Estan bombardejant Barcelona-Catalunya. Ara lluites internes???

Narcís Comadira Al diari ARA 16.11.2013 Estar espanyats (d’espatllats amb España) Ara resulta, diu un ministre espanyol, no sé quin, que serà Catalunya qui traurà Espanya de la crisi. Com sempre, cornuts i pagar el beure. Escanyats fins a no poder respirar, amb les infraestructures atrotinades, sense ni un cèntim per a res, amb un teatre d'òpera que fa aigües, amb dos rals per a la cultura, amb un exèrcit d'aturats, amb la bota espanyola damunt del coll de la llengua i de l'escola, etc., ja ho saben, ara resulta que, a sobre, hem de treure Espanya de la crisi. D'això se'n diu barra, si és que volem ser ben educats. No sé com hi ha algú que cregui i esperi que es poden tenir tractes amb gentussa d'aquesta mena. Tancats en banda, en la banda de la seva legalitat, aquest govern que espera que els traguem de la crisi es nega a fer cap concessió perquè puguem fer alguna cosa. Ai, tots aquests apòstols de les terceres vies! Què fa el senyor Duran? Què fa el senyor Navarro? Que no hi veuen? Jo sí que hi veig, i veig que tots plegats ens estan prenent el pèl. Si ells volen ser espanyols, doncs que ho siguin, però que ens deixin tranquils als que no ho som. No veig per què ells han de poder ser el que vulguin i jo no. Jo no ho sóc, d'espanyol. No me'n sento. Per què hauria de voler ser-ho? Un no pot ser allò que no és. Si jo sóc blanc, per què he de voler fer veure que sóc negre? ¿M'embetumaré de dalt a baix? O a l'inrevés. Si jo sóc negre, per què m'he d'escarrassar a ser blanc? ¿Em decoloraré incansablement? Els catalans som catalans, no som res més. I no hi ha més cera que la que crema. I tot i que moltes coses de Catalunya no m'agraden, que una Catalunya independent em fa més por que una pedregada, atès el personal polític que es passeja per aquests topants, no per això em faré passar pel que  no sóc.

Efectivament, aquest Montoro com un dels capgrossos de la tribu carpetobetònica és un mal...pocavergonya/sinvergüenza. S’han negat a pagar el deute, ara diuen que Catalunya ha de salvar España i venen a pagar els faramcèutics allò que ja havien d’haver transferit al Govern de Catalunya. Una vegada més els partidaris franco nazis feixistes estan bombardejant Barcelona i Catalunya, ara amb la mentida i l’ofec econòmic.. Oportuna la funció teatral: Més que oportuna. Si una colla de militars van poder acabar amb la República Española i Catalunya, va ser també per no haver sabut afrontar la defensa amb unitat, des dels anarquistes de la CNT/FAI i els marxistes del POUM, la UGT/PSUC, als  catalans moderats d’Esquerra Republicana i els grans industrials propietaris agraris que amb la Lliga de Catalunya s’havien aliat amb la dreta espanyola CEDA que després ve fer la seva Acció Popular Catalana. Massa semblança amb la situació actual. Compte!  Compte!  Compte! Duran,      Navarro,  Herrera.

Falsa democràcia liberal. Governs de talla curta.

He llegit en imprès en català. La primera part, contundent i actual.

 
-->

La crí­ti­ca d’un ‘out­si­der’ Ju­an-Jo­sé Ló­pez Bur­ni­ol La Vanguardia (Català)  16 de novembre de 2013 Cal po­sar ob­jec­ci­ons al po­de­rós en el mo­ment ze­ni­tal del seu tri­omf; ja si­gui ame­ri­cà, teu­tó, xi­nès, rus o pa­ta­gó. Fa una setmana els vaig parlar d’un llibre sobre la deriva de l’elit financero empresarial que es reuneix anualment a Davos. Per aquest motiu, m’ha vingut a la memòria una de les primeres crítiques formulades a una determinada manera de contemplar la vida i d’entendre el món, que ha contribuït a portar-lo a la seva situació actual. Es deu a George Santayana. En defensa de la llibertat individual, Santayana va criticar des de la seva talaia nord-americana –a començaments del segle XX!– la deriva del sistema implantat per la democràcia liberal, que, segons ell, no té per última meta la llibertat de l’home, sinó el progrés, és a dir, l’expansió o, el que és el mateix, el creixement econòmic. Per això aspira a reemplaçar l’individu per una massa “estandarizada” en nom de l’eficàcia. En conseqüència –insisteix–, el liberalisme, que una vegada va professar la defensa de la llibertat, és ara un moviment per controlar la propietat, el comerç, la feina, les diversions, l’educació i la religió; només el vincle matrimonial és relaxat pels liberals moderns. “És una dissort –diu Peter Alden a The last puritan, l’única novel·la de Santayana– haver nascut en un temps en què (...) la marea de l’activitat material i del coneixement material s’estava elevant tant per negar tota independència moral”. Cosa que significa que la vida queda reduïda a una cursa darrere la riquesa, en la qual participa una massa dirigida per la premsa i suggestionada per propagandistes i anunciants. El poble –escriu a Dominations and powers– ha estat alliberat políticament en ser-li concedit el vot, i esclavitzat econòmicament en ser agrupat en ramats sota el poder de patrons anònims i caps laborals autoritaris, sense més credo que la producció mecanitzada i la consumició en massa, mentre els governs han estat castrats per la impotència intel·lectual o convertits en tiranies de partits.

