diumenge, 30 de juny del 2013

Catalunya. Un país lliure, culte i socialdivers


Si en sabem a Catalunya d'organitzar actes de política cívica!
Aplegar 90.000 persones en una activitat de sis hores pensada amb criteris ètics, polítics, culturals, tecnològics i estètics s'ha de fer sabent-ne I s'ha fet molt bé. I la ciutadania sabem comportar-nos. No ens cal policia i els serveis d'ordre estavan a disposició. Cap autoritarisme. La gent es movia amb llibertat i responsabilitat.



L'acte va començar amb puntualitat catalana (montserratina). Si va passar de quatre a sis hores és perquè la gernació o la "grada" s'expressava amb llibertat, decisió i alegria. Els artistes per  la seva banda, havien d'esperar i també afegien alguna intervenció no prevista. Es va complir el programa. Molt ben dissenyat. No es va cantar gaire bé però tothom podiem cantar. Lluís Llach ha donat les seves cançons i ara són cançons del poble i els artistes poden versionar-les al seu aire.

L'acte es de projecció de futur: dret a decidir, consulta democràtica i Estat propi a la Unió Europea.

Però tots teníem present que arribar aquí ha estat un camí difícil que ha deixat màrtirs pel camí. La represa del catalanisme polític el 1889 ha estat aturada gràcies als pactes acceptats diverses vegades però el centralisme i la dictadura han tornat. Per això, ara, quan el govern de Madrid s'ha atrevit a judicar un Estatut que havia esatat aprovat per pocediment legal, legalíssim al referèndum... Quan el president del govern d'España ha menstingut al president de Catalunya... S'han trencat tots els pactes i no tronarem a pactar amb mala gent.

Han estat recordats:

Salvador Puig Antic, executat al "garrote vil" el 1973 pel règim de Franco amb acusació no provada.




Guillem Agulló, de Burjassot, jove assassinat a navalla per joves d'extrema dreta el 1993 .



Lluís Maria Xirinacs, diverses vegades empresonat i jutjat. Plantat a la presó Model i plantat al Senado va guanyar l'aministia política. Plantat a la plaça Sant Jaume va estendre la Independència de Catalunya, no com a fronteres de separació sinó com a país que ens sabem governar sols. Flac de salut, es va retirar fent una darrera crida al poble de Catalunya recordant que havia estat 75 anys esclau. 










 Titot de Brams (Francec Ribera) va dir:

'Jo era mot jovenet i vaig venir al concert que va fer Lluís Llach aquí al Camp Nou. Aquell dia vaig conèixer un noi del País Valencià que em va dir: 'No ens exclogueu del vostre somni. No podem permetre que Espanya i França decideixin quins són els límits de les terres catalanes.'

Fa un mes, parlant a Mallorca amb un amic, em deia: 'Si podeu un estat, feu-lo, però feu-lo ample i llarg i deixeu les portes oberts. La llibertat no serà completa si no és lliure la nació completa.'

Una nació està per damunt de resultats electorals concrets, d'analfabets que legislen sobre la llengua i de corruptes que saquegen el treball del poble. I la nostra nació, la de Ramon Llull, la d'Ausiàs March, va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa i que gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. Aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit és arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem d'aquesta nació una terra lliure!'. 
  




És un acte de caràcter unitari en la diversitat. Deixa al descobert la misèria dels mítins polítics de partit. La presidènta d'Òmnium Muriel Casals amb paraula mesurada i elegància dóna el sentit de l'acte amb gest ferm i dialogant.

És va donar la veu a artistes de totes les terres de parla catalana i a ciutadans d'altres països que coneixen Catalunya. Unitat amb una gran diversitat.

Els tres artistes cantants que han mantingut la llengua durant tants anys: Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, malgrat que amb la recurepació de les institucions democràtiques gairebé queden a l'atur. (A l'acte jo vaig trobar a faltar Raimon, per bé que es va cantar Al vent i es va esmentar Ovidi Montllor).

Espriu i Raimon

Ai! Ara digueu:
La ginesta floreix i arreu del camp hi ha veremll de roselles
...
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.

