Documents, fonts d'informació i estímuls per a les classes de Política de l'Educació.
Finalitat: suscitar la construcció de pensament propi
després d'haver procedit amb metodologia de la ciència política a l'anàlisi de dades, fets, lleis, agents i posicions davant dels assumptes d'educació.
Article 20. La llengua de l'ensenyament - Article 21. L'ensenyament no
universitari - Article 22. L'ensenyament universitari - Article 23. La formació
permanent i els ensenyaments de règim especial - Article 24. El professorat
JuntsxCat, PSC, ERC i ECP projecten
una modificació.
Punts per a un efectiu canvide l'ensenyament de llengües amb dimensió plurilingüe.
Article 20
La llengua de l'ensenyament
1. El català és la llengua de Catalunya i tots
els ciutadans l’han de poder aprendre amb l’ensenyament a l’escola.
2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau
han de fer del català la llengua comuna amb intercomprensió amb les altres
llengües vives, especialment el castellà llengua familiar de molts alumnes i
una llengua transnacional, sigui l’anglès o altres.
Article 21
L'ensenyament no
universitari
1. El català ha de ser la llengua comuna base d’aprenentatge
i intercomprensió amb les altres llengües per a una educació plurilingüe i comprensió
de la diversitat cultural.
2. Els infants han de ser acollits amb la seva
llengua familiar, especialment el castellà per la seva presencia social i les
llengües d’altres cultures han de ser reconegudes a l’aula.
3. L'ensenyament del català i del castellà s’ha d’aprendre
amb intercomprensió i serà favorable que l’imparteixi el mateix docent per a
una transferència positiva que reduirà les interferències derivades de la llengua
familiar. Segons la composició del grup els professors balancejaran la proporció
d’activitats en cada llengua, inclosa la transnacional.
5. L'alumnat té dret aprendre totes les llengües presents
i pròximes i la diversitat de llengües familiars presents a l’aula és un estímul
per a activar la competència plurilingüe que afavoreix la comprensió aproximativa
de noves llengües.
Article 24
El professorat
1. El professorat
dels centres docents de Catalunya ha de ser efectivament plurilingüe en català,
en castellà i en una llengua transnacional com l’anglès o altres contribuint
amb qualssevol matèria a desenvolupar la competència plurilingüe dels alumnes.
2. El professorat ha d’accedir amb una competència
lingüística acreditada però la diversitat lingüística de la nostra societat
demana una actualització contínua. Els equips docents han d’activar la consciència
lingüística dels seus membres polint i actualitzant el seu ús.
No hauríem d'arribar a la vaga a l'educació d'infants i joves. És un model d'acció contra els empresaris dels treballadors de la societat industrial. No s'ajusta a la societat de serveis i menys encara als serveis socials i d'educació. Hi ha motius de descontent i reivindicacions pendents. Cal però pensar en d'altres formes d'acció. (Per exemple, concentració davant de cada ajuntament en una hora periescolar i recompte telemàtic de participants). Alhora cal pensar propostes de canvi que responguin a les necessitats actuals.
En situació de jubilat com a mestre, director, inspector i professor d'universitat que he estat i sóc, contribueixo amb propostes d'acció que integren experiència, coneixement i estudi. Ho faig com a deure professional del que no m'he jubilat. Atent a l'actualitat, analitzo, fonamento i proposo i així ho he anat comunicant al Departament d'Educació. En ressenyo algunes que han estat publicades als blogs:
Horari i calendari escolar. Repartir en bàsic comú per a tots i diversificat. Horari: quatre hores comunes i temps personal i en equips, abans o després, compatible per a les famílies (fins a dues hores) Calendari: jornades comunes d'octubre a juny ajustables al clima i territori i quinzenes complementàries al juliol o setembre ateses per alguns professors amb monitors, practicants i estudiants mentors.
Ràtios d'alumnes per grup. No s'han de reduir els grups i si en canvi cal completar les plantilles (1,6p/g a EP 2,8p/g a ES) fins a assignar dos mestres o professors estables per grup que atendran docència, orientació, personalitació, substitucions emergents.
Agrupament d'alumnes. Cicles de dues o tres edats a E.Primària amb continuïtat de mestres i alumnes que poden acomodar-se amb més grans o més petits (oblidem les repeticions). Crèdits variables de cicle a E.Secundària on es troben alumnes de diferents edats i continuïtat de professors tutors per dos o tres cursos.