El liberalisme d’avui no defensa la llibertat personal sinó la llibertat econòmica. Lliure circulació de capitals, control policial de les persones que emigren per necessitat econòmica, regulació i control del coneixement dels ciutadans. A qui li interessa realment l’educació dels ciutadans? L’OCDE es dedica a controlar els resultats en coneixements que cal pensar pragmàticament: matemàtiques, ciència (en singular). No es preocupa dels coneixements que fan pensar amb interpretació necessària a partir de l’anàlisi crítica. Als directors d’escola avui se’ls pressiona amb control de resultats. Un director que solament apunta als resultats és un secretari. El director d’una escola, com el director d’una empresa ha de tenir una visió de futur pròpia, ha de tenir idea avançada que és la que obre a l’excel·lència. En el cas de l’escola serà el servei educatiu. Si l’escola és excel·lent, s’assoliran els resultats que siguin possibles segons la realitat d’entrada i les condicions del context. Què voten els ciutadans? Què se’ls deixa votar?... Allò que els partits polítics han decidit. Ni els mateixos diputats electes poden votar amb llibertat i s’han de sotmetre a la disciplina de vot del partit. Bon model de democràcia! vaja! Vaja! Quin exemple! Ciutadans de la democràcia!: Teniu llibertat de comprar allò que més us agradi, és a dir allò que més us hagin anunciat, allò que compra la majoria... tots en ramat.  Llibertat de portar pantalons texans, llibertat de tenyir-se el cabell, llibertat de penjar-se metalls per qualsevol part del cos, llibertat d’escolar la música més anunciada. Els governs!... Què són els governs!... Tenim bon referent en les vicepresidentes dels governs. Hem progressat. Són dones, la quota que fa quedar bé.

-->

Catalunya pot ser un estat com ho és Israel, encara que no estigui a la UE.

Molt bé pel President de la Generalitat de Catalunya que va a Israel per vincles científics i comercials. Posa en evidència que Catalunya és possible, si hi ha una majoria convençuda, tossuda i unida sens perjudici de la diversitat lingüística, ideològica, religiosa.

Mas a Israel: "El dia que demanin la independència tots els que dieu que no es fan sentir prou no cabrem als carrers!"

El camí cap a l'estat propi centra el col·loqui de Mas a la Universitat de Tel Aviv

FERRAN CASAS

Publicat pel diari ARA.Enviat especial a Tel Aviv (Israel) | Actualitzada el 10/11/2013 18:39

Mas ha pronunciat una conferència sobre les potencialitats científiques de Catalunya i en el posterior col·loqui ha respost a algunes preguntes. Sobre la consulta ha afirmat que ara del que es tracta no és de dir "independència sí o no" sinó senzillament de convèncer l'Estat que cal poder votar. Tot plegat davant l'atenta mirada de l'ambaixador espanyol, Fernando Carderera, omnipresent tot el viatge i que anava prenent notes.

ARA 16.11.3013

Conjura per importar el model d''start-ups' israelià

FERRAN CASAS Barcelona

El Govern s'emmiralla en l'estat hebreu però caldrà molta més implicació pública

Ja n'hi ha prou d'anar acomplexats. No hem de ser millors que ningú, però no volem ser la mediocitat rància d'España. Sens perjudici d'entendre'ns amb libanesos i palestins que viuen a Catalunya, podem admirar la fermesa d'israel per constituir un estat, mantenir una llengua pròpia, l'hebreu, garantir que tots els ciutadans parlin anglès per anar pel món i per comunicar ciència i tecnologia i no perdre cap de les llengües que els seus ciutadans duien en procedir d'altres països: Rússia, Venezuela, USA, Argentina, Holanda.. Ara un 75% són jueus, un 20% palestins i un 4% d'altres nacionalitats.