Ara digueu:

divendres, 28 de juny del 2013

Agencia Tributaria de ESPAÑA: gravamen complemetario para reducir el déficit público


 
 
 a  MADRID



 El Gobierno de España ja va decidir que es reduís el sou dels funcionaris i s'ha fet de manera clara als més nombrosos, els d'eduacció i els de salut. Algú va calcular que entre retallada, increment de l'IRPF i pèrdues de fons social, hem tingut una disminució mínima del 19% si no ha estat superior. Cada Govern Autonòmic ho ha fet com li ha semblat millor. A catalunya vàrem ser els primers i no ens sap greu. Ara hi ha d'altres governs autonòmics que poden reduir impostos o que no contribueixen a les despesses comuns de l'Estat.

I la sorpresa que m'he trobat en fer la declaració de l'IRPF a la Agencia Tributaria de España. He  fet, jo mateix com cada any, la declaració puntualment el 9 de juny, l'he deixada reposat i l'he revisada per Sant Joan. Presentada el 25 de juny: ciutadà complidor.

El Ministerio de Hacienda ens ha incorporat:
Escala adicional para el càlculo del gravamen complementario para reducir el déficit público.
Con e fin de reducir el déficit público, la disposición adicional trigésimo quinta.1.a) de la Ley del IRPF, establece que en los períodos impositivos 2012 y 2013, la cuota íntegra estatal se incrementará en el importe resultante de aplicar a la abse liquidable general los tipos de la siguiente escala

És una escala però a'han incorporat tres nous epígrafs complementaris. En el meu cas s'hi acrreguen: 1.034,11 + 56,00 + 33,42 €... per fer-ho més dens i que ni s'entengui.
Jo no recordo que se n'hagi parlat a televisió,a la ràdio i no ho he llegit als diaris. Com és que sembla que no se n'ha parlat?  On són els periodistes comunicadors que garanetixen la informació pública? No és prou important?

Per què me n'he adonat?
Molt senzill. Perquè el gravamen es repartia sempre en dues parts iguals: estatal 50% i autonòmica 50%.  Això no ha canviat i en canvi jo veia que la part estatal enguany era més de 1.000 € superior a la part autonòmica. Avui, 27 de juny he tornat a treure els papers i ja ho he vist clar.


Jo sóc ciutadà i estic diposat a  fer pel meu país, per la gent. N'hi ha ja molts que ho passen molt malament.

Però m'ofèn i rebutjo:
1 Que s'hagi mirat que passés desapercebut.
2 Que tot l'increment va per reduir el dèficit públic en la part estatal i que l'autonomia que és la que paga els costos més alts: educació, salut i serveis socials no en rebrà el 50%, no en rebrà res.

Ni legalitat, ni dret a decidir. No podem seguir en una España que fa trampa i aplica la legalitat al seu interès. Si ens desconstitucionalitzem, la llei màxima, no tenim legalitat amb España. Tenim la legitimitat de decidir si som majoria clara > al 60% i garantim que ens tracatrem bé tots parlant diverses llengües, tots i tenint amics per tota España.




Ho hem fet millor que al Quebec perquè tenim tots els infants en escoles i no els separen per llengua, ni orígen, ni cognom. Ja no som "els altres catalans" que tan bé va descriure Paco Candel.

Ara som: vells catalans, joves catalans, negres catalans, magribins catalans, xinesos catalans i esperem que també vulguin ser-ho els llatins catalans i els andalusos catalans i els castellans catalans. Per a ells també serà millor. Ara tenen un mal patró que els enganya i no vol que parlin més llengües perquè serien lliures.



dimarts, 25 de juny del 2013

El ministre d'economia de Guindos vol per sota dels 645 €. El ministre d'educació vol per sobre de 6.5 punts de nota.

Jo penso que no tenen vergonya. El que no puc entendre és que una majoria de ciutadans puguin escollir-los com a representants en les eleccions polítiques.

¿Com és possible que la gran majoria de la població que té sous baixos molt per sota dels 30.000 € (el sou al que pot arribar un professor) toleri que es parli de rebaixar el salari mínim per sota de 645 €?

¿Com és possible s'atreveixin a exigir una nota de 6.5 punts justament als qui tenen menors recursos econòmics i culturals familiars? Alumnes o estudiants que aviat faran alguna feina complementària que els reduirà el temps d'estudi. Entre tant, aquells que no tenen dret a beca poden passar amb un 5 i estar a la universitat els anys que calgui, a vegades muntant macrofestes de cervesa i decibels perquè estan avorrits.



