Política de l'educació amb joves emprenedors per a una bona imatge

Caçar bisons MIQUEL PUIG al diari ARA, el 03/08/2013 Sembla que quan una horda paleolítica caçava una peça grossa, hi intervenien membres de totes les generacions: els vells dirigien les operacions, els adults es responsabilitzaven de les feines executives més importants i els joves ajudaven; aquests últims aprenien d'aquesta manera les tècniques necessàries. Els joves podrien fer coses pel seu compte, lògicament, però d'escassa entitat: caçar sargantanes o robar ous, per exemple. Mai una horda encarregaria als joves que cacessin pel seu compte una peça grossa.  Nosaltres, en canvi, sembla que ens hem apuntat a la idea que els joves han de ser capaços de crear la seva pròpia empresa. S'ha posat de moda potenciar l'emprenedoria . S'hi apunten les universitats, els governs i les patronals. Es creen càtedres, oficines d'informació i es fan cursos de motivació. No discuteixo que es tracti d'accions benintencionades i que potser en alguna ocasió seran d'utilitat, però em sembla que confiar que seran els joves els que resoldran el problema de l'atur, o responsabilitzar-los que ho facin, és tan insensat com ho seria que els vells paleolítics enviessin els joves a caçar bisons. En definitiva, que es tracta d'iniciatives que no aborden el nus del problema.

Caçar l’educació, el bison més gran i necessari. Està clar el què observa Miquel Puig d’acció col·laborativa entre diverses generacions en els pobles antics i encara més en els que per ignorància denominem “primitius” per comptes de “primigenis”; en aquest cas no podem dir primordials justament perquè no hem seguit les seves constants de saviesa evident. I avui tothom parla d’emprenedoria, dels joves que han de ser emprenedors. S’hi apunten les universitats, els governs i les patronals. Això que passa en general, aplicat a l’educació és doble disbarat. L’educació sempre ha de partir d’antecedents, de tradició. Ha de transmetre allò que va ser pensat i adoptat perquè funcionava si encara funciona. Si no és així, procedeix innovar però no s’innova amb desconeixement del què ha estat pensat i segueix tenint valor actual. L’administració democràtica dona lloc a periòdics canvis de govern, de la mateixa majoria política o de la majoria alternant. Poc més. Aquesta democràcia de partit majoritaris amb la llei D’Hont fa el mateix frau que la restauració de  de la monarquia a España de Cánovas i Sagasta: s’alternen las majories i, per distreure una mica,  deixen entrar al teatre als partits minoritaris. (Labordeta ho va denunciar). A l’Educació, canvia el conseller o consellera, es remouen els directors generals, es reestructura l’organigrama per retirar subdirectors que no interessen. Els que pensen, o se’n van o els fan marxar.  Queden alguns tècnics tan fòssils que executen el contrari del què havien fet vint anys abans quan van entrar com a pensadors. Però el què més sobta és la nòmina d’assessors que necessita un conseller o consellera. D’una banda queden alguns mamuts aduladors als que cal donar premi per serveis prestats, perquè no siguin emprenyadors, però que no fan cap feina. S’incorporen joves cadells, “els emprenedors”, els sortits de la universitat amb un títol i sense cap experiència però amb algun pare o mare què els ha presentat o recomanat. Què pot assessorar un jove de 25 anys sobre la política de l’educació?... Pedagogia?, Neuriociència?, Sociologia?, Administració?, Economia?... Clar, les decisions polítiques ja estan totes lligades pels molts grups d’interès que aguanten el govern. Però s’hauran de fer consultes de participació, rodes de premsa amb els mitjans de comunicació, tenir uns portals web ben actius on cada dia es pugui donar notícia de bona política i sobretot imatge, bona imatge, molta imatge: vídeos per tot, piulades de 140 c. al twitter... En això els joves són excel·lents. La política de l’educació està garantida: solament calen  resultats de proves, de qualificacions, de les PAU, de nivell d’anglès. Millorar els resultats, millorar els resultats respecte als anteriors, millorar la presentació dels resultats, millorar la sensació dels ciutadans malgrat els resultats de falta d’interès pel coneixement, malgrat la falta de voluntat de comunicar-se en altres llengües, de poca atenció a la cultura personal.

