1r de maig. La majoria encongits i alguns quatre crits. Que poc valents que som! Hi ha alternatives. Posem-les!

Trobo al diari (procuro canviar de diari) columnistes prou compromesos. Llàstima que els diaris són poc llegits i els opinadors de la televisió acostumen a ser (molt repetits per cert) molt més entretinguts.

Correccions  EL PUNT AVUI+  01/05/13 02:00 - David Marín

Per exemple el president espanyol, Mariano Rajoy. El seu govern es basa en un programa electoral erroni que ell mateix es dedica a esmenar i contradir cada divendres en el consell de ministres, i es guia per previsions de dèficits i creixements que trimestre rere trimestre han de ser rectificats. I som-hi, que no ha estat res.
...
Rajoy no és l'únic a viure correcció rere correcció. Llegim a les pàgines d'economia que les polítiques d'austeritat ja són qüestionades en algunes cúpules europees, vist que cap país on s'apliquen no aixeca el cap. Fins i tot un estudiant ha detectat errors greus en els càlculs dels professors gurus de Harvard que van fer l'estudi de referència dels governants pro austeritat. Però en aquest ambient general d'improvisació i càlculs fallits, no tothom se n'escapa xiulant. Les famílies que en el moment de comprar un pis van errar les previsions i van pensar que sempre tindrien feina, o que si venien mal dades se'n podrien desfer perquè “el totxo no baixa mai”, han d'assumir el cost de l'error arruïnades de per vida. Ells sí que paguen les factures, en un exercici obligat de cultura de la responsabilitat, la qual, pel que sembla, no arriba als ministres, banquers, presidents ni gurus que la prediquen.

1 de Maig: la història invertida  EL PUNT AVUI+ 01/05/13 02:00 - Enric Serra 

Avui, Primer de Maig, és precisament un bon dia per rellegir la història dels moviments obrers. No pas per admirar-se de la successió de fets que els col·lectius de treballadors d'arreu del món han protagonitzat al llarg dels temps per millorar les seves condicions laborals –a vegades a costa de sacrificis, a vegades envoltats de fets turbulents–, sinó per comprovar i prendre consciència dels drets assolits a través d'aquests esdeveniments.
Quan ho fem, el repàs ens abocarà a doloroses i contrastades comparacions. Una, l'extraordinària lentitud amb què es van aconseguir –un a un– els drets que hem conegut, vers la rapidesa amb què avui els estem perdent a manyocs. Una altra, la cohesió col·lectiva amb què un dia va ser necessari aconseguir-los vers el salvatge i egoista individualisme amb què avui, amb la cua entre cames, campi qui pugui, acceptem treballs en defectuoses condicions i el càstig de ser considerats els culpables de la crisi del capitalisme. I encara una altra: la combativitat de les organitzacions laboristes que van lluitar i empènyer per la millora de les condicions de treball, vers l'anquilosament, la burocratització i el pactisme sindical d'avui que es conforma amb demostracions numèriques.
D'aquestes comparacions és possible extreure'n una conclusió comuna: cap dret s'ha aconseguit mai sense confrontació i avui no es veu gaire enlloc la força necessària per a recuperar-los. 

 ALTERNATIVES HI HA

Professionals i treballadors no hem ni podem salvar la bombolla dels financers (bancs, asseguradores, societats de borsa...).

