Amb Xesco Boix vam veure com s'ensenya el català a tots amb emoció.

Xesco Boix, mestre dedicat a l'animació amb cançons i contes va aplegar tots els infants, de parla catalana i de parla castellana. Tots cantaven de gust i a tots els feia apunts per parlar bé la llengua, totes les llengües i passava d'una a l'altra amb intercomprensió i sense confusió. 

 

Escolta Xesco Boix fent una lliçó de plurilingüisme com qui res.

https://drive.google.com/file/d/1SlmIIa412MJFH_pg8dopWMeJkGg_Uk1r/view?usp=sharing

Per què no ho fem bé? Per què tants infants que coneixen el català a l'escola no el volen parlar? Tenim un problema d'ensenyament de llengües, no un problema legal. Depèn de nosaltres.

En una societat on es parlen més de dues-centes llengües familiars hem d'ajustar el sistema d'ensenyament de llengües.

1. La llengua comuna de tothom el català perquè és la llengua de la terra i ningú n'ha de quedar exclòs. Això ho garanteix l'escola.

2. Les llengües familiars, tantes, s'han de poder oir totes; el castellà perquè és llengua de molts que s'ha d'aprendre bé i també les llengües de tot alumne nouvingut que es poden oir. 

3. Ocasió per ensenyar les famílies de llengües, especialment les de la família romànica. Suscitar la intercomprensió auditiva o lectora amb el gallec, l'italià, el portuguès, el romanès.
   

4. Les llengües vives, aquelles que aporten els alumnes com a familiars. Totes s'han d'oir algun dia o un altre. Tots els companys aprendran a dir deu expressions usuals: Bon dia, Gràcies, Sis-us-pau, Ajuda'm, El meu nom és..., en la llengua familiar del company que se sentirà acollit de veritat.

5. Les llengües transnacionals, aquelles que necessitem per anar pel món com avui és l'anglès i d'altres ben esteses i presents en la literatura com el francès i l'alemany. Atents a la possible necessitat de l'àrab o del xinès i de l'esperanto si progressés.
   

Abandonem conceptes caducats: llengua oficial, llengua materna, llengua cooficial, llengua vehicular, llengua instrumental, llengua estrangera, llengua internacional.

Per comptes de lluitar tant amb les lleis, omplim-nos de cultura lingüística i tots hi sortirem guanyant. Avui és tant fàcil per a tothom com ho era en anys reculats per a minories, dones i homes selectes que viatjaven i esdevenien poliglots.

Cultura de les llengües, gust per les llengües.