 |
| © David Ruano |
 |
| Actors. Imatge de La Vanguardia |
Els homes i els dies
David Vilaseca- Josep Maria Miró, dramaturg, i Xavier Albertí, director de l’espectacle.
- Teatre Nacional de Catalunya
Els homes i els dies. Coincideixo del tot amb la crítica de Isaias Fanlo. Efectivament, vaig copsar la direcció d'actors; el protagonista fa un canvi de registre progressiu de principi a final molt eloqüent. L'escenografia va permetre presentar escenes que podien ser explotades o incòmodes. S'ha fet de forma expressiva i alhora continguda.
Hem gaudit de la diada de Sant Jordi i hem pogut veure la gran varietat de llibres que es publiquen, i es per celebrar-ho. Dues categories de classificació comunes són : literatura i assaig. Altres poden ser: infantil, juvenil, còmic, miscel·lània. Observo la profusió de títols relacionats amb sexualitat i transsexualitat, feminisme i transfeminisme. Són temes emergents que ja fa anys lluiten per superar la repressió sexual i el masclisme que es va imposar tants anys, fins entrats els vuitanta. No hi ha dubte que hem avançat en la llibertat d'expressió en assumptes que responen a l'esfera personal; no està tan clar en assumptes que responen al règim sòcioeconòmic. Les reivindicacions de drets sectorials són necessàries però no haurien d'encobrir els drets fonamentals: viure, disposar d'habitatge i alimentació, tenir les condicions econòmiques bàsiques per establir ralacions lliures i participar amb el treball segons les pròpies aptituds i interessos.
Entre les ressenyes de llibres prenc la d'Elisabeth Massana [La Central, abril 2022,, N. 31] sobre el llibre Trans de Shon Faye [Blakie Books, 2022].
El pánico social alrededor de«lo trans» -diseminado por la derecha y el feminismo transexcluyente y espoleado por la irresponsabilidad de unos medios de comunicación más interessados por el clickbait que por la ética periodística- afecta directamente las vidas de las personas trans.(...) el libro de Shon Faye nos hace mirar directamente la cara de los peligros y efectos de la transfobia que afecta nuestra sociedad.
El texto hace especial incapié en los múltiples ejes de la discriminación y opresión que afectan a las vidas trans, desde la educación y la vida familiar, a la atención sanitaria, la negación de la autonomia corporal o los problemas para encontrar vivienda o trabajo...
Em pregunto si aquest pànic social del que parla és real o virtual. Virtual, vol dir aquí, que està en la imaginació de les persones trans que entenc que encara puguin tenir la incertesa de ser acceptades. Penso que socialment s'ha arribar a una actitud de respecte cap a la diversitat d'orientacions sexuals. La veig ben il·lustrada pel públic assistent i per comentaris oïts a la sortida de la funció Els homes i els dies al TNC. El públic era de composició convencional, moltes parelles dona-home d'edat madura i altres grups o parelles de dones o homes més joves. Es va aplaudir amb unanimitat generalitzada atenen a la realització i interpretació i amb aquiescència respecte al tema-trama presentat. I com a postura més distanciada vaig poder oir: 'Bé, ens han fet una obra homosexual'. Entenc per tant que era un públic convencional, no esbiaixat cap a una orientació trans, que podia gaudir d'una obra ben construïda amb independència del seu contingut. Talment com quan es gaudeix d'una òpera encara que s'escenifiqui un amor romàntic, una traïció o un crim passional.
D'altra banda, la necessitat de corregir errors i normalitzar opcions d'orientació sexual posa en relleu les orientacions que havien estat proscrites i ignora o silencia orientacions que integren la sexualitat a la convivència, a l'afectivitat, a l'amor, a la procreació. Apareix llavors la rèplica furiosa de fonamentalistes que volen retornar al passat i intenten activar aquell pànic social del que s'ha fet esment.
Respecte a l'educació, no podem traslladar-hi de manera directa les nostres opcions d'orientació sexual. No és tracta d'escollir l'orientació sexual en la infància com no s'ha de reprimir l'orientació sentida de la persona que va sent adulta. Per llibertat humana i evolució cultural hem anat diferenciant el sexe de la sexualitat, i de la reproducció o procreació especialment quan sens perjudici de la salut hem pogut gaudir de la sexualitat sense que comportés fecundació i embaràs. D'altra banda, en la nostra cultura especialment gràcies als trobadors, l'amor va aparèixer fora del matrimoni o contracte social econòmic. Sabem també com la sexualitat ha estat manifestació de domini i poder. Però també sabem de la necessitat del desenvolupament afectiu de la persona que pot anar associat o no a la sexualitat.
En l'educació no podem substituir unes normes de control de la sexualitat de temps passats per unes no-normes o posar davant d'una elecció múltiple amb independència de la pròpia identitat. És un assumpte d'allò més complex com s'evidencia en la nostra societat i que no tractaré de manera lleugera. Però sí cal dir d'entrada que no podem posar els infants davant del desconcert que suposa -si ho fem abans de temps- la diversitat d'orientacions sexuals i també d'una difícil orientació que integri sexe corporal, orientació sexual, afectivitat, amor i procreació. És per això que poso entre claudàtors...
Sexualitat [afectivitat, procreació, amor, poder] i educació
M'he proposat aprofundir en aquest tema de l'educació sexual que no es tracta amb consistència pedagògica.