Convé que el professorat tingui clar:

1
Estem al servei dels alumnes per: 1 estimular el seu desenvoupament personal i apttudinal, 2 facilitar la seva incorporació  a la societat,  i 3 donar-los el màxim accés a la cultura. Afortunadament no ens han comprat amb el sou. Altres col·lectius cobren sous molt més alts i així els han comprat el pensament i la voluntat.

2
Els resultats escolars són un producte multifactorial: capacitat personal + entorn familiar estimulant + accés a recursos culturals + institució escolar organitzada + professors compromesos amb els alumnes. La nota no té valor en ella mateixa sinó en funció de l'alumne. (Igual que les puntuacions en borsa o el preu de mercat dels productes).

Els profesors ja sabrem què hem de fer.

dimecres, 5 de juny del 2013

Vicenç Navarro: "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"


TV3: 05/06/2013 Singulars amb Jaume Barberà

Vicenç Navarro, a "Singulars": "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"

Les millors frases a "Singulars"

El professor afirma que no és cert que gastem més del que tenim. "El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou."

Vicenç Navarro, a "Singulars".
Vicenç Navarro, a "Singulars".
Vicenç Navarro és catedràtic de Ciències Polítiques i de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University, als Estats Units. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:

"El fet que cada cop hi hagi més conscienciació i més agitació social per part de la ciutadania és un element positiu perquè pressiona les estructures de poder perquè canviïn les polítiques d'austeritat".

"Els països perifèrics de l'eurozona, com Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda, tenen trets comuns: han tingut un enorme domini de les forces ultraconservadores sobre l'estat, són estats pobres, amb poca consciència social i molt poc redistributius".

"La despesa social (sanitat, educació, escoles bressol, pensions, serveis domiciliaris) de la mitjana dels 15 països més desenvolupats de la UE és del 27,6% del PIB. A Espanya aquesta despesa és del 22,1% i a Catalunya és del 19,9%. A Suècia, en canvi, el capítol de despesa social és de gairebé un 30%".

"Hi ha la fal·làcia que a Espanya hi ha molts treballadors en el sector públic, i no és veritat. A Suècia són el 25%, 1 de cada 4 treballadors. A Espanya treballen en el sector públic el 10%, 1 de cada 10. I a Catalunya el percentatge és del 9%. No és cert que el sector públic està hipertrofiat, les dades ho demostren".

"Tot i ser societats poc redistributives, si no hi hagués estat del benestar, a Catalunya el 24% de la població seria pobra, i a Espanya, també un 24%. La redistribució de riquesa que fa l'estat del benestar provoca que aquesta xifra baixi a un 20% tant a Espanya com a Catalunya.
En estats més progressistes com Suècia, la redistribució de riquesa fa que el nivell de pobresa pugui baixar d'un 27% a un 13%".

"L'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Un treballador assalariat espanyol paga en impostos el 74% del que paga un treballador a Suècia. En canvi, les rendes superiors, els molt rics, paguen només un 20% del que paguen els seus equivalents suecs".

"Les dades diuen que a Espanya i a Catalunya som més pobres perquè els molt rics no estan pagant prou impostos".

"La baixada d'impostos que va fer José Luis Rodríguez Zapatero va fer caure els ingressos de l'Estat en 27.223 milions d'euros entre el 2007 i el 2008. I aquesta baixada d'impostos es va fer sobretot als molt rics: un 39% de reducció d'impostos sobre el capital i un 11% de reducció a les rendes altes".

"Espanya no és un país pobre, el seu PIB per capita és un 94% de la mitjana dels països més rics de la UE. En canvi, la despesa social per habitant és molt menor, és d'un 74% de la mitjana dels 15 països més rics de la UE".

"A Espanya, l'Estat no recapta prou per culpa d'una política fiscal molt regressiva i per això l'estat del benestar està subfinançat".

"Catalunya és més rica que la mitjana de la UE dels 15: el PIB per capita és del 110%. En canvi, la despesa pública social és del 73% per habitant".

"La imatge que ens gastem més del que tenim no és certa. El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou".

"Quan es parla de la sostenibilitat de les pensions, se cita sempre l'argument de la demografia, però el problema no és que hi hagi més gent gran. El problema real és el mercat de treball. No s'estan creant llocs de treball de qualitat i ben pagats".

"L'Estat té la responsabilitat d'estimular la creació de llocs de treball, i quan el sector privat està paralitzat, com passa ara, el sector públic ha de crear ocupació i no destruir-la com està fent".