A Catalunya encara ho tenim més fàcil. No tenim la confrontació d'israelians i palestins comprensible per la sang vessada a causa del territori però que s'ha de resoldre amb pau estable. Nosaltres no encessitarem posar fronteres amb España ni amb France i estem disposats a tota mena d'intercanvis en pla d'igualtat. Nosaltres no necessitarem un exèrcit per fer front als espanyols ni als europeus. Tot això què ens estalviarem i podrem progressar com ho van poder fer Alemanya o Japó que en no poder tenir exèrcits després de la II Guerra en van sortir ben beneficiats.

Certament, avui les guerres són econòmiques i Alemanya ens ha envaït amb electrodomèstics, productes farmacèutics, automòbils... i crèdit bancari. France ens envaeix amb agricultura i alimentació i frena l'exportació agrícola d'España quan li convé.

Segur que com a europeus de pau volem estar a la Unió Europea però a la unió política i cultural, no solament a l'econòmica. Si d'entrada no ens hi volen... potser encara ens pot anar bé. Mirem Israel que potser hi entraria, mirem Suïssa que ho ha demanat però els ciutadans no ho volen, mirem Noruega membre de l'eapai econòmic europeu però que no vol ser a la UE.

Catalunya està en un pas tan estratègic que finalment serie España i Portugal que ho  demanarien. I pel comerç amb el nord d'Àfrica, els països de la Mediterrània, del Rif.

Però l'assumpte comença a estar clar. España aguanta i no dialoga perquè sap que quan surti Catalunya, s'ha esquarterat España, deixarà d'existir aquest estat què diuen que és el més antic d'Europa. D'on ho treuen?... Com que sols estudien la seva història redactada amb criteri ideològic i no historiogràfic vieun enganyats en un passat inventat que... pobrets... a sobre se'l creuen. Crèduls ingenus!

S'ha acabat España. I no viuran pitjor ells mateixos si a Ibèria hi ha:

Catalònia o Països Catalans: Catalunya, València, Balears, amb les comarques de France associades culturalment
Euskal Herria: Esukadi  i Nafarroa, amb les merindades de France associades culturalment.
Castilla i León amb Aragón si vol per opció de llengua
Galiza i Portugal per proximitat de llengua
Andalucia si així ho vol, emancipant-se de Castilla, però així podria ser reclamada pels àrabs.

Més val que hi vagin pensant. Que no diguin que no hi ha temps. Carod Rovira va avisar el juliol de 2007 que Catalunya seria estat el 2014. Es van fer l'orni els socialistes i ara se'l fan els populistes. Són els qui han falsejat la democràcia amb aparent alternança com ho feien conservadors i progressites quan van restaurar la monarquia, la que encara arrosseguem per gràcia de Franco, caudillo a qui vam aguantar per gràcia de no sé quin déu (deien les monedes).

La pregunta. Quina pregunta? Qui pegunta ja respon.

Ja n'hi ha prou de parlar de la pregunta. Si hem arrribat fins aquí, si s'han expressat cada dia més persones demanant la consulta democràtica, és perquè no veuen, no veiem, que poguem continuar amb España.  Després de tants intents, de tantes mentides i de la falta de respecte que venen tenint, cada dia més, amb els catalans, ens estan fent ser independents.

Pensem que som clara majoria els qui volem que Catalunya sigui un estat independent però això cal legitimar-ho democràticament. Tampc es tracta de veure què passa per passar l'estona. No demanaríem la consulta  si penséssim que no hi haurà una majoria. N'estem segurs.

Ara bé, això ha de quedar dedicit sense cap dubte i per això cal la consulta:


Jo, ciutadà de Catalunya,

Vull que Catalunya on visc segueixi formant part del Reino de España.                  O        

Vull que Catalunya, on visc, es constitueixi en estat amb independència d'España.  O   

Si sortís amb majoria
Vull que Catalunya on visc segueixi formant part del Reino de España.
Es podria llavors veure si:
a) Seguir com actualment millorant el finançament. Duran vol això?
b) Anar a una organització federal. El PSC arriba tard.
c) Suprimir les autonomies i evitar duplicitats. Això vol el PP-

però no abans, dons seria fer trampa en la pregunta.

Si surt  clarament
Vull que Catalunya, on visc, es constitueixi en estat amb independència d'España
Tenim feina a veure com es fa la transició i quina forma d'estat constituïm. I ens diran de tot, i no ens voldran donar la nostra part. Ho passarem malament un, dos o tres anys. Que potser ara ho pasem millor? Cada dia reclamant el què ens deuen, ens fan retallar en educació, s'han hagut de tancar quiròfans, no es pot pagar la despesa farmacèutica...