El català i les llengües oficials de la Unió Europea

Ja n'hi ha prou d'atacar la llengua. Ens han irritat però ens ho agafem cantant. Ja no ens aturarem

Ja hi som tots, de totes els terres de llengua catalana. Ara tothom té clar que els qui ofeguen la llengua representen la incultura. No ens han trinxat en 300 anys. Potser es pensen que serà ara amb els quatre PePedos i els mitjo CidAnos que remenen per Catalunya.

Proveït per Vilaweb 17 juliol 2013

I si d'España es tracta (que va ser la nova marca de Castilla el 1500 encara que els mapes registraven las Españas) , no en volem saber res. Ara ha quedat clar a la Unió Europea que és l'Estat més endeutat...! Avui, el 1986 i... no té res de nou. No en fa 300, en fa 500 d'anys que España s'endeuta, que tira més el braç que la màniga, que va inventar la loteria allà pel 1700. És l'estil del Imperio Español (Catalunya no hi entrava si no era per finançar. Com ara, solaemnt per finançar)
. Un imperio a crédito de los banqueros europeos, holandeses. El oro procedente de sus Américas entraba por Sevilla i salía por el puerto de Castilla (Santander) hacia Amstrerdam.

Ara començo a entendre perquè als catalans ens deien garrepes. Encara no els hi hem pagat prou el gasto?  Ells conviden, beuen més que ningú i fan pagar els altres. Fugim.

La veritat, la mentida, la burla, la ignorància, l'atreviment i...

Apunts d'actualitat. Ho acabem de sentir.

El presidente del Gobierno recibe en el Palacio de la Moncloa al primer ministro de Polonia, Donald Tusk.
España / en directo 

Rajoy: «Los sms ratifican que el Estado de Derecho no se somete a chantaje»

"Los SMS que se publican ayer, lo único que hacen es ratificar lo que les he dicho antes, que el Estado de Derecho no se somete a chantaje."

És possible el xantatge si no hi ha res mal fet, res què ocultar?

En fa esment Rajoy, Sánchez Camacho i tots els portantveus del PP.

xantatge  m. [LC] Acció d’exigir alguna cosa, especialment diners, a algú amb l’amenaça de fer públic un assumpte, un fet, un escrit, etc., que el pot perjudicar.  [DIEC2]

Et poden fer chantatge per una cosa què no has fet?

Ai! Ai! Ai!

Ens traeix el subconcient?

No tenim clar el significat de les paraules?

Governem amb aquesta imprecisió lingüística, conceptual, mental?

Uf! Uf! Uf!

RAJOY PODRIA VENIR A L'ESCOLA CATALANA A RECUPERAR LA LLENGUA CASTELLANA QUE TÉ SUSPESA. Seria de franc i no hauria de pagar-ho el ministre Wert.

Los SMS que se publican ayer - diu Rajoy (a les declaracions d'avui).

Rajoy parla malament el castellà. En plurals impersonals diu "han habido";en futurs de subjuntiu: "si los hubiera" per comptes de si los hubiere; en obligació "deben de haber" per deben haber"... I ara mostra que no fa correspondre el temps verbal amb la unitat de temps.

• Si fue ayer: se publicaron
• Si es hoy: se publican, se han publicado
• Si ha sido esta mañana: se han publicado
• Si será mañana: se publicarán, van a publicarse
• Si será la semana pròxima: se publicaran (con seguridad), se publicaren (como suposición)

 

Un senador italià compara amb un "orangutan" la ministra negra de Letta

 

 

 

 

 

 

Roberto Calderoli va dir que Cécile Kyenge, l'única titular de raça negra de l'Executiu d'Enrico Letta, "fa bé de ser ministra, però potser ho hauria de fer al seu país"

-->

Aquest Calderoli deu de ser molt desgraciat; no el conec.

1 Quan hom es posa amb un defecte o limitació d'un altre, viu amb complex d'inferioritat i està encobrint les seves pròpies limitacions. Aquest ha de ser  el cas d'aquest Calderoli que no tinc el disgust de conèixer. No és el cas de Kyenge doncs ser negre, ser blac o ser assiàtic o aborigen sabem que no disminueix la condició humana.

2) Aquest Calderoli ha de ser ignorant doncs no sap que els orangutans no viuen a l'Africa sinó a les illes d'Indonèsia: Sumatra i Borneo. A l'Àfrica hi hi ha goril·les i ximpancés.