Ensenyament de llengües. Ineficaços els repartiments d'hores amb pèrdues. (català, castellà, anglès). Inútils els percentatges 25% o 50%. En al societat mutilingüe cal superar l'ensenyament separat de llengua i llengües estrangeres. Cal garantir la lllengua comuna el català amb relació a les llengües vives, el castellà i acollir la diversitat de llengües dels alumnes nouvinguts. Cal aprendre una llengua transnacional, avui l'anglès majoritari. L'alternativa és completar la immersió amb el plurilingüisme amb al intercomprensió com a mètode pedagògic.
Currículum escolar o Pla d'estudis. L'Administració com a executiu de la política educativa ha de concretar el Pla d'estudis o un Marc d'ensenyaments que cal garantir. El desenvolupament, currículum escolar (concepte introduït per Dewey referit a l'itinerari de l'alumne), correspon als professionals, avui amb xarxes d'intercanvi de recursos i propostes. Un currículum prescriptiu extens inhibeix la decisió dels docents. La responsabilitat del currrículum és dels professionals a través de col·legis, associacions i xarxes de cooperació.
Dotació de plantilles i recursos. D'entrada cal garantir dos mestres o professors (promovent la paritat per a efectiva coeducació) per grup (parelles com es fa en informatius de tv o patrulles de policia). Cal incrementar el pressupost d'educació com admet tothom. L'assignació s'ha de fer de manera uniforme general una part. Altra part s'ha de fer amb coneixement del centres sigui per necessitats o sigui per projectes rellevants. Això s'ha de fer amb supervisió educativa directa i correspon a la inspecció d'educació que haurà de prendre decisions compromeses i donar-ne compte als mateixos docents.
El 8 de març. Dia de la dona treballadora / Dia de les dones /Dia Internacional de la Dona.
El 1976 vaig tenir coneixement del 8 de març com a dia de la dona treballadora en memòria de les dones treballadores cremades, vaguistes recloses a la fàbrica de cotó, que va ser incendiada. Per a mi, fins llavors, el 8 de març era Sant Joan de Déu perquè jo, infant coix de paràlisi infantil, havia estat operat sis vegades a l'Hospital de SJD a l'avinguda Diagonal (espai de l'Illa avui).
A l'escola, mestres en fèiem lliçó ocasional, especialment a classe de ciències socials. El 1983, el dia 8 de març, posava una prímula a la taula de les companyes dones per sorpresa d'elles mateixes i de tots. Un símbol per reconèixer i impulsar un canvi de mentalitat en la relació homes i dones.
Avui, ningú ignora que el 8M és el Dia de Dona. Fins i tot se'n fa publicitat. I així, el Teatre Nacional de Catalunya ens ho recorda.
En quaranta anys se n'ha parlat molt i s'ha imposat un dir comú de la igualtat, de la paritat, de denúncia de diferències de sou, de reivindicació de la identitat de gènere. La dominant és reivindicació de la igualtat laboral de la dona treballadora i de la paritat en l'espai empresarial i polític. Avui les manifestacions es multiplicaran, cadascuna defensant uns interessos reivindicacions. Em pregunto si hem fet realment un canvi de mentalitat en la relació de dones i homes.
Haig d'admetre que per a mi ha estat fàc¡l entendre-ho perquè ho he viscut d'infant. Érem tres germans amb la mare (el pare havia marxat a l'estranger) que feia també de pare. Ella treballava al límit, tenia cura de nosaltres i va fer el possible perquè estudiéssim. Els tres vam fer, ja treballant, estudis universitaris, però no sols el títol, amb accés real a la cultura i al pensament vinculats a parròquia cristiana, a escoltisme i campaments , a associació de veïns. Particularment, els homes hem sabut estar en les feines domèstiques i tenir cura dels fills amb les dones també professionals. La dona ha estat així mateix molt dedicada a una professió social molt absorbent i alhora dedicada als fills amb el pare. Ho hem viscut i no deixarem de fer-ho encara que no sigui mentalitat dominant.
Certament cal maldar per la igualtat de sous a l'alça. Jo, per treballar en un entorn majoritàriament femení, en una escola cooperativa vaig acceptar una falsa igualtat, un sou de 9.000 per comptes de 10.000 pta. Així, en general l'aproximació de sous ha estat falsa, no incrementar els dels homes per comptes d'igualar el de les dones. Això deriva de l'engany de la societat industrial. L'home treballa i la dona atén la casa i els fills; les dones joves i no casades s'incorporen al treball amb un sou menor. I la dona es va incorporar al treball per necessitat d'un sou i no per professió com ha de ser, i ha anat progressant molt poc a poc. La incorporació generalitzada de la dona s'havia de fer en complementarietat amb la de l'home i ambdós amb jornades de sis hores per comptes de vuit o més. La societat necessita una bona atenció familiar, dels fills, i avui de persones grans que ja no es poden valdre; ho han de fer dones i homes. Els serveis socials, necessaris, surten més cars i mai prou efectius.