Des de 2010 a la manifestació del 10 de juliol...
El 2012  a la manifestació immensa de l'11 de setembre...
El 2013 a la Via Catalana de l'11 de setembre...

Hi eren ciutadans de Catalunya que parlen catala i ciutadans de catalunya que parlen castellà en família però que parlen català en la vida social i molts també amb els seus fills petits. Després de 33 anys hem demostrat paciència per anar recuperant la llengua catalana, decisió per facilitar a tots que la coneguin, acollida als ciutadans de tantes llengües minoritàries que volen seguir vivint a Catalunya. Podem acollir a tots però no als qui ens planten cara parlant en espanyol com Cañas, Rivera o Sánchez Camacho... A aquests ni escoltar-los.


Ja no preguntem què passarà, si passarà...
Afirmem que Catalunya ja és independent del pensament centralista i ranci que propugna gent acomplexada i sense cultura. (Aquella que va dir: Sara Mago. L'altra que va dir: relaxing cofee. Aquell que parla sense dir res) . Nosaltres volem ser un país de cultura catalana i universal, sense complexos.

Tenim prou antecedents que ens acrediten i si no ens coneixen més és perquè sota l'etiqueta d'España solament veuen la incultura que exporta, doncs, ¡On són els intel·lectuals espanyols que puguin i vulguin defensar-nos de tanta ignominia!

Adéu España!
Per què no has escoltat els teus savis i poetes?

Nosotros somos quien somos.
¡Basta de Historia y de cuentos!
¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.
Ni vivimos del pasado,
ni damos cuerda al recuerdo.
Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.
Somos el ser que se crece.
Somos un río derecho.
Somos el golpe temible de un corazón no resuelto. ...

¡A la calle! que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.

No reniego de mi origen
pero digo que seremos
mucho más que lo sabido, los factores de un comienzo.

Españoles con futuro
y españoles que, por serlo,
aunque encarnan lo pasado no pueden darlo por bueno.

Recuerdo nuestros errores
con mala saña y buen viento.
Ira y luz, padre de España, vuelvo a arrancarte del sueño.

Vuelvo a decirte quién eres.
Vuelvo a pensarte, suspenso.
Vuelvo a luchar como importa y a empezar por lo que empiezo.

No quiero justificarte
como haría un leguleyo,
Quisiera ser un poeta y escribir tu primer verso.

España mía, combate
que atormentas mis adentros,
para salvarme y salvarte, con amor te deletreo.
                                            Gabriel Celaya

Tots junts els qui manen a Catalunya: econòmics i polítics entesos amb España

Tots retratats. Tots. Hi eren tots i ben avinguts amb els mateixos interessos.

El periódico ens en dona compte. Anna Abellà text, fotografies d'Elisenda Pons

El poder polític i empresarial i noms de la cultura i la societat van nodrir ahir la nòmina de gairebé 700 convidats que van celebrar, a la barcelonina església de Santa Maria del Mar, l'enllaç entre Pablo Lara, fill del president del Grupo Planeta, José Manuel Lara Bosch, i Anna Brufau, filla de Manuel Brufau, directiu d'Indra a Catalunya i germà d'Antoni Brufau, president de Repsol.

Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría
amb Ana Pastor

Jose-Manuel Lara pare del nuvi,
Antoni Brufau pare de la núvia

María Teresa Fernández de la Vega i Montilla

Jordi Pujol, amb Marta Ferrusola

Edició Impresa

Boris Izaguerre,
un home espectacle,
necessari

Informació publicada en la página 69 de la secció de Gent de l'edició impresa del dia 27 d'octubre de 2013