1. Si ens retallen els sous soalment ho acceptarem per soliadritat amb els més desastrats. Que sigui per garantir un ingrés de ciutadania mínim per a tots, totes i tots. Avui com a mínim 300 € / mes, (10 € /dia / persona). Això sí, sense trampes, per a qui no rep res i si fa alguna feineta l'hem de fer desistir nosaltres mateixos i no esperar que contoli l'Administració.
2. Davant la situació actual, no es poden permetre ostentacions: ni d'empresaris, ni de futbolistes d'or, i encara menys de polítics i alts directius. El primer què es pot retallar són: cotxes oficials, xofers, secretaris particulars i caps de protocol. No han de quedar a l'atur, cal repartir millor la feina i si efectivament no n'hi ha, rebran com tots l'ingrés mínim de ciutadania.
3. Menys organitzacions que apleguen, transporten, emmagatzemen, classifiquen i distribueixen alimens. Ajuda directa i sense sofisticacions. Trobaré al mercat o supermercat qui necessita. Puc fer l'ajuda directa. Que vingui amb mi, que prengui allò que necessita. Passarem junts per caixa. Cadascú els seu productes i jo que tinc la sort de tenir feina ho pago tot. Adéu siau. Si ho fem als establiments habituals, serà difícil que algú pugui abusar més del compte. Cadascú es pot marcar el seu límit d'ajuda segons possibilitats i compromís eticpolític.

Escrache o Encalç

Escrache o Encalç. Un ciutadà o ciutadana cooperador ja ho ha elaborat amb molta cura i ho ha pujat  a VIKIPÈDIA  http://ca.wikipedia.org/wiki/Escrache
L'escrache, proposat en català com a «encalç»,^[1], «escarni»^[2][3] «escarn»,^[4] o «escratx»,^[5] és un tipus de manifestació en la qual un grup d'activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol denunciar. Té com a finalitat fer visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, ja sigui per acció o omissió. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions als drets humans o de corrupció, que s'implementa amb actes com ara assegudes, càntics, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs públics
(I segueix molt complet i actualitzat)

Una opinió d'un oplinador professional dóna motiu per parlar-ne

‘Escrache' Manuel Cuyàs Gibert

L'altre dia l'Ada Colau i jo vam discutir públicament en una “taula rodona” sobre l'escrache organitzada pel Col·legi d'Advocats de Barcelona.

EL PUNT AVUI+ 01/05/13 02:00 - Manuel Cuyàs

ANTHONY GARNER

Sembla que l'escratche/encalç sigui nou aquí. No

Heu vist El cobrador del frac i el seu cotxe negre (quan en general eren de colors) plantat en un portal o casa?

I el RAI? Esta lista de morosos es alimentada por bancos, cajas de ahorro y cooperativas de crédito. Cuando alguna de estas entidades recibe un cheque, pagaré, recibo o letra de cambio que represente una deuda existente, vencida y exigible (el documento tiene que estar firmado por el deudor, quien reconoce de este modo la existencia de la deuda) y el deudor no efectúa el pago, se comunican al RAI los datos del deudor para su inclusión en el registro.

I tants n'hi ha què fan llistes negres! Asnef - Equifax, RAI, Badexcug, Experian, CIRBE...    Hoy en día aparecer en una Lista de Morosos es relativamente sencillo ya que devolver un recibo telefónico, bancario o de servicios, puede ser motivo para la inclusión en cualquier Fichero de Morosos Nacional.  

L'escrache responsable ha sorgit per destapar els tapats que han fet crims contra la humanitat, contra els drets humans. Correm el perill de banalitzar-ho tot. Ja ha passat amb l'objecció de consciència que tanta sang havia costat. Ja ha passat amb les vagues de fam compromeses i desintressades dels grans com Gandhi, Xirinacs. Ja ha passat amb la desobediència civil impulsada pels valents com Luther King, Mandela.

Ara i aquí, l'escrache/encalç ha sorgit de la Plataforma d'Afectats per la Hipotèca que lluitenfronts a l'abús econòmic: cauen els preus "hipotètics" i es manté el deute que s'aplicava a un immoble taxat per la mateixa entitat de crèdit. Hi ha alguna incoherència o trampa. Si els responsables de les lleis miren a un altra banda, també són responsables d'aquesta injustícia.

Anar a casa seva a fer escrache, a encalçar-los? No s'hauria de fer. Però Manuel Cuyàs m'ha donat la clau "protesta consistent en moure soroll davant el domicili particular dels polítics". En aquest cas, que el què es demana és el dret de tots a un domicili particular sembla coherent recordar-los-ho i que s'avergonyeixin els qui viuen en bons domicilis particulars i tenint funció política i cobrant per aquest servei no el fan. No seria el cas de polítics com Paco Candel, José-Antonio Labordeta, Juan-Manuel Sánchez Gordillo què han laborat dacord amb la representació que se'ls va donar.

