Documents, fonts d'informació i estímuls per a les classes de Política de l'Educació.
Finalitat: suscitar la construcció de pensament propi
després d'haver procedit amb metodologia de la ciència política a l'anàlisi de dades, fets, lleis, agents i posicions davant dels assumptes d'educació.
Cantem, fem un un cant coral de tot el poble D'un país què ja és un poc nostre, d'un país què ja anem fent, cantem les esperances i plorem la poca fe,amb Raimon
Fet cant coral per a tot un poble amb Oriol Martorell
Amb Lluís Llach que ho va cantar el 1978, impossible. I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: No és això.
Ens han fet la vida impossible i per això ara una gran majoria ho fa
possible, necessari. Som una llengua, som un país, som escola en català i
en totes les llengües possibles. No tenim wertgonya de ser un poble
culte, desvetllat i també volem ser un poble feliç, sempre un poble de
justícia per a tots.
ELISEU CLIMENT, heroi tenaç, constant i generós. Ens alegra que s'hagi anul·lat una condemna injusta, una condemna a tot el país de llengua catalana. Qui sap si vàrem fer prou encara què vàrem fer molt! Potser no agrairem prou com Eliseu Climent, una vagada més, des del País Valencià, salva tot el País Català. Abans ho vàren fer Raimon, Ovidi Montllor, Joan Fuster i els renaixentistes com Ausias March, els medievals com Joanot Martorell.
I el setmanari EL TEMPS que ara es projecta com a espai de comunicació de tota la terra catalana. Hem de donar-hi suport amb subscripció estable i, amb petites accions econòmiques.
http://www.eltemps.cat/portada
Ja ho sabem que des de la Grècia antiga: els déus protegeixen els herois, encara que permeten els seus patiments. Per això són herois, herois de la pàtria. Gràcies Eleiseu Climent! Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble. Martí Teixidó
Contrariament, segons el New York Time, recollit pel professor Vicenç Navarro hi ha 569 patrioteros espanyols que tenen els seus diners amagats a Suïssa i no paguen impostos. Recordeu els seus noms i digueu-ho a tothom
Emilio Botín y su familia
José María Aznar
Dolores Cospedal
Rodrigo Rato
Narcís Serra
Eduardo Zaplana
Miguel Boyer
José Folgado
Carlos Solchaga
Mariano Rajoy
Josep Piqué
Rafael Arias-Salgado
Pío Cabanillas
Felipe Gonzalez
Isabel Tocino
Jordi Sevilla
Iglesia Española (Mn.Rouco V.)
Josu Jon Imaz
José María Michavila
Iñaqui Urdangarín
Juan Miguel Villar Mir
Anna Birulés
Felipe de Borbón
Abel Matutes
Julián García Vargas
Ángel Acebes
Alejandro Agag
Eduardo Serra
Marcelino Oreja .....
Mira si fa temps que hem actuat pel català a l'escola. Primer (1967) per als infants que parlàvem català i havíem de fer l'ensenyament en català, els nostres fills. Tot seguit (1978) per a tots els infants català a l'escola, una llengua que no els podien ensenyar els seus pares. Ho hem fet per fer un país de tots, perquè tots els sentim ciutadans del país. Una sola categoria de ciutadans.
Una nova llei d'educació: 144 articles, 9 pàgines d'exposició de motius, 12 pàgines d'addicionals i de finals. Una altre canvi? Això no aguanta més i creix el nombre d'alumnes avorrits per un ensenyament tan tradicional acadèmic i creix el nombre de professors desanimats. Amb tanta llei no anirem enlloc.
Deixar la "lengua cooficial" com a assignatura d'especialitat és mirar que els alumnes no aprenguin català.
Els ciutadans han de saber que això és un engany de mala política, d'incultura i de desconeixement de la fonamentació científica.