El nuvi, amb jaqué de Conti i armilla blava a joc amb la corbata, va començar a rebre els convidats al peu de l'església a les 17.55. La núvia, amb un elegant i senzill vestit de Raimon Bundó dissenyat per Ivonne Ruiz, amb l'esquena destapada i sense mànigues, no es va fer esperar. Va arribar a les 18.17, just a temps per somriure davant el crit de «gol» que van cantar els curiosos i la premsa congregada davant del temple. Era la primera diana del Barça contra el Madrid. Coses de la vida: el segon, que va donar la victòria als culers, va coincidir amb la sortida dels nuvis, ja convertits en marit i muller.
El periodista Luis del Olmo, els escriptors Carmen Posadas, Juan José Millás, Ana María Matute, Fernando Delgado, María Dueñas, Eduardo Mendoza i la seva parella, l'actriu Rosa Novell, Boris Izaguirre (amb llampants sabates negres amb tatxes platejades), Salvador i Rosa Tous, el torero Curro Romero i la seva dona, Carmen Tello, van ser alguns dels convidats del món de la cultura i la societat, que després van assistir al banquet, amb càtering de Mercés, que va tenir lloc al pavelló Itàlia del palau de Montjuïc, amb decoració a càrrec de Toni Seguí, i que va amenitzar musicalment Fede Sardà, propietari de Luz de Gas.
Alguns convidats van anar directament al sopar, com el president Artur Mas, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias -que eren al Camp Nou-,
i la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. Altres només van anar a l'església, com el president del Govern, Mariano Rajoy, que va arribar acompanyat de la ministra de Foment, Ana Pastor, de vermell, i de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, de blau, que van rebre esbroncades, igual que el popular Javier Arenas.
Els expresidents José Montilla i Jordi Pujol, amb la seva dona, Marta Ferrusola, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'exvicepresidenta socialista María Teresa Fernández de la Vega, d'estilitzat negre, també van formar part de l'extensa representació política. L'empresarial no va ser menys concorreguda: els presidents de La Caixa, Isidre Fainé, del Banc Sabadell, Josep Oliu, i de Barcelona Meeting Point, Enrique Lacalle, i els vicepresidents del Grup Planeta, Josep Crehueras, i d'OHL, Josep Piqué, Joan Gaspart (Husa) i Florentino Pérez (ACS).



Alsem Turmeda ho va explicar clar.


El Arcipreste de Hita ho va veure i escriure
Total unió econòmica. 

El imperio español y su siglo de oro. Francisco de Quevedo
"Poderoso caballero... es don don don es don dinero" 



Qui parla de Catalunya, nou Estat? Aquí no hi ha problemes de protocol.
No hi pot faltar ningú.
Sí, hi ha faltat algú... Jo també hi falto... Perquè vull.

INSTITUÏM L’EDUCACIÓ A CATALUNYA

-->

INSTITUÏM L’EDUCACIÓ A CATALUNYA

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/686781-instituim-leducacio-a-catalunya.html

Venim de l’Antiga Grècia Podem accedir al Món SISTEMA EDUCATIU / SISTEMA ESCOLAR pilars personals, socials i culturals Preàmbul Lleis d’educació canviants, contraposades i extenses no han garantit el bon funcionament de l’ensenyament i aprenentatge a les institucions escolars. El funcionament efectiu es produeix a cada establiment. Convé reconèixer la màxima iniciativa i també responsabilitat a  cada institució escolar que correspongui al reconeixement professional i social assolit. Catalunya ha d’instituir l’educació des de la seva realitat, necessitats i finalitats, sense condicionaments externs. La decisió política ha de ser clara per a tots els ciutadans i per tant breu. Cal posar tan sols els pilars i l’orientació del sistema que garanteixi unitat i diversitat, equitat i qualitat per a tothom. L’organització i estructura bàsica s’ha de fer amb criteri científic i professional comú i estable per a totes les institucions. Cada institució ha de fer el seu projecte, garantint les bases acordades però amb la pròpia identitat. Convé que tots els ciutadans tinguin accés garantit a un bon establiment escolar, escollint-lo no per nivell o resultats d’aprenentatge dels alumnes sinó per oferta diferenciada, la que pugui ser més adequada als seus fills amb valors  i opcions que atrauen la confiança dels pares. Tanmateix, cal trobar un sistema que superi la confrontació de titularitat dels establiments, públics o privats. Sobre la base de servei als ciutadans exercit per professionals, es proposa un  model que distingeixi la direcció institucional participativa de la direcció pedagògica professional. Repensem models escolars de patronat vinculant els establiments escolars a institucions i grups reconeguts socialment que contribueixen a definir identitat pròpia i a vetllar per una bona gestió des de la proximitat.