Certament cal maldar per la igualtat i la proporcionalitat. Ha de ser en tots els sectors i de manera qualitativa. No és així. El progrés de la proporcionalitat la veiem al Parlament, a l'Ajuntament, a la Universitat, a la Justícia fins i tot a la Policia. No veiem proporcionalitat a l'Escola, a l'Hospital, a l'Assistència de la LLar. Em pregunto si la societat està fent realment un canvi de model en la relació de dones i homes.
Commemorar el 8M no deixa de ser un símbol per sensibilitzar. No es valora pel nombre d'anuncis i actes, per l'extensió del color lila, no es valora pel nombre o extensió de manifestacions. Hi ha clars indicadors que la igualtat i relació home i dona no ha millorat prou. Veig una certa contradicció en mantenir unes atribucions tradicionals femenines i adquirir les atribucions que tradicionalment s'havien limitat als homes. No es tracta de valorar en positiu o negatiu sinó en coherència.
Observem. Clara diferència entre presentadors d'informatius, homes o dones. Clara diferència de vestuari entre polítics homes i polítiques dones. (Cert, són qüestions simbòliques però comuniquen model). Guarda i educació de menors que els jutjats adjudiquen per defecte a les mares. Assignació de domicili conjugal, davant de separació, per defecte a les dones. Inexistència d'una educació sexual humana que modifiqui els rols de l'instint reproductiu animal. La igualtat i diversitat en l'esport obre un altre front que no tenim ben resolt. Efectivament, els mitjans de comunicació s'han llançat a transmetre l'esport femení, en futbol en primer lloc, que sembla atrau pel joc i també pel moviment femení incrementant l'audiència. Temo que segueixi estimulant una visió masclista de la dona. D'altra banda ara es calcula com treure rendiment de la identitat de gènere. Mentre l'esport es basi en rendiment físic queda condicionat a la constitució físicobiològica. Quan l'esport valori rendiment físic, elasticitat, harmonia de moviment, bellesa integral, cooperació d'equip, simpatia en el triomf i en la derrota... abandonarem l'esport primitiu i descobrirem el joc esportiu. Llavors podrem fer joc esportiu conjunt, dones i homes, com en el patinatge artístic, com en natació sincronitzada, com en la dansa.
Penso que les accions i manifestacions del 8M contribueixen a les reivindicacions laborals i a una equiparació professional necessàries però desatenen el canvi de mentalitat que està en el nucli de la relació. La lluita feminista sembla haver agafat el relleu de la lluita de classe i acaba ocultant la contradicció fonamental d'opressors i oprimits (Freire) que es la causa de la desigualtat, de totes les desigualtats.
El canvi de mentalitat personal per a un efectiu canvi de model de relació social home i dona s'ha de fer amb l'educació, amb l'educació a la primera, segona i tercera infància (0-18 anys). (No debades he hagut de fer referència a l'experiència personal viscuda.) El canvi de mentalitat comença en la família i particularment en la primera infància, fins als set anys. És possible que encara no ho puguin fer bé totes les famílies però tots els infants són a l'escola als tres anys i l'escola pot fer un modelatge confirmador o alternatiu molt important. Amb els anys, tretze anys de coeducació a l'escola (no sols escola mixta), s'ha de fer el canvi de mentalitat, sense ideologització, amb idealització del sentit i finalitats de la societat humana.
Mesures immediates
A l'escola, a l'institut sempre dos mestres o professors, promovent la màxima paritat. Els anys d'escola són anys de modelatge i calen dones i homes que mostrin la seva igualtat i diversitat en complementarietat amable. Complementarietat vol dir que es poden mostrar diferents aptituds i habilitats no directament lligades al sexe/gènere. Complementarietat vol dir que no hi ha una veritat i que discutir i debatre punts de vista davant dels alumnes forma part de l'activació del pensament i que no hi ha solució de pensament únic.
A l'Administració ja es temps que s'assignin dos mestre o professors a cada grup de 25 o de 30 alumnes. (Com hi ha dos presentadors a informatius de TV o dos policies que patrullen). L'opció de reduir ràtios és simplement quantitativa i no canviarà res. Assignar dos professionals és la via del canvi de mentalitat amb relació home-dona i també amb relació a igualtat i diversitat, a cohesió i inclusió, a la continuïtat del grup humà col·laboratiu que és l'anticipació del model social que construïm.