"Hi ha alternatives a les retallades. El total de retallades que s'han fet a l'estat del benestar són 25.000 milions d'euros. Però per què en comptes de fer això no anul·len la baixada d'impostos de 5.300 milions d'euros que es va fer a les gran empreses? Una altra mesura seria corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de la banca i l'Estat podria ingressar 44.000 milions d'euros".

"Amb la congelació de les pensions es van voler aconseguir ingressos de 1.200 milions d'euros. Només mantenint l'impost de patrimoni, l'Estat ja hauria ingressat 2.100 milions, gairebé el doble".

"Les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'Estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar".

"A Catalunya les retallades s'haurien pogut evitar apujant els impostos ecològics a la mitjana del que es paga a la UE. Es podrien recaptar fins a 1.200 milions d'euros. Un impost ecològic seria, per exemple, que cada avió que sortís d'un aeroport català pagués entre 3 i 5 euros. També es podrien recaptar fins a 1.110 milions d'euros amb uns impostos sobre les transaccions financeres, una mesura que ha recomanat fins i tot l'FMI".

"En comptes del copagament, es podria fer com ha fet el Canadà i posar un impost finalista que anés a parar a la sanitat. Es podrien recaptar 1.000 milions d'euros".

"El Banc Central Europeu no és un banc, és un 'lobby' de la banca".

"Fa uns anys Alemanya va 'exportar' molts euros a Espanya, i així es va crear la bombolla immobiliària. Ara, les retallades són perquè Alemanya recuperi aquests diners. La banca alemanya té 200.000 milions d'euros en préstecs a Espanya, aquests diners s'han de pagar. Això explica les retallades i el rescat a la banca espanyola".

diumenge, 2 de juny del 2013

INACCEPTABLE! Per sota dels 645 € de salari mínim

Kap a LA VANGUARDIA 02.05.2013, p: 35. Escanejat de l'edició impesa pagada.


Com s'atreveixen? Què es pensen que vol dir salari mínim?


Ara ja toca parlar de salari màxim. El governador del Banco de España Luís Linde que pel cap baix va cobrar 162.640 € en un any no té vergonya. "La moderació salarial està contribuint a la millora de la productivitat" -diu. Està contribuint als beneficis empresarials o  ala inversa: Els beneficis empresarials abusius hanempobrit els empreses. Per beneficis pesonals, els alts directius han preferit vendre a grups alemenys i fora responsabilitat social amb els treballadors.

 
http://images.ara.cat/politica/portada-ARA_ARAIMA20130601_0142_27.jpg


Els qui decideixen l'economia no tenen vergonya.

Algú posarà salari màxim? 100.000 € any?... Bé, posem 300.000  € any. I ho farem proporcional:

Salari mínim 645 €
Ingrés mínim de ciutadania a qui no té altra ingrés o propietat: 300 €




Els qui accepten un mercat de sous com els dels futbolistes de primera i paguen les entrades què paguen per un partit de futbol són anti sistema social.













Els ciutadans, una gran majoria de treballadors estem mantenint aquests esclaus de luxe. Potser és hora de deixar els camps buits, de no mirar els partits per televisió fins que les coses tornin al seu lloc. A Alemanya no es fan aquestes irracionalitats i anar al camp de futbol pot costar deu o vint euros com a molt. Els jugados cobres però no fortunes de bombolla virtual.




  La lista de los 20 futbolistas mejor pagados:
  1- Lionel Messi (Barcelona) €16.5m de salario /
     €33m de ingresos con todos los extras incluidos
  2- David Beckham (LA Galaxy) €4.8m / €31.5m
  3- Cristiano Ronaldo (Real Madrid) €13m / €29.2m
  4- Samuel Eto'o (Anzhi Makhachkala) €20m / €23.3m
  5- Wayne Rooney (Manchester Utd) €13.8m / €20.6m
  6- Sergio Aguero (Manchester City) €12.5m / €18.8m
  7- Yaya Toure (Manchester City) €13.8m / €17.6m
  8- Fernando Torres (Chelsea) €10.8m / €16.7m
  9- Kaka (Real Madrid) €10m / €15.5m
 10- Philipp Lahm (Bayern Munich) €10m / €14.3m


   Otros deportistas también se encuentran con razón en ese listado
   de famosos mejor pagados en España
   Como el piloto de Fórmula 1 Fernando Alonso con sus 29 M € anuales; 
   Los baloncestistas hermanos Gasol, Pau con 13,5 M € y Adriá con 11M € .
   El piloto de Yamaha Jorge Lorenzo con 9 M €.
   El golfista Sergio García con 7 M € .
   El tenista Rafael Nadal con 6 M € .



