Amb Xesco Boix vam veure com s'ensenya el català a tots amb emoció.

Xesco Boix, mestre dedicat a l'animació amb cançons i contes va aplegar tots els infants, de parla catalana i de parla castellana. Tots cantaven de gust i a tots els feia apunts per parlar bé la llengua, totes les llengües i passava d'una a l'altra amb intercomprensió i sense confusió. 

 

Escolta Xesco Boix fent una lliçó de plurilingüisme com qui res.

https://drive.google.com/file/d/1SlmIIa412MJFH_pg8dopWMeJkGg_Uk1r/view?usp=sharing

Per què no ho fem bé? Per què tants infants que coneixen el català a l'escola no el volen parlar? Tenim un problema d'ensenyament de llengües, no un problema legal. Depèn de nosaltres.

En una societat on es parlen més de dues-centes llengües familiars hem d'ajustar el sistema d'ensenyament de llengües.

1. La llengua comuna de tothom el català perquè és la llengua de la terra i ningú n'ha de quedar exclòs. Això ho garanteix l'escola.

2. Les llengües familiars, tantes, s'han de poder oir totes; el castellà perquè és llengua de molts que s'ha d'aprendre bé i també les llengües de tot alumne nouvingut que es poden oir. 

3. Ocasió per ensenyar les famílies de llengües, especialment les de la família romànica. Suscitar la intercomprensió auditiva o lectora amb el gallec, l'italià, el portuguès, el romanès.
   

4. Les llengües vives, aquelles que aporten els alumnes com a familiars. Totes s'han d'oir algun dia o un altre. Tots els companys aprendran a dir deu expressions usuals: Bon dia, Gràcies, Sis-us-pau, Ajuda'm, El meu nom és..., en la llengua familiar del company que se sentirà acollit de veritat.

5. Les llengües transnacionals, aquelles que necessitem per anar pel món com avui és l'anglès i d'altres ben esteses i presents en la literatura com el francès i l'alemany. Atents a la possible necessitat de l'àrab o del xinès i de l'esperanto si progressés.
   

Abandonem conceptes caducats: llengua oficial, llengua materna, llengua cooficial, llengua vehicular, llengua instrumental, llengua estrangera, llengua internacional.

Per comptes de lluitar tant amb les lleis, omplim-nos de cultura lingüística i tots hi sortirem guanyant. Avui és tant fàcil per a tothom com ho era en anys reculats per a minories, dones i homes selectes que viatjaven i esdevenien poliglots.

Cultura de les llengües, gust per les llengües.

LLuís LLach el Gran. LLuís Llach el Magnànim

 

 

Dissabte 18 de desembre de 2021. Lluís Llach torna a l'escenari, al Palau Sant Jordi de Barcelona, torna com a ciutadà, músic, cantant i poeta del poble i torna per al poble català dels Països Catalans. I el poble hi som, omplim el Palau Sant Jordi pel Debat Constituent.

 

 

 

 

 

LLuís Llach el Gran, LLuís Llach el Magnànim

• Perquè ens dona les cançons, les sabem i cantem amb ell.
  
• Perquè dona entrada a tants músics i cantants
• Perquè ell mateix canta les cançons de tots els músics i cantants.
• Perquè cantant més de quaranta anys ha fet canvis d'estil amb nosaltres.
  
• Perquè les cançons són paraula, pensament, comunió, sentit i vida.
  

https://twitter.com/joanpuig/status/1472358399526514692?s=20 

Lluís Llach és artista, però s'ha fet artista del poble català i per compromís amb el poble català, tots els països Catalans, ha acceptat una representació política que li ha dut més maldecaps que satisfaccions. I segueix, i canta per al poble, i raona per al poble i lluita per al poble i frena la nostra caiguda en el desànim, que motius n'hi ha, però no defallirem mentre cantem, cantem junts.

 

Ens ha donat un repertori de cançó per a les nostre trobades socials, comunitàries, d'amics, familiars. 

Quan ens apleguem per fer un àpat junts hem de cantar alguns temes tradicionals catalans i els nous temes que fan tradició, que renoven la tradició. De Jacint Verdaguer a Jaume Arnella i Xesco Boix amb la cançó folk, de cançons de muntanya a Esquirols, de cançons de Jaume Picas, J.M. Andreu i Leo Borrell al Rock català. 

