
Tenim feina a veure com es fa la transició i quina forma d'estat constituïm. I ens diran de tot, i no ens voldran donar la nostra part. Ho passarem malament un, dos o tres anys. Que potser ara ho pasem millor? Cada dia reclamant el què ens deuen, ens fan retallar en educació, s'han hagut de tancar quiròfans, no es pot pagar la despesa farmacèutica...

Des de 2010 a la manifestació del 10 de juliol...
El 2012  a la manifestació immensa de l'11 de setembre...
El 2013 a la Via Catalana de l'11 de setembre...

Hi eren ciutadans de Catalunya que parlen catala i ciutadans de catalunya que parlen castellà en família però que parlen català en la vida social i molts també amb els seus fills petits. Després de 33 anys hem demostrat paciència per anar recuperant la llengua catalana, decisió per facilitar a tots que la coneguin, acollida als ciutadans de tantes llengües minoritàries que volen seguir vivint a Catalunya. Podem acollir a tots però no als qui ens planten cara parlant en espanyol com Cañas, Rivera o Sánchez Camacho... A aquests ni escoltar-los.


Ja no preguntem què passarà, si passarà...
Afirmem que Catalunya ja és independent del pensament centralista i ranci que propugna gent acomplexada i sense cultura. (Aquella que va dir: Sara Mago. L'altra que va dir: relaxing cofee. Aquell que parla sense dir res) . Nosaltres volem ser un país de cultura catalana i universal, sense complexos.

Tenim prou antecedents que ens acrediten i si no ens coneixen més és perquè sota l'etiqueta d'España solament veuen la incultura que exporta, doncs, ¡On són els intel·lectuals espanyols que puguin i vulguin defensar-nos de tanta ignominia!

Adéu España!
Per què no has escoltat els teus savis i poetes?

Nosotros somos quien somos.
¡Basta de Historia y de cuentos!
¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.
Ni vivimos del pasado,
ni damos cuerda al recuerdo.
Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.
Somos el ser que se crece.
Somos un río derecho.
Somos el golpe temible de un corazón no resuelto. ...

¡A la calle! que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.

No reniego de mi origen
pero digo que seremos
mucho más que lo sabido, los factores de un comienzo.

Españoles con futuro
y españoles que, por serlo,
aunque encarnan lo pasado no pueden darlo por bueno.

Recuerdo nuestros errores
con mala saña y buen viento.
Ira y luz, padre de España, vuelvo a arrancarte del sueño.

Vuelvo a decirte quién eres.
Vuelvo a pensarte, suspenso.
Vuelvo a luchar como importa y a empezar por lo que empiezo.

No quiero justificarte
como haría un leguleyo,
Quisiera ser un poeta y escribir tu primer verso.

España mía, combate
que atormentas mis adentros,
para salvarme y salvarte, con amor te deletreo.
                                            Gabriel Celaya