3) Gràcies a Darwin i seguidors, avui tots sabem que estem emparentats amb els primats que en diem superiors. I s'han fet moltes investigacions sobre la capacitat intel·lgient d'aquests animals (que també tenen ànima i es desanimen). Amb la meitat de massa cerebral que nosaltres donen prova de gran int·el·ligència. Si aquest Calderoli fés ús de tota la seva capacitat cerebral, no diria aquestes bajanades d'ignorant.

4) Com més creuaments genètics diversificats, millor dotació de l'organisme. La comunicació genètica selecciona allò millor de cada progenitor. Les espècies endogàmiques genèticament, xenòfobes culturalment van empobrint-se fins a l'extinció. No s'empobrexi Calderoli; és un error.

Quin país! Quin món! Ja cal que ens espavilem els qui treballem a l'educació. Estem devaluant un patrimoni construït a través de tant segles. L'ideal il·lustrat de la instrucció universal ha estat subordinat a la socetat de masses i consum i arriba fins als pares de la pàtria.

 

Catalunya. Líders i ciutadans tots

Carod Rovira ens convida a abandonar el “boti, boti...”. [EL PUNT AVUI+ 07.07.2013]. Si en algun moment em vaig sentir incòmode al Concert per la llibertat va ser amb el ”boti, boti...”, m’hi vaig resistir cedint en veure com tothom es movia al meu costat. Convé sentir la veu de Carod Rovira que no va ser esmentat al concert però ningú ha d’oblidar que va ser ell qui l’agost de 2007 va apuntar la independència per al 2014, data simbòlica que no es podria oblidar: 300 anys de la derrota militar i la submissió de  Catalunya. En aquell moment, vaig pensar que quedava massa lluny però ara veig que hem avançat molt i efectivament, Ara és l’hora!

Cal no oblidar què i qui ens ha dut fins aquí, per justícia i per serietat. No som tan arrauxats. Cal no oblidar Lluís Maria Xirinacs que algú va recordar que calia esmentar al concert. Va ser ell qui va  estendre el concepte d’independència, no com a posar fronteres sinó com a la decisió de governar-nos sense submissió de poble esclau. Plantat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona va anar exhaurint-se, flac de salut com estava. L’Assemblea Nacional Catalana l’haurà de posar sempre al davant com a via de no-violència activa cap a la pau.

 De l'Assemblea de Catalunya                    1971

a l'Assemblea Nacional Catalana              2012

a la Cadena humana catalana 11-S          2013

a la Catalunya, estat de la Unió Europea  2014

Catalunya. Un país lliure, culte i socialdivers

Si en sabem a Catalunya d'organitzar actes de política cívica!
Aplegar 90.000 persones en una activitat de sis hores pensada amb criteris ètics, polítics, culturals, tecnològics i estètics s'ha de fer sabent-ne I s'ha fet molt bé. I la ciutadania sabem comportar-nos. No ens cal policia i els serveis d'ordre estavan a disposició. Cap autoritarisme. La gent es movia amb llibertat i responsabilitat.

 

L'acte va començar amb puntualitat catalana (montserratina). Si va passar de quatre a sis hores és perquè la gernació o la "grada" s'expressava amb llibertat, decisió i alegria. Els artistes per  la seva banda, havien d'esperar i també afegien alguna intervenció no prevista. Es va complir el programa. Molt ben dissenyat. No es va cantar gaire bé però tothom podiem cantar. Lluís Llach ha donat les seves cançons i ara són cançons del poble i els artistes poden versionar-les al seu aire.

L'acte es de projecció de futur: dret a decidir, consulta democràtica i Estat propi a la Unió Europea.

Però tots teníem present que arribar aquí ha estat un camí difícil que ha deixat màrtirs pel camí. La represa del catalanisme polític el 1889 ha estat aturada gràcies als pactes acceptats diverses vegades però el centralisme i la dictadura han tornat. Per això, ara, quan el govern de Madrid s'ha atrevit a judicar un Estatut que havia esatat aprovat per pocediment legal, legalíssim al referèndum... Quan el president del govern d'España ha menstingut al president de Catalunya... S'han trencat tots els pactes i no tronarem a pactar amb mala gent.

Han estat recordats:

Salvador Puig Antic, executat al "garrote vil" el 1973 pel règim de Franco amb acusació no provada.