Als mitjans de comunicació d'imatge s'ha de revisar la seva projecció d'imatge de dona i home i mirant de millorar progressivament el model social dominant explotat per la moda i el sistema comercial. Cap censura, cap prohibició que ens torni a anys reculats, però tampoc aquest absurd de vendre pantalons estripats o vestir al descobert en dies freds.
A les famílies s'ha d'impulsar la igualtat d'activitats i encàrrecs estimulant aptituds personals sense determinacions de gènere, sense uniformitats despersonalitzadores. Els pares poden mostrar unes diferències que volen veure superades en els fills. (La filla aprendrà a reparar un aparell elèctric amb el pare, el fill llevarà unes taques de les estovalles amb la mare.)
L'educació és l'arma més poderosa per canviar el món.
Nelson Mandela
L'educació és el planter més viu per renovar la mentalitat social.
Martí Teixidó
Excel·lent document d'Òmium per al 8 de març, Dia de la Dona. I per a tractar a classe. Són dades i fets que no s'expliquen habitualment. Dades i fets, no ideologització. Evidències per canviar de mentalitat.
Calendari i
horari escolar. Assumpte de pedagogia.
Ja fa anys
que periòdicament es torna a posar a debat l’assumpte del calendari i de
l’horari escolar. Es proposen canvisdes
de perspectives diferents: famílies, sindicats docents i Administració. No s’arriba
a un model clar que puguin compartir els afectats i que resolgui els desajustos
socials evidents. En cada ocasió s’ha fet algun canvi menor que ha satisfet
parcialment a uns o altres. Sortida escolar a quarts de cinc a educació
primària i horari continuat a educació secundària; servei d’atenció matinal a
infantil; assaig de setmana blanca en una ocasió; activitats postescolars;
inici de curs anticipat al quinze de setembre.
L’Administració
ha procurat conciliar però retorna l’evidència del desajustament. Desajustament
evident en la conciliació entre horaris escolars i familiars. Desajustament
implícit entre horaris laborals i adequada atenció a la infància. Desajustament
oblidat entre les necessitats biològiques, psicoemocionals i socials dels infants.
Sovint es fa referència als horaris d’altres països i la tendència a
aproximar-nos-hi com a criteri de decisió. L’Administració ha impulsat fer
comissions d’estudi, encàrrecs de ponències i debats al Consell Escolar de
Catalunya. Mal que ens pesi, sabem que no hem arribat a una solució funcional i
compartida.
Anàlisi
pedagògica a partir de referents socials
Jo faig una anàlisi des la pedagogia ciència
de l’educació. Abans però, i en forma part, cal una observació sociològica.
Conservem el model d’escola dels Il·lustrats del segle XIX, universal i
uniforme que efectivament va ser un progrés per a la instrucció de tota la
infància. Aquest model corresponia a la societat industrial basada en horaris
regulars per amà d’obra masculina i mà
d’obra femenina restringida a dones joves o sense atenció a fills. La forma
laboral industrial prometia un sou a l’home per mantenir la família i li
assignava uns punt (econòmics) per la dona que atendria la vida domèstica i per
cada un dels fills. Al nostre país això va caducar els anys setanta del segle
XX amb la Seguretat Social i la incorporació inicial de la dona al treball que
va ser per compensar la insuficiència del sou familiar. I mantenim el mateix
model d’escola amb els petits retocs esmentats.
Una anàlisi pedagògica comporta partir de les
necessitats de l’infant, principis
amb fonament científic i de les finalitats
educatives acordades políticament per la societat. Cal però balancejar bé
les tensions (necessitats
contradictòries i interessos raonables) que no es poden reduir i, amb molta
atenció,observar tots els referents de cada ambient o realitatper dissenyar una proposta o model
funcional i assumible. Aquest és el mètode o procediment pedagògicper decidir. El que es faci a d’altres països
pot il·lustrar però ens hem de guiar pels referents de la nostra realitat.
Tampoc es pot pensar igual per a un entorn urbà o rural, per aprimera o tercera infància, per a dies llargs
o dies curts (oscil·lació entre 15 i 9 hores de sol). Hem de veure que el
referent global és avui una societat de diversitat en horaris, en alimentació,
en gustos musicals i formes de lleure, en llibres i pràctiques culturals
(encara que molt unifomitzades per les difusions massives i la falta de gust
personal). En una societat de diversitat encaixa malament una escola de la
uniformitat. La diversitat més manifesta avui és l’activitat econòmica i
laboral: horaris de mati o de tarda-vespre, horari laboral de pare i mare,
acompanyament d’avis o...?