El ministro de educación de 2012, amb la seva proposta de llei, està enganyant els ciutadans. Si no parlen català els fa un mal favor. Seran ciutadans incompetents en una llengua en un país. Qui vivint a Alemanya no volia parlar alemany o vivint a Suïssa no volia parlar francès. Els emigrants espanyols volien però no els van donar possibiliatts, els van mantenir en un gueto i quan no van fer falta els van retornar al seu país. Ben al contrari, els catalans exilats que parlaven i escrivien en català i parlaven i escrivien en castellà van ser molt ben rebuts a Mexico, a Argentina, a Cuba i van ocupar llocs i càrrecs a l'administració i a la universitat.
Poden fer la llei inculta què vulguin. Si els ciutadans ho tenen clar, no la legitimaran. Serguiran demanant escola en català per als seus fills segurs que parlaran català, castellà i més llengües.
Els ciutadans han de tenir coneixement de la fonamentació científica de l'ensenyament en llengua catalana i castellana sense problema.
Somescola.cat
ha convocat concentracions en diverses poblacions de Catalunya per
defensar el model d'escola catalana
i la immersió lingüística. Les concentracions, que porten
com a lema Per un país de tots, l'escola
en català
són una resposta a l'esborrany de la nova llei
LOCME proposada pel Ministerio de Educación
encapçalat pel ministre José Ignacio Wert. Somescola.cat,
que aglutina desenes d'entitats del món educatiu
i civil, anima la ciutadania de Catalunya a participar en
aquestes concentracions per mostrar així el suport i el consens
que genera un model d'ensenyament d'èxit reconegut a
nivell mundial.
`
Publicat a EL TEMPS e 11.12.2012
Així mateix, Somescola.cat insta tots els centres docents a penjar en
un lloc visible la pancarta i els cartells amb el lema “Per un país de
tots, l’escola en català” i a fer un breu acte reivindicatiu amb tota la
comunitat educativa el mateix dilluns, 10 de desembre, a la sortida de
l’escola.
MURIEL CASALS amb ÒMNIUM
aglutina 30.000 ciutadans
Si Mas dubta de comptar amb tanta gent que fa un país per a tots ... Podem per aquesta vegada tenir un govern plural amb bona entesa?
Ni us passi pel cap això d’anar a
eleccions si no hi ha manera!
Unes terceres eleccions?
Això seria el suïcidi de Catalunya,
la intervenció o cop d'estat
motivat del Govern d'España
JOAN OLLÉ creador teatral poètic
ANTONI PUIGVERT un pensador
creador d'opinió independent
Si
el govern suma voluntats [VOLUNTAT D'UN POBLE] no cal dubtar que farem
la constitució d'un Estat democràtic, social i culte i també d'empresa
productiva, científica i creativa.
ARCADI OLIVERES economista del fòrum social
JORDI ROGLÀ director de CÀRITAS
ajuda social on no arriba el sistema
SALVADOR CARDÚS analista social
defensor de la independència
VICENÇ NAVARRO economista
corrector de les polítiques neoliberals
Totes aquestes persones i més representen millor la vida del país. S'ha
d'escoltar els partits que tenen representació i els ciutadans que s'han
acreditat amb la seva trajectòria ben coneguda.
ADA COLAU advocat dels empobrits afectats per la hipoteca
RAIMON filòsof de la cançó,
de lluita social i d'amor personal
SEBASTÀ SERRANO comunicador integral
per la construcció pesonal
ALBERT BACELLS
historiador dels Països Catalans
Un govern fort?
Què vol dir això?
JOSEFINA CASTELLVÍ
investigadora catalana internacional
VÍCTOR GRIFOLS
empresari català d'excel·lència internacional
GONZÀLEZ FAUS
teòleg per l'alliberament dels desastrats
Un govern que aplegui les voluntas dels qui fan la feina ben feta, dels
que són coneguts i dels que no ho són tant però la diversitat de
pensament i d'acció hi ha de ser reflectida. No és això molt millor que
una majoria absoluta?
(Obsessió que ens ha quedat gravada de tants anys de monarquia, de tamntes dictadures).
JOAN SUBIRATS polítiques públiques pel benestar social
Cal incorporar també els crítics que aporten pensament, no els demagogs, defensors dels seus interessos.