Guillem Agulló, de Burjassot, jove assassinat a navalla per joves d'extrema dreta el 1993 .



Lluís Maria Xirinacs, diverses vegades empresonat i jutjat. Plantat a la presó Model i plantat al Senado va guanyar l'aministia política. Plantat a la plaça Sant Jaume va estendre la Independència de Catalunya, no com a fronteres de separació sinó com a país que ens sabem governar sols. Flac de salut, es va retirar fent una darrera crida al poble de Catalunya recordant que havia estat 75 anys esclau. 










 Titot de Brams (Francec Ribera) va dir:

'Jo era mot jovenet i vaig venir al concert que va fer Lluís Llach aquí al Camp Nou. Aquell dia vaig conèixer un noi del País Valencià que em va dir: 'No ens exclogueu del vostre somni. No podem permetre que Espanya i França decideixin quins són els límits de les terres catalanes.'

Fa un mes, parlant a Mallorca amb un amic, em deia: 'Si podeu un estat, feu-lo, però feu-lo ample i llarg i deixeu les portes oberts. La llibertat no serà completa si no és lliure la nació completa.'

Una nació està per damunt de resultats electorals concrets, d'analfabets que legislen sobre la llengua i de corruptes que saquegen el treball del poble. I la nostra nació, la de Ramon Llull, la d'Ausiàs March, va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa i que gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. Aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit és arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem d'aquesta nació una terra lliure!'.   




És un acte de caràcter unitari en la diversitat. Deixa al descobert la misèria dels mítins polítics de partit. La presidènta d'Òmnium Muriel Casals amb paraula mesurada i elegància dóna el sentit de l'acte amb gest ferm i dialogant.

És va donar la veu a artistes de totes les terres de parla catalana i a ciutadans d'altres països que coneixen Catalunya. Unitat amb una gran diversitat.

Els tres artistes cantants que han mantingut la llengua durant tants anys: Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, malgrat que amb la recurepació de les institucions democràtiques gairebé queden a l'atur. (A l'acte jo vaig trobar a faltar Raimon, per bé que es va cantar Al vent i es va esmentar Ovidi Montllor).

Espriu i Raimon

Ai! Ara digueu:
La ginesta floreix i arreu del camp hi ha veremll de roselles
...
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.

Ara digueu:

Agencia Tributaria de ESPAÑA: gravamen complemetario para reducir el déficit público

 

 
 a  MADRID



 El Gobierno de España ja va decidir que es reduís el sou dels funcionaris i s'ha fet de manera clara als més nombrosos, els d'eduacció i els de salut. Algú va calcular que entre retallada, increment de l'IRPF i pèrdues de fons social, hem tingut una disminució mínima del 19% si no ha estat superior. Cada Govern Autonòmic ho ha fet com li ha semblat millor. A catalunya vàrem ser els primers i no ens sap greu. Ara hi ha d'altres governs autonòmics que poden reduir impostos o que no contribueixen a les despesses comuns de l'Estat.

I la sorpresa que m'he trobat en fer la declaració de l'IRPF a la Agencia Tributaria de España. He  fet, jo mateix com cada any, la declaració puntualment el 9 de juny, l'he deixada reposat i l'he revisada per Sant Joan. Presentada el 25 de juny: ciutadà complidor.

El Ministerio de Hacienda ens ha incorporat:
Escala adicional para el càlculo del gravamen complementario para reducir el déficit público.
Con e fin de reducir el déficit público, la disposición adicional trigésimo quinta.1.a) de la Ley del IRPF, establece que en los períodos impositivos 2012 y 2013, la cuota íntegra estatal se incrementará en el importe resultante de aplicar a la abse liquidable general los tipos de la siguiente escala

És una escala però a'han incorporat tres nous epígrafs complementaris. En el meu cas s'hi acrreguen: 1.034,11 + 56,00 + 33,42 €... per fer-ho més dens i que ni s'entengui.
Jo no recordo que se n'hagi parlat a televisió,a la ràdio i no ho he llegit als diaris. Com és que sembla que no se n'ha parlat?  On són els periodistes comunicadors que garanetixen la informació pública? No és prou important?

Per què me n'he adonat?
Molt senzill. Perquè el gravamen es repartia sempre en dues parts iguals: estatal 50% i autonòmica 50%.  Això no ha canviat i en canvi jo veia que la part estatal enguany era més de 1.000 € superior a la part autonòmica. Avui, 27 de juny he tornat a treure els papers i ja ho he vist clar.


