La Meva Salut. No és la bioestadística, que és General Salut

Estic vaccinat/vacunat. 

29.04.2020 Janssen (dosi única). No vaig sentir cap efecte.

23.11.2020 Moderna. Efectes lleugers però que a dos mesos encara sento.

Jo se tenir cura de la meva salut. Ho vaig fer per responsabilitat social.

 

 

Efectes  posteriors a la vaccinació amb Moderna

1. Dolor d'articulacions, lleuger, de cames, d'espatlles, dels dits polzes
2. Fatiga matinal. Em desperto a l'hora habitual 6:45 sense despertador però no puc i estic així entre una i dues hores, llevat que tingui un compromís i m'obligo amb esforç. 
3. No em concentro ni per llegir ni per escriure i faig moltes interrupcions. He de fer doble esforç. 
4. Mal de cap, lleuger, algunes tardes.
5. Rajada nassal matinal incrementada.
6. Tos´tonta´quan m'ajupo.
7. Picor a la gorga després d'estona de dur mascareta.

El més evident va ser el dolor d'articulacions, especialment dues setmanes. La fatiga matinal no l'he arribada a superar. El mal de cap, sorprenent doncs no en tinc mai. Res greu, però sento alterada la meva salut, em desconec. El dolor d'articulacions i la fatiga dels dies posteriors a la vaccinació amb Moderna coincideixen amb els de persones estimades.

Defenses alternatives que m'he autoaplicat

1. Articulacions ben  hidratades amb llets corporals d'àloe o urea.
2. Incrementar l'esforç quan calia o deixar-me anar sense neguit altres dies. 
3. Deixar la concentració mental, fer activitats físiques manipulatives i tornar-hi. 
4. Refrescar amb aigua les temples i el clatell. (Cap paracetamol -com diu CatSalut).
5. Ingesta immediata de suc de taronja o llimona en llevar-me com a protecció.
6. Res. Comprovar si he begut prou aigua.
   
7. Un caramel de mel o de mel i llimona (No d'eucaliptus, ni de menta). 

 

 

Com a protecció general

• Freqüent neteja de mans amb sabó.
• Tornant de situacions de proximitat física, un tall de llimona a la boca.
• Lleuger tapament nassal, neteja amb aigua salina al 3-5% amb lota hindú.
• Mal o inflamació de la gola, gàrgares de bicarbonat i llimona. O més suaus, amb infusió de farigola/timó.
• Neteja general amb ingesta d'infusió de farigola/timó.
• Antibiòtic natural, ceba i all cru en amanides, torrades.
  

 

Davant la pandèmica Covid-19 s'han donat molts normes de sanitat pública i em sembla observar algunes contradiccions quan he sentit parlar els experts de medicina i microbiologia. Solament esmento la de base i en forma de pregunta atès que no sóc competent en aquest àmbit. La Covid es propaga per via aèria o per contacte secundari però sempre per les vies respiratòries. Els vaccins actuen sobre tot l'organisme bàsicament via sanguínea arribant a les cel.lules, particularment a les que vehiculen l'oxigen i les que constitueixen els pulmons. 

Si la porta d'accés són les vies respiratòries: nasal, bucal i llagrimal ocular... 

• ¿Per què s'ha d'alterar tot el funcionament orgànic amb efectes secundaris? 
• ¿No es poden posar vigilants a les portes; vigilar molt bé les vies respiratòries altes? 
• ¿Identificar els primers intents d'entrada i actuar localment sobre les vies respiratòries altes? 

I si és així, identificar primer els productes naturals i solament disposar de productes farmacològics en casos més difícils (Agua de mar Rhinomer, Bucalsone, Polveritzador bucal Juanola)

  Dr. M. Cervantes, 04.01.2022

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/cervantes-la-covid-no-desapareixera-limportant-sera-protegir-les-persones-vulnerables/audio/1121167/?fbclid=IwAR1Fa0K0vzoRyI_dCWY83WI5WmgE3SWJ83LnzB1sY9fiiewN0oFexf_B1-8

La MevaSalut dóna normes generals segons regularitat bioestadística. Els metges segueixen els protocols disposats. Les proves diagnòstiques han absorbit l'atenció dels metges que ja no observen les persones. Apliquen la GeneralSalut i solament nosaltres coneixem la MevaSalut. En els darrers deu anys, no trobo metge que m'observi, m'ausculti, que em miri. El metge mira l'ordinador i disposa analítica de sang i orina o ressonància magnètica, o ecografia o tac cervical i quan aporto els resultats, anota però ni em toca, ni em mira ni em pregunta i aconsegueixo que m'escolti un instant però no trobo resposta clara.