Tenim repertori de tots els Països Catalans. Jordi Barre a Catalunya Nord https://youtu.be/iz-VFeCV7_k , Maria del Mar Bonet a les Illes, Raimon al País Valencià, Alidé Sans a la Vath d'Aran occitana https://youtu.be/m17nFOeOtbk, Pino Pinas a l'Alguer https://youtu.be/ebOXI8Xw3Nk. Anton Abad a la Franja d'Aragó https://youtu.be/tB0PMqhzYKU Aquests i molts més. Tots mantenen la llengua amb totes les seves variants  que, sense estudiar, entenem, perquè és la mateixa llengua, la llengua catalana. Una llengua que per no tenir Estat, ha estat negada i perseguida i en canvi és llengua d'intercomprensió romànica: castellà, francès, portuguès, italià.

Lluís Llach no va dubtar de participar en l'homenatge a García Lorca i de fer recitals a Madrid i a terres de parla castellana. Si hagués estat respectada la llengua més accions de col·laboració haguéssim vist amb cantants del conjunt divers d'España.

Cantem, cantem que és llengua viva. El que cantin els infants d'avui és llengua per demà. El que cantin els joves es fer un poble. La llengua de la cançó s'aprèn per emoció. I la immersió amb cançó és voluntat de parlar la llengua.

Lluís Llach el Magnànim, d'ànima gran, ens refà l'ànim. Per viure amb tota la gent, sense prejudicis d'orientació sexual, amb homes identificats amb dones foragitant la violència masclista, sense discriminació racial o cultural, amb una Europa de fronteres obertes als qui ho necessiten. I clar que estem oberts a les altres terres d'España i a la seva gent però defugim els qui ens volen negar la nostra llengua i la nostra llibertat.

No era això companys, no era això. No és això companys, no és això. Va ser creada el 1977 a la vista dels polítics que ja elegits tenies escó i van abandonar els cantants que havien mantingut l'ànim i la lluita front a la dictadura. El 2021 l'ha cantada renovant l'afirmació: No és això companys, no és això que esteu fent al Govern i al Parlament. Així va voler acabar la trobada de cançó pel Debat Constituent. 

https://youtu.be/9YmztiyEnGo

Sense cantar l'Estaca que la gent vam cantar a ple cor i al final també Els Segadors.

19 de desembre de 2021 

Martí Teixidó

 

La llengua sota sentència. L’escola per als ciutadans

La llengua sota sentència. L’escola per als ciutadans

 

Nova sentència del TSJ, cada vegada més invasiva en l’acció de l’escola. La confrontació perjudica l’aprenentatge dels infants i joves i divideix la ciutadania. Ens perjudica a tots. No havíem d’haver arribat aquí però si hi hem arribat, no serveix de res que uns i altres repetim els arguments prou coneguts de la situació anterior. Dir que el model d’ensenyament de llengües a Catalunya és un èxit no aporta res. Reclamar 25% o 50% de l’ensenyament en castellà no millora l’aprenentatge de llengües. Arribar a utilitzar els infants, un infant, amb finalitat política és inacceptable i els qui ho fan, utilitzen els infants dels altres. Així ho vam veure a Cerdanyola  el 2006, pares impulsors de l’ensenyament en castellà, ells, duien els fills a l’escola més catalanista de la ciutat.

 

Hi ha evident consens que volem que els nostres alumnes en finalitzar l’educació bàsica siguin competents en català, castellà i anglès però això no és qüestió de repartiment d’hores amb el mètode habitual d’ensenyament de llengua oficial i llengües estrangeres. Amb pedagogia fonamentada en lingüística i neurociència es proposa avui l’ensenyament amb la intercomprensió com a mètode, habitual en les escoles occitanes i assajat en algunes escoles catalanes. Fem l’Escola Plurilingüe, recerca innovació de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. És l’alternativa  per fer ciutadans plurilingües en qualsevol societat en un món multilingüe. L’escola amb la llengua comuna ha d’articular l’aprenentatge de les altres llengües. Els mestres han de ser, ells, plurilingües.

 

Però a Catalunya, ara, hem d’encarar un conflicte innecessari, agressiu, talment com un virus que ens infecta. Cal tractament urgent d’emergència. Caldrà fer algun grup diferenciat en llengua castellana al 50%, confiem que temporalment, allà on els tribunals ho imposen. No es pot perjudicar l’ensenyament del conjunt i caldrà fer el que calgui en activitats diverses i d’esbarjo perquè aquests infants separats per voluntat dels pares i sentenciats per tribunals no quedin marginats. Aquesta actuació és més respectuosa que muntar manifestacions cridaneres a la porta de l’escola. Tampoc convé proclamar la desobediència davant dels infants i que les responsabilitats recaiguin personalment en els mestres.