I aquest pobre Messi encara ens ha d'ensenyar els calçotets per treure's un sobresou.
Riquesa material, misèria...










No ens enganeym A tots aquests esportists els mantenim nosaltres. Podem girar la situació en un mes.


Tras los deportistas se sitúan los empresarios. En este sentido nombrescomo Pablo Isla, el presidente de Inditex; Cesar Alierta, presidente de Teléfonica; y Antonio Bufrau, primer ejecutivo de Repsol, son los empresarios mejor remunerados de la economía española.
Y aunque los ingresos de los empresarios no son fijos debidos a los bonos y comisiones que cada año se supeditan a los resultados de las compañías, se cree que sus sueldos se encuentran en torno a los 13, 9 y 7 millones de euros respectivamente.
Tras deportistas y empresarios y con un caché bastante más bajo se encuentran los presentadores de televisión, quienes a pesar de todo también se pueden considerar satisfechos con los jugosos salarios que reciben.
Entre los presentadores estrella mejor retribuidos se encuentra la presentadora de televisión Ana Rosa Quintana que percibe 4 millones de euros anuales, Juan y Medio que podría ganar en torno a 3 millones, Jesús Vázquez que igualmente podría cobrar en torno a los 3 y Matías Prats que por presentar el telediario de Antena 3 cobra entre 2 y 3 millones al año.
Excite Network Copyright ©1995 - 2013;  baixat el 01.06.2013  

 

 Cantantes y actores van bajando puestos

Otros famosos mejor pagados en España que en su día ocuparon también los primeros puestos eran cantantes y actores aunque recientemente y debido a la crisis que sufren sus sectores, sus retribuciones se encuentran de capa caída. De todos modos actores como Penelope Cruz y Javier Bardem y artistas como Alejandro Sanz todavía se cuentan entre los famosos mejor pagados de nuestro país.



I estan justificant pagar per sota del salari mínim de 645 €?
INACCEPTABLE!


dilluns, 20 de maig del 2013

Procés constituent a Catalunya doncs han anul·lat l'Estatut que formava part de la Constitución

-->


La presentació del ‘Procés Constituent’ de Forcades i Oliveres a Sabadell desborda totes les previsions

Foto de Xavi Miralles 
La candidatura per a un Procés Constituent impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres ha aterrat aquesta tarda (diumenge,19 de maig) a Sabadell en el marc de la gira que els està portant per diferents punts del país. La presència de la monja benedictina a la ciutat ha aixecat una gran expectació entre els sabadellencs. De fet, l’acte s’havia… Llegir-ne més »

Presentació de Procés Constituent a Sabadell 19.05.2013


Teresa Forcades:
Quan jo vaig poder estudiar a la universitat els anys vuitanta, la universitat era gratuïta. En això hem perdut però no es tracta solament de tornar a això. L’economia s’aguantava perquè a Amèrica Latina hi havia dictadures i España es podia beneficiar dels negocis.
El comerç d’armament ha estat molt important i encara avui la gran economia dels Estats Units d’Amèrica s’aguanta amb el comerç d’armes. I España encara hi participa.
No es tracta d’anar contra l’empresa privada, contra l’activitat econòmica d’on n’ha de sortir un benefici. Es tracta d’evitar els abusos i l’especulació, el guany sense activitat econòmica.
El 2004 vaig anar de traductora a un congrés benedictí. Un empresari que hi va intervenir deia que hi ha qui critica el capitalisme perquè quan se’n guanyen 1.000, al qui treballa se li’n dóna 1. I va dir que aquesta no era la pregunta correcta. Que calia preguntar-se que abans el treballador no en guanyava ni un. Teresa Forcades diu que no va poder seguir traduint i que va dir que ella era la traductora però que allò que es deia era inacceptable. Ja no li han demanat més que faci traducció.