PRINCIPIS que es fonamenten en el coneixement aportat per la ciència i el consens actual en la nostra societat.	01   L’educació s’ha de fonamentar en el coneixement de les ciències (neurobiologia, psicologia, sociologia i antropologia cultural, especialment) que expliquen el comportament i la capacitat de ser educat. 02   La pedagogia ha d’enginyar la intervenció social, la didàctica mètodes i tècniques d’aprenentatge, l’orientació psicopedagògica intervencions personalitzades i l’organització escolar entorns estimulants oberts a la cultura. 03   L’educació ha d’atendre la persona suscitant el desenvolupament de les seves aptituds compatibles amb pertànyer a la comunitat, sigui familiar, escolar, de carrer, de poble o de ciutat i de país que comporta necessàries adaptacions. 04   L’educació és una funció social especialitzada en la que participen com a més properes les institucions que es fan càrrec de la infància: família, escola, agrupació religiosa... La institució escolar la integren els infants o joves, les famílies, els professionals docents i altres professionals. 05   L’educació és un deure i un dret fonamental reconegut. Per això queda garantit per un servei públic prestat per  institucions públiques o privades que acompleixen les finalitats bàsiques acordades per la societat política i es completen amb lliures opcions de vida dels ciutadans. 06   L’educació és un procés personal de present amb la funcionalitat del dia a dia en una perspectiva de futur. Els adults aporten referents de guia i van obrint aquesta perspectiva que activa en l’infant la voluntat i la continuïtat en l’acció i el pensament. 07   Amb l’educació es transmeten maneres, patrons i valors que aporta la tradició cultural i es modifiquen, si cal, o s’assagen innovacions per respondre a les noves necessitats amb una praxis reflexiva. 08   L’aprenentatge és una necessitat del cadell humà: un impuls intern per a desenvolupar-se plenament en el grup social. L’educació escolar és clarament intencional i el professional ha de connectar amb la necessitat d’aprendre, si cal amb la motivació. 09   L’infant o jove aprèn amb interès natural i per voluntat pròpia. L’aprenentatge escolar ha d’adequar-se a l’edat de l’infant o jove, a les necessitats derivades del seu entorn i a les exigències inexcusables de la societat política. 10   El llenguatge configura el pensament. El pensament s’objectiva en llenguatge. Tot educador professional és model de llengua i ha de conduir el llenguatge de l’infant o jove sense censurar usos familiars o generalitzats diferents.
FINALITATS que ha de compartir la societat per a assolir una educació necessària sens perjudici de la diversitat. Es proposen a partir de coneixement aportat per les diverses  disciplines d’estudi.	11   Política. L’educació ha d’atendre harmònicament el desenvolupament personal (Rousseau, Claparède), la participació social (Decroly, Dewey) i l’adquisició cultural (Platon, Spranger). 12   Ètica. L’educació ha d’afirmar el respecte actiu de la persona i la responsabilitat social per garantir la convivència i la cohesió social com a garantia de la diversitat. (Adela Cortina: ètica de mínims i ètiques de màxims) 13   Social. L’educació bàsica universal i gratuïta és una exigència social atès que elevant i ampliant la cultura de cada ciutadà millora la cultura col·lectiva. (Gaspar M. de Jovellanos: millorar la instrucció de tots, ideal il·lustrat. Eugeni d’Ors: ideal noucentista de cultura i educació). 14   Personalitzadora. Desvetllar el gust pel coneixement i el desenvolupament d’aptituds i interessos per assolir una cultura personalitzada en una societat de cultura de masses. (M. Teixidó: Escola ComunicActiva). 15   Cultural. Comprendre i gaudir de la diversitat d’usos culturals com a part de la cultura integral que ho abasta tot sens perjudici de la natura. (Philippe Descola) 16   Animosa. Fer que infants i joves “creixin amb el cap clar i el cor net” (Xesco Boix) amb l’activació de tots els sentits inclosos els propioceptius i la interocepció. 17   Saludable. L’educació ha d’afavorir la salut integral: “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa” (Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana, 1976). 18   Antropològica. Atendre les tres dimensions humanes: el cos físic, la ment  cognitivo-emocional i l’esperit obert a la totalitat (Raimon Panikkar). 19   Filosòfica-religiosa. A través del coneixement i els aprenentatges construir la pròpia cosmovisió (Max Scheler) i sentit de la vida amb consciència de sí mateix com dels altres (Paul Ricoeur). 20   Plurilingüe. Aprendre i usar la llengua catalana com a llengua de comunicació a l’escola i a la societat. Incorporar la llengua castellana com a llengua d’ús, comprendre i llegir d’altres  llengües romàniques pròximes activant al màxim les capacitats personals. Adquirir un alt domini de la llengua anglesa com a llengua de comunicació universal.