No dubto que s'està operant un canvi contra els mateixos metges professionals autònoms. Ara són metges protocolitzats amb l'amenaça de denúncia judicial promoguda per asseguradores que són empreses econòmiques.

No dubto d'aquest canvi que s'ha produït, per experiència personal que ja sé que no és un argument científic. Però jo tinc formació científica en altre camp i sé aplicar el rigor distingint fets, inferències, causes, conseqüències, explicacions coherents o consistents. Possiblement aplico una visió sistèmica més completa que els qui es queden tranquils amb comprovacions de ciència positiva i menystenen tota interpretació per subjectiva. Doncs, resulta que la vida, sobre bases objectives, és al capdavall subjectiva de cada subjecte.

Descriptors de l'experiència personal. Coix de poliomielitis, el dr. Lluis M. Terricabras em va fer sis intervencions quirúrgiques però em va donar normes per mantenir els poques unitats motores. Més gran, dos metges m'han parlat d'amputar la cama i posar una pròtesi ´perfecta: No. Afectat d'ulcus duodenal els especialistes gastro em sotmetien a proves i medicacions fins que el metge de capçalera dr. D. Villaronga se'n va fer càrrec per simptomatologia i em va ensenyar a autodistingir: gastritits, d'intoxicació alimentària, de grip intestinal. Carcinoma adenoide quístic de paladar; cobaltoteràpia que em podia cremar les galtes i l'oncòleg no se'n sabia avenir doncs el suplement alimentari pensat per la meva dona M.Eulàlia va ser altament eficaç. Després del càncer, deu anys sentint-me cansat sense explicació i el metge de medicina general dr. J. San José va intuir problema de tiroides que no sortia per la TSH però va anar a cercar la T-4 identificant hipotiroidisme subclínic que jo compensava amb activació cerebral però tractament d'Eutirox per vida.  Darrerament, amb major dificultat per caminar el metge va disposar una densitometria òssia i va consider la pèrdua greu disposant Àcid alendrònic durant 16 setmanes però a les 12 vaig aturar de cop: cada dia tenia la musculatura més laxa. La densitometria òssia es va fer sobre la cama de pòlio perquè sempre es fa així a la cama dreta malgrat que jo vaig demanar que no. La gravetat de densitat òssia era errònia perquè es calculava sobre l'ossada general. Tres metges, traumatòlegs, no m'ho va resoldre i va ser l'entrenador esportiu Branko Piedra, que jo ara qualifico de polioesportiu, que, amb exercici al parc-natura em va ensenyar a refer la musculatura, múscul a múscul. (N'hi ha ha més, però ja n'hi ha prou)

Cap suficiència. Simplement, sóc el director de la MevaSalut. Els metges podran fer molt poc si no ens coneixen, si ni ens miren i al capdavall som cadascú que ens hem de conèixer i decidir escoltant els metges o contrastant algunes de les seves disposicions en el nostre cos, en nosaltres mateixos.

I em diran que he pe posar dosis de reforç de vaccí? Fins quan? 4a, 5a, 6a. 7a. 8a com està previst a l'aplicació la meva salut (no), a GeneralSalut? Us convido a ser directors de la vostra salut i a no acomplexar-vos. Els metges  saben de salut en general, o millor saben de malalties, però no saben de la vostra salut si no us miren, si no us toquen, si no us escolten. N'hi ha alguns que sí i en aquest cas no els deixeu. Salut, la TevaSalut.

Martí Teixidó

dr. no en medicina

La sardana. Què li passa? Què és? Que farem?

Festa Major del Barri de Sant_Antoni de Barcelona. La música de cobla brilla. L'espai és ple de gom a gom.  Gent gran amb il·lusió, gent jove no n'hi ha.

La sardana, què li passa? 

 

Dansa catalana que segueix gent gran però no els joves. I les agrupacions sardanistes fan aplecs arreu de les terres catalanes, no s'han aturat mai des que la Dictadura ho va haver de tolerar per la força del poble. Ha estat una resistència heroïca.