D'altra banda cal considerar si la persona s'ha prodigat sortint als mitjans públics. Els candidats polítics han acceptat estar penjats en cartells pels carrers i hauran d'acceptar que també es pot expressar la  disconformitat. Els qui han signat autorització perquè es publiquin imatges en vídeo no es poden estranyar que se'ls denunciï públicament. Hi ha polítics, actors i esportistes que ja no es presten a publicitat de lloa i per això no els persegueixen óels paparazzi. La coherència és un criteri formal prou consistent.

I ara pregunta clau. Escratche/encalç pel dret a una escola?... No, si tenen i tindran escola. No, al domicili particular del responsable d'ensenyament. És la situació actual.

Ara bé, el 1976 hi havia centenars d'infants sense escola i les manifestacions massives van contribuir a què es posessin els primers barracons (El Carmel, Plaça Soller...).  No tenien plaça escolar. Ara ja n'hem vist tantes de manifestacions i a vegades per poca cosa. Però avui, 2013, els ciutadans, molts ciutadans no en tenen prou amb una plaça escolar per als seus fills. No es conformen amb una educació convencional doncs és rutinària, fragmentària i fràgil. El President de la Generalitat estat de 2006 a 2010 va donar motiu de descontent personalitzat. Es retallaven els diners per a l'ensenyament mentre tohom sabia que el president duia els seus fills a una escola privada d'alt cost econòmic no concertada.

Cal afirmar que en cap cas és acceptable violència activa, violència passiva, violència verbal i insult i embrutiment. Si es posen uns cartells unes hores, després s'han de treure. Les parets no han de quedar pintades. (Llevat de quan es va tractar de crims de sang i no hi havia altra manera de destapar-los per a denúncia pública general. I l'objectiu no és condemnar la persona sinó evitar que es pugui tornar a produir un crim semblant).

Ni en atur, ni malalt des del 24 de febrer al 24 d'abril. Dedicat dia i nit a pensar i actuar per reorientar una escola de 2009 que té fonamentadament descontents a tots.

I no ha estat possible. No es volen alternatives compromeses. S'opta per solucions pragmàtiques, formals. Confio que la intensa dedicació germinarà una hora o altra. Nosaltres fem l'acció amb pensament i dedicació. El resultat no depèn de nosaltres.

Independència de la natura que volem controlar.

Llibertat de paraula-pensament. Norman Rockwell

Pedagogia és Política han dit Rafael Campalans, Joaquim Xirau, Ramon Fuster, Marta Mata... és clar.
Però quan la política pren decisions pedagògiques és mala política.


Si la vida reneix constantment i no hi ha qui l'aturi (espanta saber que avui l'humà té ciencia-tecnologia per fer-ho) podem esperar que el sentit què donem a la vida tampoc no s'aturi. Martí Teixidó

TOTS per la LLENGUA. ENLLAÇATS per la LLENGUA

US CONVOQUEM

El dia 9 de març, a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.
SEGUIU AMB ATENCIÓ LES CONVOCATÒRIES

 

 

Si nosaltres ens entenem parlant, qui són aquesta gent?

Aquesta gent que volen que solament parlem la seva llengua.

Nosaltres ja sabem la seva llengua i més llengües. 

Ells no en saben més que una, la seva.

Que aprenguin llengües! Que els hauria de fer vergonya!

Viure sense sortir del seu ermot com a la Alta Edat Mitjana.

Aquest món, aquest sistema polític ja no és possible. Novetat a Italia.

Una proposta diferent.  Qui sap on anirà?. Falta saber si el sistema democràtic l'acceptarà.
Perquè ja sabem que és econòmic, no democràtic. O no ha quedat clar arreu de la Unió Europea? O no és això la globalització? Fronteres a les persones, lliure circulació de capitals, paradisos fiscals per als capitalitzadors.