Jo sóc ciutadà i estic diposat a  fer pel meu país, per la gent. N'hi ha ja molts que ho passen molt malament.

Però m'ofèn i rebutjo:
1 Que s'hagi mirat que passés desapercebut.
2 Que tot l'increment va per reduir el dèficit públic en la part estatal i que l'autonomia que és la que paga els costos més alts: educació, salut i serveis socials no en rebrà el 50%, no en rebrà res.

Ni legalitat, ni dret a decidir. No podem seguir en una España que fa trampa i aplica la legalitat al seu interès. Si ens desconstitucionalitzem, la llei màxima, no tenim legalitat amb España. Tenim la legitimitat de decidir si som majoria clara > al 60% i garantim que ens tracatrem bé tots parlant diverses llengües, tots i tenint amics per tota España.




Ho hem fet millor que al Quebec perquè tenim tots els infants en escoles i no els separen per llengua, ni orígen, ni cognom. Ja no som "els altres catalans" que tan bé va descriure Paco Candel.

Ara som: vells catalans, joves catalans, negres catalans, magribins catalans, xinesos catalans i esperem que també vulguin ser-ho els llatins catalans i els andalusos catalans i els castellans catalans. Per a ells també serà millor. Ara tenen un mal patró que els enganya i no vol que parlin més llengües perquè serien lliures.

El ministre d'economia de Guindos vol per sota dels 645 €. El ministre d'educació vol per sobre de 6.5 punts de nota.

Jo penso que no tenen vergonya. El que no puc entendre és que una majoria de ciutadans puguin escollir-los com a representants en les eleccions polítiques.

¿Com és possible que la gran majoria de la població que té sous baixos molt per sota dels 30.000 € (el sou al que pot arribar un professor) toleri que es parli de rebaixar el salari mínim per sota de 645 €?

¿Com és possible s'atreveixin a exigir una nota de 6.5 punts justament als qui tenen menors recursos econòmics i culturals familiars? Alumnes o estudiants que aviat faran alguna feina complementària que els reduirà el temps d'estudi. Entre tant, aquells que no tenen dret a beca poden passar amb un 5 i estar a la universitat els anys que calgui, a vegades muntant macrofestes de cervesa i decibels perquè estan avorrits.



Convé que el professorat tingui clar:

1
Estem al servei dels alumnes per: 1 estimular el seu desenvoupament personal i apttudinal, 2 facilitar la seva incorporació  a la societat,  i 3 donar-los el màxim accés a la cultura. Afortunadament no ens han comprat amb el sou. Altres col·lectius cobren sous molt més alts i així els han comprat el pensament i la voluntat.

2
Els resultats escolars són un producte multifactorial: capacitat personal + entorn familiar estimulant + accés a recursos culturals + institució escolar organitzada + professors compromesos amb els alumnes. La nota no té valor en ella mateixa sinó en funció de l'alumne. (Igual que les puntuacions en borsa o el preu de mercat dels productes).

Els profesors ja sabrem què hem de fer.

Vicenç Navarro: "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"

TV3: 05/06/2013 Singulars amb Jaume Barberà

Vicenç Navarro, a "Singulars": "Som més pobres perquè els rics no estan pagant prou impostos"

Les millors frases a "Singulars"

El professor afirma que no és cert que gastem més del que tenim. "El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou."

Vicenç Navarro, a "Singulars".

Vicenç Navarro és catedràtic de Ciències Polítiques i de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University, als Estats Units. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us resumim les seves millors frases:

"El fet que cada cop hi hagi més conscienciació i més agitació social per part de la ciutadania és un element positiu perquè pressiona les estructures de poder perquè canviïn les polítiques d'austeritat".

"Els països perifèrics de l'eurozona, com Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda, tenen trets comuns: han tingut un enorme domini de les forces ultraconservadores sobre l'estat, són estats pobres, amb poca consciència social i molt poc redistributius".

"La despesa social (sanitat, educació, escoles bressol, pensions, serveis domiciliaris) de la mitjana dels 15 països més desenvolupats de la UE és del 27,6% del PIB. A Espanya aquesta despesa és del 22,1% i a Catalunya és del 19,9%. A Suècia, en canvi, el capítol de despesa social és de gairebé un 30%".