 

Hi ha hagut intents de renovar-la com la Sardanova, Shardakira o incorporant temes musicals actuals de música de masses o de tenes  prou oïts en pel·lícules. No han acabat d'arrelar.

 

Què és és la sardana?

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan

-en va dir Joan Maragall.

 

Va ser la música dels aplecs rurals del segle XIX a ermites i santuaris que als inicis del segle XX Pep Ventura va consolidar amb la conjunció dels instruments de la cobla presidits per la tenora brillant i potent en espai obert. No calia, no cal, megafonia. La sardana és motiu d'aplec, de trobada personal encara que l'enregistrament sonor ha afavorit que es pugui escoltar a qualsevol trobada  a casa.

La sardana és considerada la dansa tradicional de Catalunya i un signe d'identitat nacional. Els anys seixanta del segle XX motivava la trobada informal de joves com a signe de catalanitat i oposició al règim dictatoral. Però avui, tradició, identitat i oposició no són raó suficient per a molts. Potser per això mateix no s'ha anat a fons per veure el seu valor. Jo l'he considerada també sempre des de la dimensió pedagògica, autènticament pedagògica, de conduir la mainada de ben petits per un desenvolupament psicomotriu complet.

• L'harmonia de moviment i ritme s'adquireix per imitació cultural en la primera infància, s'interioritza i ja queda per tota la vida.
• Sabem avui per neurociència que el moviment físic contribueix a la bona activitat sinàptica cerebral, molt adequada per estabilitzar regularitats de moviment que no cal pensar.
• L'educació física i musical és prèvia a l'educació racional, com bé sabien a l'Antiga Grècia, i activa la capacitat cognitiva amb moviment, ritme i emoció.
• Erròniament hem deixat de banda la pedagogia musical Dalcroze, LLongueras a Catalunya, que ha d'estar a la base: integra moviment, ritme, vocalització.
• Fins als deu anys cal activitat freqüent i no es resol bé amb sessions d'especialista d'educació física i de músic, activitats que es fan per separat.

Els balls populars tradicionals de cada cultura contribueixen al desenvoluapment psicomotriu molt abans que Aucouturier ho formalitzés com a educació psicomotriu i posteriorment com pedagogia terapèutica. La dansa integra la força (cultura masculina) i elasticitat (cultura femenina) físico-musculars amb el ritme (mecànica músculo-esquelètica) i la tonalitat ( respiratòria emocional).

Tanmateix podem copsar com la música de les sardanes juga bé amb l'emocionaliat, adés nostàlgica, i ara animosa i per això jo la qualifico de música antidepressiva. En aquest darrer cas una música molt beneficiosa per a la gent gran, gran.  Alhora, la dansa de la sardana és una activitat física molt ben programada per a gent gran, gran; s'inicia amb suavitat, va creixent en esforç  i cadascú arriba on pot, amb benefici progressiu.

Què farem?

Per raons pedagògiques, per educació psicomotriu, la sardana ha d'entrar com a activitat regular a l'educació infantil i primària i no com a classe. Amb espontaneïtat, fent saltirons sense regles, sense comptar tirades. Música i moviment, en rotllana o no, en parella o no, en hores d'esbarjo, com a racó de joc al pati (avui que no necessitem cobla sinó aparell reproductor, ho tenim tant a l'abast). No sols la sardana, sinó qualsevulla ball popular (ball de gitanes, moixiganga, balls de rams, balls de pobles) amb música ritmada i brillant però les composicions de músics sardanistes són excel·lents, molt elaborades.

 

Cal deixar que els infants es moguin, ballin, al so de la música estimulant amb llibertat de moviments. Altres estones seran ballant amb la gent gran, aprenent per imitació i exercici diverses danses. Les danses especialment dirigides per un adult als infants com a cursets són de complement, estranyament aconseguiran un gust personal que tingui continuïtat quan es facin grans.

 

Amb noies i nois més grans els balls de bastons, de cintes, de cercolets, balls de diables o els que ens puguem inventar i els qui s'animin sardanes comptant les tirades. Desenvolupen la coordinació psicomotriu que queda interioritzada amb seguretat de moviments. Seguretat de moviments que es transferirà a d'altres músiques i ritmes actuals (pop-rock, R&B, hip-hop...) que així  seran menys estereotipats, amb més harmonia.