Una proposta diferent. Em resulta interessant.

• Un còmic que ha fet el seu ofici,s'ha jubulat i diu que és ric, en té prou per viure.
• Proposa jubilar la "classe" política, corrupta i ineficaç, atrapada pels tapats, la "classe" econòmica que no en té mai prou que no es jubila mai.
• L'impulsor de la refundació democràtica no és candidat. Molt interessant.
• Al marge de la televisió, aquesta finestra mítica enganyosa per la què es barallen tots els polítics (no els capitalistes que mouen els polítics).
• Contacte directe amb la gent sense voler ser cap messies, un ciutadà que té l'ofici de còmic.
• Tots els ciutadans hem de ser polítics. Hem d'enterrar la "classe política". Han de sorgir candidats, dinamitzadors a tot arreu. 
• La politica ha de ser comunitària, l'economia cooperativa.

Moviment 5 Estrelles      M5E

Convé que sigui una proposta estesa a cada país de la Unió Europea, a cada pais subjugat a l'ecomonia industrial invasiva de Deutschland, a la producció agrícola prefrent de France, a l'a financera especulativa i tramposa d'United Kingdom. A la Unió Europea hi ha països de centre privilegial i països perifèrics. Els perifèrics del nord, petits, han trobat el seu forat i callen. Els perifèrics del sud, mal organitzats, amb polítics que han venut la pàtria són arrendataris dels grans (totes les empreses han quedat arrendades: Seat, Balay, Edesa, Laboratoris Esteve, Elbe...). Tot tributa fora. I com què no podem pagar, ens presten a alt ineterès.

I els ciutadans també ens hem entrampat: admirem els cotxes alemanys, compem a desdir (compràvem). Però avui encara, en divendres vespre entres a un restaurant normalet... Si no té reserva... és tot complet. Me n'alegro però no ho entenc. No puc anar al teatre sense reserva, tot és ple, i pago 2 € per cada entrada reservada. Això sí, 30 € per una obra que no té cap escenografia, dos actors excel·lents i res més. No accepto el teatre sense escenografia, no accepto l'òpera amb quatre fustes i papers. No compro el llibre més anunciat, el més llegit. Si tots alimentem la nostra intel·ligència amb el mateix, quin diàleg hi pot haver?

De moment, aquí cadascú a al seva: Indignats del 15.M, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Plataforma pel Dret a Decidir i Assemblea Nacional Catalana.

Ja hi ha persones que públicament s'oposen a aquest sistema econòmic democràtic injust. Però no prenen la iniciativa. Els sistemes acadèmics ens deixen ser progressites però perdem atreviment. Si estàs al sistema, parles però sembla que no t'atreveixes. Si estàs fora del sistema, sense establilitat professional t'atreveixes però potser estàs fora de la realitat.

Els còmics? Sempre hi ha hagut bufons a la cort. Els polonis són els actuals bufons de la cort i els polítics hi volen sortir. Tots riem, rebaixem la tensió i seguim aguantant el sistema... encara que fem un discurs crític intel·lectual.

Potser una aliança entre aquests que poden obrir camí, que no estan atrapats en el sistema, i després donar la veu i l'encàrrec als qui estan al sistema amb alternatives crítiques.

Còmics catalans, intel·ligents i compromesos amb el país i la seva gent, no en falten

L'HOLOCAUST DEL SEGLE XXI. Persones foragitades del seu habitatge per fanàtics del diner que prefereixen veure els pisos buits i deteriorats.

Fins quan aguantarem aquesta explotació d'humans que aixafen humans. Les paraules poden ofendre? No ofenen les estafes i abusos econòmics?

Actualitzat: dissabte, 16 de febrer, manifestació a Barcelona, potser 20.000. Massa pocs i diferents d'altres manifestacions. Si cadascú va a la seva causa, no hi ha causa de tots. El dret a decidir ens ha de dur a un sistema polític més just per a tots. La PAH és de ciutadans de Catalunya?