Calendari
i horari pedagògic
Principis. Base d’activitat i descans, d’alimentació, de seguretat emocional.
Ritmes circadiaris d’infants i d’adolescents. Diferències estacionals.
Autonomia itinerant segons edat i proximitat.
Finalitats. Educació personal i social (entorn col·lectiu). Desenvolupament
biofísic, maduració psicosocial, suscitació d’ànim i d’enthusiasme.
Tensions. Aprenentatge, plaer i l’esforç. Horaris familiars i horaris escolars.
Horaris escolars i horaris dels docents. Activitats, instruccionals i de
coneixement,de reconeixement i de
creació. Activitats personals, en equip i dirigides. Horaris de nois grans i de
germans petits.
Referents. Calendari i horaris d’infants o de joves, de dies llargs o dies
curts, de climes diferencials. Barri ciutat, poble o comarca. Disponibilitat de
docents, d’animadors i de servei de suport. Condicions d’edifici unitari o
desglossat.
Els principis i finalitats són comuns al tot
el país però els referents ofereixen una gran varaiblilitat i les tensions
s’han de balancejar amb criteri pedagògic i diàleg social en cada comuntiat
escolar i veïnal. Voler establir un horari pel país no resol; les variacions
del calendari de France responen a l’activitat econòmica que s’ha de considerar
però no solament. Una mesura per a tot el país sí que és que l’esmorzar (o
dinar avançat) formi part de la vida en comú d’alumnes i de professors amb unes
relacions informals altament educatives.
Fer escola o institut comporta un ambient
comunitari amb unes activitats col·lectives, però no totes,i les activitats personalitzades es poden fer
abans, després o a casa. Hi ha adolescents que ben orientats, treballaran
millor en equip a casa. Tenim el digital a disposició i forma part de la
instrucció individual però s’aprèn en equip. El curs escolar inclou períodes de
vacances majors i menors però no tots els alumes les han de fer sempre
simultàniament. Així, les famílies que fan vacances al novembre han de poder
viatjar i els fills poden estar absents tres o quatre setmanes. Alumnes fills d’algunes
famílies molt ocupades a l’estiu poden fer una quinzena escolar al juliol,
atesos per pocs docents i més animadors. Els infants menuts, fins els vuit o
nou anys haurien de tenir jornada reduïda a l’hivern, en dies curts i més
llarga a la primavera o la tardor. Els adolescents han de poder iniciar
l’activitat col·lectiva a les deu i fer la personal en les dues hores prèvies o
al postmigdia. Això també permet que els alumnes de secundària (activitat
educativa) acompanyin les germans d’infantil o primària o a infants de veïns.
Canvis clau a considerar. Delimitar les quatre
hores d‘activitat comú i donar opció al temps d’activitats individuals abans o
després. Les famílies tindran opcions que facilitaran la compatibilitat. Els
professors de secundària evitaran situacions de massificació que demanen
dedicació a controlar, la que genera més tensió. El calendari escolar comú s’ha
de delimitar d’octubre a juny amb opcions de quinzenes de setembre o de juliol.
Les vacances laborals estan deixant de concentrar-se a l’agost per
diversificació econòmica. Si hi haclimatització a les estances, en algunes
zones pot caldre fer alguna oferta a l’agost.
Les dinàmiques escolars de juliol i setembre
són diferents i no per això menys funcionals. L’activitat mental es concentrarà
a les primeres hores i després activitats col·lectives o físiques. Caldrà
organitzar les opcions prèvies de les famílies i considerar les necessitats de
docents i animadors amb les seves disponibilitats; també s’hi poden incorporar
estudiants majors en aprenentatge-servei com a mentors. En tot cas, les
dinàmiques d’aquests mesos seran menys concorregudes i no per això menys
intenses. Les famílies poden fer vacances en qualsevol mes de l’any
(l’hostaleria de acostuma a fer-les al gener, ben diferent de les de munyanya).
Els docents tindran opció de fer vacances en períodes diferents de l’estiu
alhora que es tindrà en consideració si tenen fills menuts.
Caldrà articular bé les hores dels docents i
animadors. Hores d’intervenció directa, de preparació i registre
d’observacions, i de treball amb l’equip de referència.Les sessions institucionals, poques i útils,
on han de participar tots els membres, estaran ben planificades. En tot cas, la
intervenció directa dels docents amb alumnes planificada no ha de superar la
meitat de la seva dedicació professional. La professió comporta acció i
pensament o estudi. Les substitucions i imprevistos s’atendran millor amb
personal intern que no esperantsubstituts als que cal situar. La despesa de substitucions s’ha de
dedicar a completar les plantilles.
