Esperem justícia econòmica. Entre tant, l'autoritat política democràtica ha de garantir coherència.

Esperem justícia econòmica. Entre tant, l'autoritat política democràtica ha de garantir coherència.

Es recupera l'economia? Bé. Compte! La productiva en primer lloc, sinó falla el fonament (agrícola/pesquera, indústria, construcció, tecnologia). Els serveis bàsics després (alimentació, salut, educació, ciència, transport). Els serveis culturals (música/teatre/cinema, premsa/llibreria, esport, natura). Els serveis de consum (restauració/bars, moda, provocacions). Em sembla que va en sentit invers i es considera un bon indicador la reobertura de bars, restaurants, allotjaments rurals i hotels. Però...

Les previsions anticipen una incoherència. Si el PIB puja 6.0 dos anys consecutius, s'ha recuperat el nivell de 2019. Em sembla que les estimacions  de IPC són baixes. D'altra banda els economistes anuncien "puede que no sea el moemnto oportuno"... d'incrementar els salaris. Qué atrevits!

Els salaris han de pujar com a mínim segons l'IPC i han de recuperar la pèrdua acumulada des 2011. L'IPC ha pujat un 3,1?... No ens enganyem amb mitjanes numèriques. Els productes bàsics per a tots han pujat més, molt més (electricitat i combustibles, fruita i verdura, quotes de serveis regulars). Els productes privatius es contenen i així moderen l'increment mitjà. No cal estudiar economia, doncs economia és l'adminsistració de casa, del dia a dia, d'anar al mercat o a la farmàcia. (Sí, pugen molt, i excloses de SS: vitamines A, B, C,  que avui ens disposen a tots, cura de la pell que ens recomanen per compensar contaminació, ultravioletes o vellesa)

 

Estimación PIB	2016	2017	2018	2019	2020	2021 est.	2022 est	2023 est
España	3,0	3,0	2,3	2,1	-10,8	6,0	6,0	2,0

 

 

Estimaciones IPC	2017	2018	2019	2020	2021 est.	2022 est.	2023 est.
IPC España	1,1	1,2	0,8	- 0,5	3,1	1,6	1,2

 

 

El Consejo General de Economistas (CGE) mantiene su previsión de crecimiento para la economía española en el 6,3% para 2021 y la revisa al alza hasta el 6% para 2022, dada la inercia de crecimiento del segundo semestre de este año y por el efecto de la aplicación de las ayudas europeas.

En cuanto al mercado laboral, los economistas mantienen su previsión de que la tasa de paro se sitúe en el 15,5% en 2021, mientras que estiman un descenso en 2022 hasta el 14,9%.

No obstante, han advertido de que, aunque la senda es positiva, "puede que no sea el momento oportuno" para subir el salario mínimo interprofesional (SMI).

"La recuperación económica no está consolidada, la cifra de desempleados es alta y el tejido empresarial está formado fundamentalmente por microempresas, que podrían no poder hacer frente a esta subida, no solo de salario sino de cotizaciones sociales, unido a la subida del coste energético. Esto podría propiciar más despidos", han alertado.

La retribució econòmica justa pel treball

S'ha d'arbitrar aquest partit d'interessos, legítims. Legítims per a tots. S'hi pot aportar una mica de racionalitat? Ja hi ha propostes que es poden considerar. Ahora, estarem d'acord amb que les vagues s'han d'evitar perquè alteren l'economia per a tots, per als empresaris i per als assalariats.

Però l'indicador mes decadent  de la nostra economia és la dificultat i retard d'incorporació de la població jove al sistema productiu i laboral. Les propostes de Piketty (en català, ed 62: Capital i ideologia, 2019) són clares i cal decidir: Impost més progressiu sobre les rendes de treball. Impost molt més radical sobre el patrimoni. Impost progressiu sobre l'herència passiva i invertir en assignació de capital en herència social inicial als joves perquè puguin emprendre.

La penisó de jubilació digna i segura

Sembla que ens volen espantar amb el futur de les pensions. Doncs que els economistes, encarregats de la prospectiva, tanquin una proposta justa i consistent. Que la piràmide demogràfica s'ha invertit ja ho saben; es va iniciar el 1976. Que el bon Sistema de Salut allarga la vida, és per celebrar-ho.  Que la immigració necessària (1996) compensi la regressió demogràfica, sabem que no. Si l'invent del sistema de pensions (1962) basat en el creixement accelerat de la població i del PIB ja no serveix, que en pensin un altre. Si quan el fons de pensions tenia superàvit és va traspassar a d'altres despeses necessària de l'Estat (2011), avui les pensions han de formar part dels pressupost econòmic de l'Estat incrementat amb les quotes empresarials i dels treballadors actius. L'Estat hi està obligat atès que va ser ell qui va incautar les mútues de previsió d'empresaris i trebalaldors per a impulsar l'Estat del Benestar (1945). Caixa única i ben administrada.

 

Diem que vivim en un estat democràtic. La Democràcia no es pot fragmentar. Ha de ser Democràcia política, econòmica i social. Liberté + Egalité + Fraternité. Ja sabem que hi partidaris de posicions liberals tant com de posicions socialistes i ja veiem que no escorresponen amb la desigualtat real. L'Estat representat amb el Govern, el Parlament i la Judicatura han d'equilibrar els interessos. En tot cas, per comptes d'incrementar la desigualtat amb l'estafa de les crisis, cal reduir progressivament la desigualtat amb accions de govern per a tots, sí, per a tots.