La finalitat no ha de ser aprendre sardanes. La finalitat és un millor desenvolupament personal amb les músiques i danses de la nostra cultura però que quedaran integrades com a cultura amb continuïtat i creativitat. Amb la interiorització de les pròpies  es copsen les semblants de la Mediterrània (Tunísia, Israel, Turquia) o d'Europa (Tirol, Irlanda, Slàvia) i s'admiren les diferents com les africanes o les asiàtiques.

Però no dubto que aquesta generació d'infants educats de ben petits gaudiran de joves  amb les danses i especialment amb les sardanes i voldran la seva presència social i continuïtat. Avui, els joves nois i nois es poden conèixer sense restriccions però l'observació dins la rotllana era sens dubte una ocasió de noves coneixences i també de seducció. La dansa és un punt de trobada social, especialment de trobada de joves, establint una comunicació integral pautada per la cultura.

 

Per la llengua comuna. Que tothom pugui aprendre el català 1

Diumenge, 9 de gener de 2022. Església Sant Pau del Camp, barri El Raval de Barcelona, A les 12 hores Eucaristia en llengua catalana amb una lectura i alguns incisos en castellà. Hi cap tothom, molts d'origen hispanoamericà i també d'altres procedències. Tots canten en català o en castellà, la lletra es projecta en pantalla. La cançó que té dues versions es canta seguida en les dues llengües. El celebrant convida a recitar el Parenostre, cadascú en la seva llengua: català, castellà, anglès... Al davant hi ha els infants de catequesi. Quan presenten els compromisos, un d'ells diu: Portar-me bé amb el meu germà i millorar el català. 

 

En aquesta  parròquia cristiana catòlica no es separa per llengua i fan un gran servei de cohesió social. També ho vaig veure a l'Església romànica de Barberà-Sabadell o a l'Església Protestant Barcelona Centre del carrer Tallers. Ben diferent és a d'altres llocs on hi ha 'missa en català' i 'missa en castellà. Molt preocupant em va semblar a la parròquia Monestir de Sant Cugat: a les 11 h en castellà i a les 12 h en català. Observació de sociologia comprensiva a la plaça: a la missa en castellà hi va població hispanoamericana o filipina ben diferent de la que hi va a les 11 h. Cal revisar-ho urgentment: no es pot fer discriminació o apartheid per llengua en la comunió de fe com qui va al cinema a veure una pel·lícila en català o en castellà.

Vaig poder exposar-li al bisbe Joan-Enric Vives de la Seu d'Urgell  el 2010 en la visita que vàrem fer l'Institut d'Estudis Catalans. Vaig poder comunicar-li al bisbe Lluís Martínez-Sistach el 2014 al Palau de la Generalitat en l'acte de la Fundació Joan Maragall. No podem separar la gent, els creients, per raó de llengua. En el cas de la fe cristiana, res més contrari al missatge de Pentecosta.

Cal entendre els antecedents. En una España on estava prohibit parlar en català, l'Església Catòlica amb la missa en llatí va mantenir en català en la predicació als pobles però ho va haver de fer en castellà a les ciutats i anava introduint cants en català, especialment on van singularitzar una missa com la parroquial o comunitària. A partir del Concili Vaticà II, ja el 1965, es va passar a fer la missa en llengua vernacle, a Catalunya es va haver de repartir entre català i castellà atès que bona part de la població no havia pogut tenir cap coneixement del català. En entorns socials obrers cal reconèixer els capellans que amb el seu compromís per la gent van afavorir la seva promoció social i cultural, també en lús de la llengua. Si això era així el 1965, a partir de 1985, amb ràdio i televisió en català, ja havia d'haver anat canviant evitant la separació per llengua. A Catalunya s'ha de fer en català amb alguns cants o lectures en castellà com a actitud d'acollida i reconeixement als nou vinguts. Com es fa al Monestir de Montserrat incorporant lectures en italià, alemany, anglès... segons els visitants.