SISTEMA distingint sistema educatiu de sistema escolar. distingint educació de formació. identificant com un mateix sistema: educació-comunicació – cultura.	21   El sistema educatiu és tota la societat en tant què educable. Són avui agents educadors: la família i l’escola amb caràcter general. Són agents educadors opcionals les agrupacions religioses i les institucions de lleure. Són agents educatius que també influeixen en la infància els mitjans de comunicació, la cultura de masses, la publicitat i consum, el barri i la ciutat o poble. El sistema educatiu és així de complex. 22   El sistema escolar o sistema d’ensenyament està integrat pel conjunt d’institucions docents  i l’actuació de professionals amb ciència estudiada, tècnica comprovada i art personal. 23   La dinàmica educativa queda majorment assegurada si els infants i joves desenvolupen les seves aficions i ocupen el seu lleure de manera gratificant amb activitats d’art, música, teatre, ciència, dansa o esport... 24   Tota la ciutat es necessària per a l’educació dels infants (Platon) amb les seves institucions, recursos i serveis. És la ciutat educadora (Informe Unesco 1972) i els projectes educatius de ciutat aprovats a molts municipis catalans. 25   L’oferta cultural de teatre, música, performances, circ, esports, exposicions, itineraris... ha d’incloure activitats a l’abast d’infants i joves sense que deixin de tenir interès per als adults. 26   El sistema d’educació – comunicació – cultura ha de preveure activitats intergeneracionals front a la fragmentació general de les activitats de consum massiu. (A Catalunya n’hi cada dia més).
ETAPES partint dels estadis de desenvolupament personal. organitzant el sistema escolar en etapes. distingint educació en infants de formació en adults.	27   Les etapes d’educació ajuden a organitzar el període de la infància i faciliten la intervenció adequada dels d’adults. Les etapes del sistema escolar segueixen els estadis de desenvolupament sense perdre en cap moment la perspectiva holística: Família o Llar d’Infants (0-3): sensoriomotriu. Parvulari (3-6): simbòlic i llenguatge. Infància/Primària (6-12): sincretisme operacional i mite. Secundària Bàsica (12-16) i Secundària Batxillerat o Professional (16-19): formal, racional i romàntica. 28   Denominem formació quan és un procés autònom de l’adult que es fa amb qualsevulla activitat cultural.  Modalitats: Superior Universitària, Superior Professional (19-24) i Formació Permanent al llarg de la vida amb possibilitat d’Educació Recurrent. 29   La societat ha d’establir caracteritzacions de l’edat i rituals de pas que signifiquin superació i es celebrin festivament. Tots els ciutadans han de conèixer els indicadors de pas que quedaran sancionats per reconeixement social.
INSTITUCIÓ entesa com a empresa o grup social, persones que s’identifiquen amb la institució, amb els valors i les finalitats.	30   La institució escolar o d’ensenyament-aprenentatge pot ser: llar, parvulari, escola, col·legi, institut. El parvulari pot formar part de la llar o de l’escola. El col·legi comprèn primària i secundària. 31   La institució escolar pot ser: privada, pública, de patronat i de referència. Les institucions públiques o privades reconegudes (universitàries, científiques, acadèmiques, culturals, municipals, cíviques, religioses),  poden impulsar el patronat d’un o diversos establiments. Són institucions escolars de referència les que han estat acreditades pel Consell General de Pedagogia i reconegudes per l’Administració educativa. 32   Les institucions escolars, per potenciar la seva identitat o orientació específica, poden estar vinculades a institucions culturals, a empreses de producció o serveis de valor social reconegut. 33   La institució escolar ha d’esdevenir institució de cultura, especialitzada en infants i joves però també ha d’estar oberta a ciutadans en general segons les aspiracions i necessitats del seu entorn. En tot cas pot  contribuir -o ha de plantejar-s’ho- a la Formació Permanent dels ciutadans veïns. 34   La institució escolar es consolida amb associacions d’alumnes estats, d’amics de l’escola i de veïns del barri que poden participar en activitats de formació i cultura i seran viver de voluntaris. 35   La institució que participa en el servei públic de l’educació rebrà el finançament econòmic que correspon al servei que realitza i queda compromesa a donar compte de gestió a la pròpia comunitat i a l’Administració.
SOCIETAT atès que l’educació és responsabilitat de tota la societat cal un pacte molt més ampli que el sistema escolar.	36   El Pacte Social per a la Infància ha de comprometre tots els agents socials i empresarials a protegir la infància, a no explotar els seus sentiments i a respectar els consensos establerts per a cada edat sense accelerar el pas de cada estadi de desenvolupament. 37   Educació – Comunicació – Cultura són les tres funcions socials especialitzades que duen a l’hominització de cada infant en un període que hem establert fins els 18 anys. Tots els ciutadans adults hi participen i cal evitar finalitats contradictòries. 38   Ha d’estar clar per a tots els ciutadans que l’educació i la cultura no es limiten a la institució escolar. Biblioteques, museus, conservatoris musicals, centres d’interpretació són importants extensions de l’educació. 39   Rituals de creixement de pas a la societat catalana. Cal acordar-los per consens i practicar-los amb identitat pròpia, sense que ningú hagi de perdre els orígens,  oberts a la perspectiva de ciutadans cosmopolites. 40   Socialització primària entesa com a socialització de mínims. Allò que no es discuteix (en la infància) perquè donem missatges coincidents. Falta acord de consens. 41   Identitat i identificació col·lectiva. Festes. Promoure algunes festes comuns a totes les identitats culturals i donar a conèixer les que són pròpies de grups socials, ètnics i procedents d’altres tradicions. 42   Calendari circular anual. Donar-li valor atès que modula els ritmes vitals i estacionals entre la natura i la cultura. La Festa, oportunitat simbòlica de construcció social. La repetició circular té un alt potencial educatiu.
