LLibre inèdit: Pedagogia de la sexualitat, pedagogia de l’afectivitat

 

Pedagogia de la sexualitat, pedagogia de l’afectivitat

 

Pedagogia, ara. Educació sexual, d’urgència

 

Sexualitat desfogada, llibertat ofegada. Pressió sexual, repressió/reducció cultural

 

 

 

 

 

 

 

Martí Teixidó

 

(Primeres pàgines)

El fet “La Manada” de 2016  va donar a conèixer uns fets d’agressió sexual inacceptables a la nostra societat respectuosa amb la llibertat d’orientació sexual, mai de coacció. Malgrat l’escàndol públic, els darrers tres anys han aparegut nous casos de grup de mascles humans que assetgen una femella humana, en general joves homes contra una jove dona. Evidentment, s’han incrementat mesures de seguretat i vigilància que poden perseguir els agressors, potser contenir la situació, però no resoldre-la atès que cal anar a les causes.

 

S’han incrementat les mesures de protecció però segueix havent-hi manades, violacions al carrer, agressions, baralles mortals. Les causes són múltiples i entrecreuades però la conducta sexual és una de les causes i estem convençuts que amb l’educació adequada al nostre temps aquets fets inacceptables es reduirien al mínim patològic difícil de controlar del tot.

 

D’entrada s’observa una clara contradicció social justificada per la llibertat personal. Especialment amb relació al lleure s’apunta la màxima llibertat per gaudir, per fer allò que no s’ha fet, per veure allò que no s’ha vist. Els mitjans de comunicació, encara més la xarxa digital i el món de l’espectacle s’autopresenten per la novetat, per allò que mai s’havia vist, per la provocació atrevida... tot per l’audiència, pel públic i per l’increment de consumidors.

 

Amb l’educació a la família i a l’escola o institut no arribem a formar ciutadans amb personalitat pròpia com per que sàpiguen actuar amb llibertat i amb responsabilitat davant tantes crides i provocacions. D’una banda, hem renunciat a les imposicions de l’autoritarisme tradicional de tipus religiós o de decència pública, i així ha de ser, però no hem suscitat la fortalesa i criteri personal. Per donar una imatge evolutiva: si els invertebrats haguessin  perdut la closca externa sense haver construït l’esquelet intern vertebrat, haguessin quedat exposats a la destrucció. Cal, sense regressió,  pensar l’educació adequada per fer front a tanta diversitat d’estímuls i exercir la llibertat amb coneixement.

 

Aplicaré l’esquema d’anàlisi pedagògica que ja he aplicat en d’altres temes.

 

PRINCIPIS, TENSIONS. REFERENTS, DECISIONS, APLICACIONS, CULTURA

 

 

Principis. Identificant les evidències de present, cal conèixer el seu fonament, els seus antecedents, origen i context per entendre com formaven part d’un sistema. Observant els canvis que han fet evolucionar cap el sistema actual es poden comprendre els desajustos  i proposar reajustaments adequats. En general mantindrem els principis anteriors  si estaven  fonamentats en el coneixement i saviesa que avui la ciència pot confirmar o no. Ignorarem o abandonarem falsos principis basats en supersticions o imposats pels poders sense fonament. Així, convé veure com el cant i les memoritzacions facilitaven l’aprenentatge de la lectura i en canvi estar llargues estones assegut en pupitres no afavoria l’activitat mental.

 

Tensions. Polaritats que es presenten com una antinòmia que és irreductible i no es pot fer opció per cap extrem. Cal balancejar ajustant la tensió segons necessitats de l’entorn social, de la identitat personal i de les finalitats projectades. Hem de pensar en el significat de tensió mecànica doncs no correspon al sentit més difós avui de tensió social o psíquica. Així, l’aprenentatge no ha d’estar tan sols centrat en l’alumne i ha de tenir present el modelatge que aporta el mestre; cal balancejar adequadament el treball individual amb el treball en equip.

 

Referents. Són els trets que caracteritzen cada situació i la diferencien d’altres. Permeten identificar les dificultats i alhora les possibilitats. Cal fer-ne una clara descripció o mapa de conjunt per a prendre les decisions adequades. Un primer referent són els alumnes amb la seva llengua familiar, els hàbits socials i costums, la situació socioeconòmica de les famílies, l’accés privat o públic a tecnologia digital. Tanmateix també són un referent els professors amb la seva competència lingüística en la llengua comuna i en d’altres llengües, si son usuaris o usuaris avançats de tecnologia digital i situacions diferencials com lectors o viatgers avesats,  discapacitat parcial que limita alguna activitat, temps de viatge des del domicili.

 

Decisions. Aplicacions. Accions intencionals que projectem desenvolupar a partir dels referents i regulant les tensions per tal que ens permetin avançar cap a les finalitats projectades. Les decisions són per a ésser aplicades, les accions són pensades i realitzades. Així, considerar les llengües que pot aprendre cada alumne, preveure agrupacions d’alumnes estables (grups interedats), ocasionals (tallers cooperatius) i diferencials (petits-grans. noies-nois).

 

Cultura. Tot ens ha de conduir a viure com a animals humans que sobre la biologia i les seves lleis de desenvolupament i evolució i sense contrafer la natura, actuem i fem cultura adoptant lleis de regularitat compartida[1] per assolir les finalitats personals i la convivència social.  Amb la cultura continuem la natura  participant en la creació contínua. Considerarem incultura allò que va contra els humans i contra la natura sense recrear-la.

---

[1] En el passat, els savis de la tribu o poble, una aristocràcia,  disposaven lleis com a normes de conducta encara que, lamentablement, hi va haver abusos i utilitzacions. Actualment en una societat democràtica les decisions s’han prendre per consens o acord majoritari sense ignorar el coneixement científic i també, lamentablement, poden ser utilitzades per interessos econòmics o de domini.