Fins aquí una argumentació sociològica o política, però també hi ha un argument pedagògic. Els textos d'un ritual religiós són comuns en diferents llengües. És una de les situacions que més facilita aprendre una nova llengua a partir de textos i cants coneguts en la pròpia. No debades, en societats antigues s'aprenia a llegir a partir dels textos religiosos qua ja de petits s'havien memoritzat. Encara avui, alumnes de set anys que a l'escola no acaben d'aprendre a llegir, n'aprenen en la catequesi parroquial o llegint les breus pregàries a la missa: llegeixen textos coneguts i no hi ha nota de classe sinó estímul positiu.

 

I allò que NO hem après de la salut que és molt més que la medicina ciència de la salut.

 

 

 

   Allò que els metges NO ens diuen sobre

•    alimentació preventiva i protectora
•    higiene de les vies respiratòries altes
•    plenitud mental

Fa un any que disposem de vacunes per a la COVID-19. Hem acceptat vaccinar-nos per responsabilitat social. Fa un any es va presentar  vaccí com un remei amb seguretat del 90% o més per no contraure la malaltia. La vaccinació massiva evitava la transmissió d'infecció.

Ara, un any després, es fa una argumentació diferent. Estant vaccinat es pot contraure la malaltia amb menys gravetat, sense afectació personal però amb risc de transmetre-la a d'altres.

Avui a Cat Ràdio dos tertulians a més han parlat de pedagogia amb lleugeresa inacceptable. No tinc constància que en tinguin coneixement, de la pedagogia ciència, encara que fan us del mot.

Doncs jo, avui parlaré de salut i faré esment de medicina natural per bé que no tinc estudis de medicina. Jo he estudiat, recercat i practicat molta pedagogia. Ara bé he acudit als metges per assumptes de salut, he escoltat i complert les prescripcions sense deixar de ser jo qui decideix sobre la meva salut. I no faig volar coloms doncs he passat per quiròfan en catorze ocasions, per afectació de poliomielitis, per carcinoma adenoide, per septe nasal... Han fet una bona actuació mèdica (he frenat a temps alguns errors greus però no hi entro) i jo he seguit les seves orientacions i n'hi he afegit de pròpies, sempre comunicant-les.

Aquest any de COVID-19 els metges han estat sempre justificant la vaccinació, les proves PCR i unes normes d'higiene de contacte. Eren necessàries per començar a frenar, però en un any seguim sense defenses personals i ho hem de fiar tot a les farmacèutiques i a les fabricants de mascaretes. Quan als sis anys d'edat jo vaig patir el xarrampió se'l va atacar amb antibiòtics forts, va remetre però jo no millorava. El metge de capçalera admetia que estava sense defenses. Aleshores, la mare va recórrer al metge naturista Dr. Manuel Cervera Cebolla,  doctor en medicina natural per la Universitat de Califòrnia. Amb deu dies d'un bon pla d'alimentació vaig quedar refet i el metge de capçalera (li vam ocultar el tractament) deia que era un miracle. Habitualment seguíem la medicina naturista amb bona alimentació i higiene que sempre és preventiva però el xarrampió ja contret demanava intervenció mèdica farmacològica. 

Ho vaig aprendre bé, perquè m'ho van ensenyar bé. Quan m'han hagut de fer cobaltoteràpia a les galtes, el metge oncòleg estava sorprès que no se m'hagués cremat, irritat, la pell. Quan acabava una intervenció quirúrgica a la cama de poliomielitis (de les sis), el metge cirurgià ortopeda Dr. Lluis M. Terricabras deia que jo no havia d'anar a rehabilitació perquè ell ja m'havia dit quina exercitació havia de fer i sabia que ho feia. Quan per caiguda em va quedar el menisc trencat o quan em vaig trencar l'húmer em volien intervenir quirúrgicament però vaig frenar i em vaig refer i el menisc trencat ben lubricat segueix funcionant sense cap dolor.

Faig ús de l'experiència personal doncs no tinc cap atribució de medicina i podria detallar les proteccions que amb alimentació saludable, higiene profilàctica i interiorització personal estic segur que em fan resistent a la COVID-19. Molt més que el tercer vaccí de Moderna que em va donar dolor d'articulacions i algunes erupcions cutànies.

Jo no ho faré, però demano que ho facin els metges amb una visió professional de salut integral i no com a delegats de les farmacèutiques que semblen.

 

Metges:

Donin orientacions 

d'alimentació preventiva protectora, 

d'higiene de les vies respiratòries altes i 

de plenitud mental.