Assenyala quatre punts de prioritat:
Política de tots els ciutadans. S’ha de recuperar la participació política. És possible. No es pot deixar en mans d’uns professionalitzats o interessats. Forcades i Oliveres impulsem però si no respon una gran majoria, no serà democràtic. D'altra banda no pensem accedir a càrrecs polítics.
Unitat i diversitat. Cal una acció unitària però no pot ser uniformitzadora. Cal mantenir la diversitat. Fa esment del Gènesi, llibre de la Bíblia, on tots els pobles es van unir en una acció conjunta, la Torre de Babel, amb una sola llengua però Déu va pensar que no era bo i va introduir la diversitat de llengües.
Urgència de canvi de sistema. Hi ha massa gent que viu en la pobresa (A Catalunya, 30% segons Idescat, gener 2013; i en la indigència 13%). Cal ara mateix un canvi social i l'Estat propi ha de ser per frenar aquesta distància entre rics i pobres cada vegada més gran.
Revolució i després revolució. Ni que féssim un gran i bon canvi, el podem donar per definitiu. Caldrà seguir fent revolució i no perquè hagi anat malament.








http://www.procesconstituent.cat/adhesions/
http://www.youtube.com/watch?v=k-mOKMdXgSk


37.863 ADHESIONS




Entrevista a Arcadi Oliveres a Despolitricant

arcadi_oliveres_entrevista_Despolitricant‘Diguem Prou!‘ és el títol del seu últim llibre. A què hem de dir prou? Sobretot a la situació social, política i econòmica que s’està vivint a l’estat espanyol i a Catalunya. Però també podem dir prou al capitalisme, a la pobresa, a la destrucció del medi ambient, a la fam, a la corrupció política, a… Llegir-ne més »


Sobre el MANIFEST PER AL CONVOCATÒRIA D'UN
PROCÉS CONSTITUENT
penso que caldrà afinar-lo per marcar camí de progrés social d'uns fites finals que queden encara lluny.

-->

Redactat fet públic

Notes i variacions que es proposen


1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.

2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
 
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.



4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.


7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.


9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.


1. Creació d’una banca pública de confiança que articuli els estalvis i dipòsits dels ciutadans agrupats en cooperatives i caixes de proximitat.


2. Jornada laboral de 6 hores / 36 setmanals quan treballen matrimonis o parelles. Deure de treballar i si no és possible, ingrés mínim de ciutadania.


3. Democràcia participativa a partir d ela representació veïnal, de proximitat i local. Elecció de representants locals,que puguin ser coneguts. Són aquests els qui han d’elegir els representacions de districtes, nacionals o europees.

4. Lloguers socials proporcionals al sou.



5.



6.


7. Participació econòmica en les empreses energètiques i sobirania alimentària amb control públic .

8. Dret de ciutadania i accés a la nacionalitat en pocs anys als qui hi treballen i en menys anys els qui acreditin ús de la llengua i coneixement del país.

9. Mitjans de comunicació amb participació pública i control dels mitjans públics i privats per consens social.

10. Impuls d’un servei civil d’emergència social i solidària, voluntari, temporal i retribuït.





diumenge, 19 de maig del 2013

FEINA, ATUR, MINIJOBS, DIVERSITAT DE CONTRACTES... ON ESTÀ L'ENGANY?




La pagesia vivia com podia fins el segle XVIII treballant la terra en règim d'aparceria: una part de les collites (sovint 1/3 ) per al senyor amo de la terra. Amb els beneficis agrícoles es va començar al producció menestral i les dones dels pagesos teixien a casa amb les teles que els duien. Després els telers es mecanitzen amb la força del riu i cal anar a fer la feina a la fàbrica. Les dones teballen a peu de màquina. Més endavant, prop de l'aigua funcionen els vapors que mouen telers. Als inicis del segle XX es va electrificant i poden instal·lar-se allà on arriba l'electricitat amb corrent alterna.

La dona sempre havia treballat, al costat de l'home i fent-se càrrec de la feina domèstica propera a la llar per poder atendre la mainada. L'home podia fer feines que l'allunyaven cada dia o per temporades de la casa.

La promesa de la societat industrial va ser que l'home treballaria a la fàbrica induistrial i la dona casada restaria a casa encarregada de la llar i dels fills. El sou de l'home havia de ser suficient per mantenir la família. El sou de les dones solteres era molt inferior.

La promesa de la societat industrial va ser un gran engany.
  1. D'entrada era una desigualtat de la dona respecte a l'home. La dona per casar-se, tenir cura de la casa i dels fills. Ni al món de pagès havia quedat tant subordinada. Penso en Navarra o en Catalunya on la dona ha tingut més autoritat i reconeixement. 
  2. Però alhora, la dona frenava que el marit s'afegís a les reivindicacions de la classe obrera que s'anaven estenent a partir del Manifest Comunista de 1848 proclamat a la 1a Internacional de Treballadors.
  3. La dona quedava apartada de la vida professional i si podia estudiar per bon origen familiar, difícilment arribava a exercir una professió. 