Efectivament, no es pot callar sense ser còmplice. Qui va ser Hitler avui tant denostat? Un petit autríac acomplexat que va engrandir-se gràcies als subdits interessats i a tanta gent que vivia la seva vida i va callar; veien passar els trens camí dels crematoris i van callar. Espiral de silenci.

Segueix havent-hi David front a Goliath, gegant filisteu o gegant especuleu.



Ada Colau, nova Jeanne d'Arc. I Adrià Alemany. En ajut de les Vides Hipotecades (Angle Editorial)

Dimecres, 6 de febrer de 2012

Ateneu Barcelonès, 19:30 h

Ada Colau, Arcadi Oliveras, Carme Forcadell

La influència dels moviments socials a l’agenda política
Hi intervindran: Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau; Ada Colau, portaveu de la plataforma d’afectats per l’hipoteca; Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i Agustí Uribe, president d’ACCEIP. Modera: Stefan Rating, advocat
19.30 h



Al BBVA, Banco de Bilbao, Vizcaya, Argentaria les diferències de sous van de 1 a 1.500.
El que va ser director executiu, ara és director de Bankia, el banc dolen que paguem els ciutadans.





DELENDA EST HISPANIA amb Albert Pont
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA amb Carme Forcadell

Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques Agustí de Uribe

EL ROTO / RÁBAGO: pensament educador i compromís polític en una vinyeta diària

 24D  només pensem en                                                                            06G arriben els...

03G dormen fora reixes                                              02G l'any de la claveguera

Publica actualment a EL PAIS
http://elpais.com/autor/el_roto/a/

No ens ho perdem!
Exposició completa al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitatet EL ROTO / OPS / RÁBAGO

La major retrospectiva de l'obra d'Andrés Rábago, el Roto, obre al Tecla Sala de l'Hospitalet

L'artista, que ha usat tres heterònims en la seva carrera, assegura que només un d'ells "ha mort" i que els altres tenen encara "moltes coses per fer"

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Paraules clau:

L'Hospitalet de Llobregat, Roto, OPS, Andrés Rábago, dibuix, pintura, art, exposició, Centre Cultural Tecla Sala

http://www.l-h.cat/detallActe.aspx?1yR9aslmUzophvqGw4Cdv7us2w8SvC8DV

Enfortim l'esperança amb el compromís per la llengua i el país

Enfortim l'esperança amb el compromís per la llengua i el país. Fem-ne una felicitat col·lectiva, per un dies cap al futur que haurà de ser esforçat

• Publicat per Martí Teixidó el desembre 25, 2012 a les 10:18pm a Sense categoria (Canviar)
• Veure les discussions

Cantem, fem un un cant coral de tot el poble
D'un país què ja és un poc nostre, d'un país què ja anem fent, cantem les esperances i plorem la poca fe, amb Raimon


Fet cant coral per a tot un poble amb Oriol Martorell



Amb Lluís Llach que ho va cantar el 1978, impossible.
I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: No és això.


Ens han fet la vida impossible i per això ara una gran majoria ho fa possible, necessari. Som una llengua, som un país, som escola en català i en totes les llengües possibles. No tenim wertgonya de ser un poble culte, desvetllat i també volem ser un poble feliç, sempre un poble de justícia per a tots.

Etiquetes: cultura, llengua, país

Tot pels infants, de tots els països i llengües del Món

Una excel·elnt comunicació de Nadal que difon i m'ha tramès la meva filla Maria-Pau.

Comunicació de Nadal i Cap d'Any

GRÀCIES ALS HEROIS QUE FAN EL PAIS I ENS DESLLIUREN DE LA POR I LA COVARDIA

ELISEU CLIMENT, heroi tenaç, constant i generós. Ens alegra que s'hagi anul·lat una condemna injusta, una condemna a tot el país de llengua catalana.