 

La responsabilitat dels mestres i professors avui els ha de dur a fer-se efectivament plurilingües i això no queda garantit amb un títol o certificat. Tots han acreditat el català però  cal afinar-lo i està a l’abast si els equips docents s’autoexigeixen correcció lingüística en el dia a dia. Això val tanmateix pel castellà i així anar eliminant contaminacions entre una i altra llengua. Per l’anglès, generalitzat com la llengua transnacional més necessària, cal activar la llengua passiva que tenen quasi tots els docents. Algunes de les hores dels professors especialistes d’anglès es poden dedicar a activar la conversa dels col·legues en grups reduïts; l’oralitat és la competència primera i més necessària.

 

Entre cinc i deu anys a la vista hem d’haver canviat l’ensenyament de llengües a Catalunya. L’escola en llengua catalana, avui plurilingüe en una societat global, donant entrada a totes les llengües vives dels alumnes. Le llengües d’alumnes d’altres cultures s’han de poder oir a l’aula de tant en tant i contribuiran a la competència plurilingüe que permet discriminar la llengua, i activar una comprensió aproximativa que millora dia a dia.  La intercomprensió lingüística és la la porta del diàleg intercultural imprescindible avui per a una entesa mundial.

 

                                                                                                                      Martí Teixidó

pedagog, ha estat inspector d’educació

Filosofia polar. Bernat Castany. [El País 21.11.2021] Un article excel·lent

Filosofia polar. Bernat Castany. [El País 21.11.2021]

Un article excel·lent del filòsof Bernat Castany. Amb autoritat i saviesa.

Ben comunicat amb l'anàfora de l'os polar. Molt adequat per dur a classe de filosofia però didàctic i entenedor per  a tota la ciutadania.

Afegeixo alguns pensaments o comentaris.

Sembla que Atenea avui ha retornat a les armes i a la guerra... confiem que és per defensar la ciutat. Però preferim les lliçons de saviesa.

La filosofia exterioritza, evidencia la dimensió 3 espiritual de l'animal humà. De moment, la dimensió espiritual induïda per rituals i pràctiques socials és una presa de consciència que ens esborrona i que la filosofia ens salva. Hi ha pràctiques espirituals que tanquen en la ingenuïtat sigui per fragilitat personal o sigui per dominació dels opressors. La filosofia a Grècia va fer un salt qualitatiu endavant: pensar lliurement (Sócrates) sens perjudici d'uns rituals  i ofrenes als déus que ens asserenen. 

La religió, les tradicions religioses ( Vedanta, Bodishava, Israel, Cristiana-mística, Islam-sufí) ,  sí que ha demanat sempre la interiorització. Ja en la Bíblia / Deuteronomi 6:4 "Escolta Israel... Estima el Senyor el teu déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono". Paraules que han de ser de pensament i responsabilitat personal. Altra cosa és que els poderosos les han convertit en obligacions (externes) interessades.

Efectivament, ara és el capitalisme que ha conformat un 'potent' (no veritable) sistema d'adoctrinament i ens fa creure que vivim en la happycracia amb vacances de somni, Halloween, BlackFriday, Nadal hiperlluminós i espectacles rituals a tothora de la religió Consumisme.

Arreu hi ha filosofia (sentit de viure) camuflada: publicitat, vestimenta i revestimenta (casualwere, esportiva), rituals socials, adoració de la tecnologia, visions angelicovirtuals...

Presència total de la filosofia al sistema educatiu, necessària. Parlar i pensar des dels tres als divuit anys, no esperar a la classe de filosofia. Es fa molta atenció a l'expressió , a l'ortografia i poca atenció al discurs,  pensament racional i emocional. Llegir i interpretar els textos verboicònics (un espot publicitari), sense adoctrinament. Pedagogia de la conscientització de Paulo Freire (Sócrates del segle XX). La crítica no és anar a la contra, que tanmateix se'ns gira en contra. El pensament crític és analitzar, pros i contres. La pedagogia ha de fer 'mediació educadora' emocional i racional. La llibertat de consciència és filosofia sense doctrina.

https://elpais.com/ideas/2021-11-21/no-tenemos-que-salvar-a-la-filosofia-es-la-filosofia-la-que-nos-debe-salvar-a-nosotros.html?prm=copy_link