 La situació va canviar amb la societat de consum.


Potser en alguns sectors va prosperar la idea d'igualtat home - dona i que ambdós havien de tenir una professió. El cert és que coincideix amb la invasió d'electrodomèstics i d'accés al consum: cuines instantànies de gas, rentadores, olles a pressió... es prsentaven coma gran facilitador de la vida de la dona. L'home havia de fer contenta la dona però calia incremnetar els igressos econòmics i la dona sortia a treballar: neteja domèstica, dependenta de comerç, cosir i sargir... i les més estudiades. secretariat i oficina.

Ara ja treballaven home i dona però els sous cada vegada
quedaven més ajustats. Als anys setanta, si no treballaven tots dos i no rebien dot dels pares, difícilment podien adquirir un habitatge: la majoria de pisos eren de venda i els de lloguer cada dia més pocs. treballar tots dos, tant si vols com si no. Ara és necessitat.

I si treballaven home i dona, les despese eren majors: dinars fora de casa, transport al treball, guarderia pels fills... però s'afegeix el consum que ha esdevingut necessitat i lleure alhora. Ara tots ben atrapats.

Hauria estat promoció i progrés en la igualtat home - dona treballar tots dos una jornada de 6 hores  i completar-la a casa amb la feina domèstica i l'atenció als fills.Ara però han de treballar els dos, 8 + 8 hores o més per pagar habitatge, automòbil, despeses de de fills i... necessitats creades per la societat de consum.

Ha estat un gran frau. Moltes hores fora de casa treballant tots dos. Feina domèstica a casa i crida al lleure i consum les hores disponibles. Poques hores de cultura i de formació continuada al llarg de la vida llevat dels qui saben apartar-se una mica de la societat de consum i actuar amb criteri personal.

I ara, davant l'atur, disposats a accepatr qualsevol feina i a qualsevol preu. És una estafa. Diversitat de contractes per facilitar la contractació a les empreses. I ara, un nou invent importat d'alemanya els "minijobs": 45 hores mensuals per 400 €... I encara la predica de l'empreneduria, que muntis la teva pròpia empresa.

Tot plegat, més maneres d'embaucar i eludir la responsabiliatt social de l'empresa. I per molt que parli el presidente del gobierno del Reino de España, les dades objectiven la política del govern.


Espanya té uns dels costos laborals més baixos d’Europa

ARA, dimarts , 24/04/2012
Així de clar ho deixa aquest informe de l’Eurostat publicat avui mateix: 



L’any 2011, Europa tenia 7’5 milions de joves entre els 15 i els 24 anys i 6’5 milions d’entre 25 i 29 anys exclosos del mercat laboral i de l’educació.

El primer grup (format per Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Suècia i Regne Unit) té una taxa de ninis baixa amb una alta presència de treballadors inactius. Els ninis d’aquest clúster tenen poca experiència laboral i acostumen a ser treballadors poc qualificats. El segon grup (Bulgària, Grècia, Hongria, Itàlia, Romania, Polònia i Eslovàquia) tenen una taxa de ninis elevada, especialment pel que fa a la població femenina. La majoria dels ninis d’aquest clúster són treballadors inactius i sense experiència laboral. Pel que fa a la formació, molts d’ells tenen una elevada qualificació. El tercer grup (Estònia, Irlanda, Letònia, Lituània, Portugal i Espanya) comprèn els països més afectats per la crisi. Tenen una elevada taxa de ninis, sent majoria els homes. La majoria dels seus ninis són persones a l’atur amb experiència laboral prèvia. Els països d’aquest grup combinen un alt nivell de qualificació amb una elevada proporció de treballadors descoratjats per la situació del mercat laboral. Finalment, el quart grup (Bèlgica, Xipre, República Txeca, França, Luxemburg i Eslovènia) és bastant heterogeni, però mostra una taxa de ninis per sota de la mitjana. Es tracta de països amb la majoria dels ninis en situació d’atur, amb experiència laboral prèvia i un nivell de qualificació mitjà.
D’aquesta variabilitat entre països només en podem extreure una conclusió: les polítiques per revertir la situació hauran de ser personalitzades i serà difícil una resposta efectiva a nivell europeu.