Qui sap si vàrem fer prou encara què vàrem fer molt!

Potser no agrairem prou com Eliseu Climent, una vagada més, des del País Valencià, salva tot el País Català.

Abans ho vàren fer Raimon, Ovidi Montllor, Joan Fuster i els renaixentistes com Ausias March, els medievals com Joanot Martorell.

 

I el setmanari EL TEMPS que ara es projecta com a espai de comunicació de tota la terra catalana.
Hem de donar-hi suport amb subscripció estable i, amb petites accions econòmiques.

http://www.eltemps.cat/portada




 





Ja ho sabem que des de la Grècia antiga: els déus protegeixen els herois, encara que permeten els seus patiments. Per això són herois, herois de la pàtria.

Gràcies Eleiseu Climent!
Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.

Martí Teixidó





Contrariament, segons el New York Time, recollit pel professor Vicenç Navarro
hi ha 569 patrioteros espanyols que tenen els seus diners amagats a Suïssa i no paguen impostos. Recordeu els seus noms i digueu-ho a tothom

Emilio Botín y su familia
José María Aznar
Dolores Cospedal
Rodrigo Rato
Narcís Serra
Eduardo Zaplana
Miguel Boyer
José Folgado
Carlos Solchaga
Mariano Rajoy
Josep Piqué
Rafael Arias-Salgado
Pío Cabanillas
Felipe Gonzalez
Isabel Tocino
Jordi Sevilla
Iglesia Española (Mn.Rouco V.)
Josu Jon Imaz
José María Michavila
Iñaqui Urdangarín
Juan Miguel Villar Mir
Anna Birulés
Felipe de Borbón
Abel Matutes
Julián García Vargas
Ángel Acebes
Alejandro Agag
Eduardo Serra
Marcelino Oreja .....








 

CATALÀ A L'ESCOLA PER A TOTS ELS CIUTADANS és l'única possibilitat

Mira si fa temps que hem actuat pel català a l'escola. Primer (1967) per als infants que parlàvem català i havíem de fer l'ensenyament en català, els nostres fills. Tot seguit (1978) per a tots els infants català a l'escola, una llengua que no els podien ensenyar els seus pares. Ho hem fet per fer un país de tots, perquè tots els sentim ciutadans del país. Una sola categoria de ciutadans.

Una nova llei d'educació: 144 articles, 9 pàgines d'exposició de motius, 12 pàgines d'addicionals i de finals. Una altre canvi? Això no aguanta més i creix el nombre d'alumnes avorrits per un ensenyament tan tradicional acadèmic i creix el nombre de professors desanimats. Amb tanta llei no anirem enlloc.

Deixar la "lengua cooficial" com a assignatura d'especialitat és mirar que els alumnes no aprenguin català.

Els ciutadans han de saber que això és un engany de mala política, d'incultura i de desconeixement de la fonamentació científica.

 

El ministro de educación de 2012, amb la seva proposta de llei, està enganyant els ciutadans. Si no parlen català els fa un mal favor. Seran ciutadans incompetents en una llengua en un país. Qui vivint a Alemanya no volia parlar alemany o vivint a Suïssa no volia parlar francès. Els emigrants espanyols volien però no els van donar possibiliatts, els van mantenir en un gueto i quan no van fer falta els van retornar al seu país. Ben al contrari, els catalans exilats que parlaven i escrivien en català i parlaven i escrivien en castellà van ser molt ben rebuts a Mexico, a Argentina, a Cuba i van ocupar llocs i càrrecs a l'administració i a la universitat.

Poden fer la llei inculta què vulguin. Si els ciutadans ho tenen clar, no la legitimaran. Serguiran demanant escola en català per als seus fills segurs que parlaran català, castellà i  més llengües.
Els ciutadans han de tenir coneixement de la fonamentació científica de l'ensenyament en llengua catalana i castellana sense problema.