"Hi ha la fal·làcia que a Espanya hi ha molts treballadors en el sector públic, i no és veritat. A Suècia són el 25%, 1 de cada 4 treballadors. A Espanya treballen en el sector públic el 10%, 1 de cada 10. I a Catalunya el percentatge és del 9%. No és cert que el sector públic està hipertrofiat, les dades ho demostren".

"Tot i ser societats poc redistributives, si no hi hagués estat del benestar, a Catalunya el 24% de la població seria pobra, i a Espanya, també un 24%. La redistribució de riquesa que fa l'estat del benestar provoca que aquesta xifra baixi a un 20% tant a Espanya com a Catalunya.
En estats més progressistes com Suècia, la redistribució de riquesa fa que el nivell de pobresa pugui baixar d'un 27% a un 13%".

"L'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Un treballador assalariat espanyol paga en impostos el 74% del que paga un treballador a Suècia. En canvi, les rendes superiors, els molt rics, paguen només un 20% del que paguen els seus equivalents suecs".

"Les dades diuen que a Espanya i a Catalunya som més pobres perquè els molt rics no estan pagant prou impostos".

"La baixada d'impostos que va fer José Luis Rodríguez Zapatero va fer caure els ingressos de l'Estat en 27.223 milions d'euros entre el 2007 i el 2008. I aquesta baixada d'impostos es va fer sobretot als molt rics: un 39% de reducció d'impostos sobre el capital i un 11% de reducció a les rendes altes".

"Espanya no és un país pobre, el seu PIB per capita és un 94% de la mitjana dels països més rics de la UE. En canvi, la despesa social per habitant és molt menor, és d'un 74% de la mitjana dels 15 països més rics de la UE".

"A Espanya, l'Estat no recapta prou per culpa d'una política fiscal molt regressiva i per això l'estat del benestar està subfinançat".

"Catalunya és més rica que la mitjana de la UE dels 15: el PIB per capita és del 110%. En canvi, la despesa pública social és del 73% per habitant".

"La imatge que ens gastem més del que tenim no és certa. El que passa és que ingressem menys del que hauríem d'ingressar perquè una minoria de la societat, que té un enorme poder, no contribueix prou".

"Quan es parla de la sostenibilitat de les pensions, se cita sempre l'argument de la demografia, però el problema no és que hi hagi més gent gran. El problema real és el mercat de treball. No s'estan creant llocs de treball de qualitat i ben pagats".

"L'Estat té la responsabilitat d'estimular la creació de llocs de treball, i quan el sector privat està paralitzat, com passa ara, el sector públic ha de crear ocupació i no destruir-la com està fent".

"Hi ha alternatives a les retallades. El total de retallades que s'han fet a l'estat del benestar són 25.000 milions d'euros. Però per què en comptes de fer això no anul·len la baixada d'impostos de 5.300 milions d'euros que es va fer a les gran empreses? Una altra mesura seria corregir el frau fiscal de les grans fortunes i de la banca i l'Estat podria ingressar 44.000 milions d'euros".

"Amb la congelació de les pensions es van voler aconseguir ingressos de 1.200 milions d'euros. Només mantenint l'impost de patrimoni, l'Estat ja hauria ingressat 2.100 milions, gairebé el doble".

"Les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'Estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar".

"A Catalunya les retallades s'haurien pogut evitar apujant els impostos ecològics a la mitjana del que es paga a la UE. Es podrien recaptar fins a 1.200 milions d'euros. Un impost ecològic seria, per exemple, que cada avió que sortís d'un aeroport català pagués entre 3 i 5 euros. També es podrien recaptar fins a 1.110 milions d'euros amb uns impostos sobre les transaccions financeres, una mesura que ha recomanat fins i tot l'FMI".

"En comptes del copagament, es podria fer com ha fet el Canadà i posar un impost finalista que anés a parar a la sanitat. Es podrien recaptar 1.000 milions d'euros".

"El Banc Central Europeu no és un banc, és un 'lobby' de la banca".

"Fa uns anys Alemanya va 'exportar' molts euros a Espanya, i així es va crear la bombolla immobiliària. Ara, les retallades són perquè Alemanya recuperi aquests diners. La banca alemanya té 200.000 milions d'euros en préstecs a Espanya, aquests diners s'han de pagar. Això explica les retallades i el rescat a la banca espanyola".