CARME RUSCALLEDA
creativa internacional de ciuina
JOAN CABALL pagès català
del sindicat de pagesos
JODI SAVALL música nostra antiga,
música de prestigi internacional
Recordem Prat de la Riba. Ell, de la Lliga de Catalunya. va encarregar grans empreses públiques als qui estaven millor preparats, encara que fossin d'altres partits. Ningú no posa en dubte la gran empresa de la Mancomunitat de Catalunya. És un bon referent. Ens va durar tant poc! Ara és l'hora de reprendre la política de consens i convèncer cada vegada més ciutadans. Partits polítics per impulsar correnrs de pensament però governs de consesns i diàleg per a una acció conjuntada.
Mas no té la majoria suficient per a iniciar el procés constituent d'Estat, un procés reconstituent de Catalunya nació documentada amb institucions reconegudes el segle XIV amb un Parlament, una Diputació del General i un Tribunal de justícia. No és pot anar a Catalunya estat d'Europa per la dreta ni pel centre. Solament s'hi podrà anar amb polítiques de progrés social i amb control de les polítiques econòmiques d'holocaust d'un liberalisme deshumanitzat. Una majoria de Mas, una majoria de transició nacional, hagués pogut fer front al centralisme rentista inculte i poc industriós de l'España d'esperpento de Valle Inclán. Una majoria de Mas qui ha sabut presentar la causa de Catalunya internacionalment hagués permès una transició més planera però més lenta. Són 87: caldrà arribar a un acord raonable, proporcional. Si s'assoleix tindrà una força superior a la que hagués pogut tenir un partit amb majoria absoluta. I si els socialistes fossin el que han de ser (Raventós, Pallach, Obiols, Lluch... ). Imaginem!
Artur Mas50(62)
Oriol Junqueras21(10)
Joan Herrera13(10)
David Fernández 3(0)
Ara hem de seguir com estem, fent pena, o avançar amb una transició nacional i social. Esquerra Republicana de Catalunya i Candidatura d'Unitat Popular han de ser considerades per qui té la majoria. Iniciativa per Catalunya - Verds té solidesa suficient per ser considerada també.
Si no és així reproduirem el corral ple de baralles
Quatre
rius de sang,
terra polsosa i vella, corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat.
Una por immensa
que ens ha fet callar tant;
una por immensa
que encara ens fa callar;
una por immensa
que ens ha fet tant de mal,
és el que hem trobat.
I els quatre rius de sang
cada vegada més grans
i un espès silenci,
tallaven tantes mans... I amb tot un passat nostre
sabem el que volem
des d'aquesta terra, germans,
la dels quatre rius de sang.
Terra polsosa i vella
on creixen noves mans,
on mils i mils de boques,
cansades de silenci
es disposen a parlar
des dels quatre rius de sang.
Raimon (1967)
A aquells Ciudadanos que no volen parlar en català, que falten al respecte bàsic, no se'ls pot ni escoltar. Quan parlin ens taparem les orelles. Sempre hem defensat acollir els nou vinguts, a aquells que encara no han pogut aprendre la llengua del país. Però aquests què sabent la llengua, no volen parlar-la són una ofensa a la gent senzilla, són el nou lerruxisme que vol tenir un contingent de població de segona categoria, subordinat. I ja ho veieu, són els qui han incrementat més el seus votants. Són els que estenen la demanda d'ensenyament en llengua castellana trencant el nostre model d'escola comú i de cohesió social.
La diversitat d'opcions polítiques al Parlament de Catalunya és una mostra de democràcia avançada. El bipartidisme és com la restauració monàrquica un frau. Però ara cal la responsabilitat de tots els partits per governar per a tots els ciutadans. Li deu tocar prendre la iniciativa a Mas. A veure si serà capaç de comptar amb el màxim nombre de diputats. Si ho aconsegueix, tindran junts més força que si Convergència i Unió dominés per majoria absoluta. Majoria absoluta, no. Majoria democràtica, sí.