Somescola.cat ha convocat concentracions en diverses poblacions de Catalunya per defensar el model d'escola catalana i la immersió lingüística. Les concentracions, que porten com a lema Per un país de tots, l'escola en català són una resposta a l'esborrany de la nova llei LOCME proposada pel Ministerio de Educación encapçalat pel ministre José Ignacio Wert. Somescola.cat, que aglutina desenes d'entitats del món educatiu i civil, anima la ciutadania de Catalunya a participar en aquestes concentracions per mostrar així el suport i el consens que genera un model d'ensenyament d'èxit reconegut a nivell mundial.  ` Publicat a EL TEMPS e 11.12.2012   Així mateix, Somescola.cat insta tots els centres docents a penjar en un lloc visible la pancarta i els cartells amb el lema “Per un país de tots, l’escola en català” i a fer un breu acte reivindicatiu amb tota la comunitat educativa el mateix dilluns, 10 de desembre, a la sortida de l’escola.

Un govern per la sobirania, la gent que és el país i la cultura. Ni govern dipartit (CiU), ni govern tripartit... GOVERN SOBIRANISTA.

MURIEL CASALS amb ÒMNIUM
aglutina 30.000 ciutadans

Si Mas dubta de comptar amb tanta gent que fa un país per a tots
...
Podem per aquesta vegada tenir un govern plural amb bona entesa?

Ni us passi pel cap això d’anar a eleccions si no hi ha manera!

Unes terceres eleccions?

Això seria el suïcidi de Catalunya,

la intervenció o cop d'estat motivat del Govern d'España

 

JOAN OLLÉ creador teatral poètic

ANTONI PUIGVERT un pensador
 creador d'opinió independent

                                                                          

 Si el govern suma voluntats [VOLUNTAT D'UN POBLE] no cal dubtar que farem la constitució d'un Estat democràtic, social i culte i també d'empresa productiva, científica i creativa.

ARCADI OLIVERES economista del fòrum social

JORDI ROGLÀ director de CÀRITAS
ajuda social on no arriba el sistema

SALVADOR CARDÚS  analista social
defensor de la independència

VICENÇ NAVARRO economista
corrector de les polítiques neoliberals

Totes aquestes persones i més representen millor la vida del país. S'ha d'escoltar els partits que tenen representació i els ciutadans que s'han acreditat amb la seva trajectòria ben coneguda.

ADA COLAU advocat dels empobrits afectats per la hipoteca

RAIMON filòsof de la cançó,
de lluita social i d'amor personal

SEBASTÀ SERRANO comunicador integral
per la construcció pesonal

ALBERT BACELLS
 historiador dels Països Catalans

Un govern fort? 

Què vol dir això?

JOSEFINA CASTELLVÍ
investigadora catalana internacional

VÍCTOR GRIFOLS
empresari català d'excel·lència internacional

GONZÀLEZ FAUS
teòleg per l'alliberament dels desastrats

Un govern que aplegui les voluntas dels qui fan la feina ben feta, dels que són coneguts i dels que no ho són tant però la diversitat de pensament i d'acció hi ha de ser reflectida. No és això molt millor que una majoria absoluta?
(Obsessió que ens ha quedat gravada de tants anys de monarquia, de tamntes dictadures).

JOAN SUBIRATS polítiques públiques pel benestar social

Cal incorporar també els crítics que aporten pensament, no els demagogs, defensors dels seus interessos.

CARME RUSCALLEDA
 creativa internacional de ciuina

JOAN CABALL pagès català
 del sindicat de pagesos

JODI SAVALL música nostra antiga,
música de prestigi internacional

Recordem Prat de la Riba. Ell, de la Lliga de Catalunya. va encarregar grans empreses públiques als qui estaven millor preparats, encara que fossin d'altres partits. Ningú no posa en dubte la gran empresa de la Mancomunitat de Catalunya. És un bon referent. Ens va durar tant poc! Ara és l'hora de reprendre la política de consens i convèncer cada vegada més ciutadans. Partits polítics per impulsar correnrs de pensament però governs de consesns i diàleg per a una acció conjuntada.