PROFESSIÓ amb autonomia reconeguda sotmesa a l’autocontrol col·legial	43   Perfils professionals docents: jardinera-educadora, mestre, professor, educador social, orientador. Docents experts: pedagog, director, supervisor, formador. 44   Selecció inicial per aptituds bàsiques (vocalització, comunicació, autocontrol), per nivell i amplitud cultural (pot ser necessari un quadrimestre previ de llengua oral i escrita, de ciències i matemàtiques, d’ortofonia i llenguatge gestual...) 45   Condicíó mínima de tres llengües: català, castellà i anglès. 46   Formació acadèmica i professionalitzadora: Formació cultural: llengua i pensament, arbre de coneixement ampli. Bases científiques de l’aprenentatge. Professional: sistemes pedagògics, models didàctics, dinàmica de grups, treball cooperatiu, tècniques de mediació i entrevista, comunicació i expressió amb ús de tecnologia. 47   Curs d’inducció pràctica tutoritzat previ a l’assoliment de la titulació acadèmica professional. 48   Direcció pedagògica professional diferenciada de la direcci 48   ael﷽﷽﷽﷽﷽﷽ d’establir caracterinó institucional que presideix el consell escolar. Requisit de formació en direcció,  sistema de selecció externa segons projecte amb participació interna. 49   Especialitzacions de suport dins l’equip de mestres a E. Primària. Professorat amb especialitat científica però docència multidisciplinària a E. Secundària. Docents experts amb formació avançada. 50   Experts docents acreditats. Tutors de docents novells i competència directiva. Formadors de docents amb nivell acadèmic i exercici professional extens. Supervisors i avaluadors. 51   Artistes i professionals reconeguts per a fer unes hores de classe o de taller de caràcter especialment creatiu: pintura, escultura, teatre, música, horticultura, invents tecnològics, construcció de maquetes, còmics 52   Professionals especialitzats en pedagogia terapèutica amb coneixements de ciències de la salut necessaris per a una escola inclusiva. 53   Creació de l’Institut d’Orientació Educativa i Professional de Catalunya amb extensions territorialitzades, serveis telemàtics actualitzats i assessorament a demanda. 54   L’equip professional de l’establiment actua col·legiadament. Tots els mestres o professors formen part del col·legi després de dos cursos d’exercici, amb dedicació superior al 50% de l’horari i avaluació positiva. 55   Col·legis professionals lliures. Garanteixen la competència dels col·legiats, supervisen la formació contínua i organitzen activitats de formació. Competència de mediació, arbitratge i disciplinària. 56   Consell General de Pedagogia. Òrgan col·legiat de dotze (?) professionals experts reconeguts. Estableix o actualitza els requisits de la professió i l’accés a la funció pública docent. Actua coordinadament amb els col·legis professionals o controla directament els  docents no col·legiats. És òrgan consultiu de l’Administració.
ESTABLIMENTS com a unitats vives del sistema escolar especialitzats en ensenyament segons el marc general com a centres de cultura  del seu entorn amb identitat singularitzada i continuïtat evolutiva.	57   Projecte educatiu amb orientació específica que vertebra la institució escolar (llengües, ciències i observació, teatre i poesia,  música i dansa, art i creació, educació lenta, escriptura i premsa, esports i circ, natura i astronomia, matemàtiques i lògica). 58   Diversificació horària segons necessitats socials, edat dels alumnes i oportunitats de l’entorn. Calendari escolar amb extensions i casals d’estiu amb franja d’activitats d’aprenentatge. 59   Tots els serveis escolars (menjador, transport, subministres) han d’estar organitzats des de la direcció amb els mateixos criteris educatius, si cal amb concessió del servei, amb continuïtat amb l’activitat escolar (llengua de comunicació, correcció d’actuacions, dinar en companyia, estil de relacions...) 60   Grups d’establiments formant part d’una mateixa institució escolar. Xarxa d’institucions escolars agrupades per orientació comú i activitat de cooperació. 61   Finançament econòmic del servei educatiu públic en una alta proporció (>80%) amb participació econòmica  dels ciutadans (entre el 15% i el 5%) segons poder adquisitiu. Sistema de beques a l’estudi per als qui ho necessitin. 62   Autonomia de decisió i compte de resultats dels establiments. Avaluació del centre segons indicadors de sistema acordats amb aplicació pròpia de proves o escales  elaborades per equips d’investigació o pels col·legis docents i que hagin estat homologades. 63   Els establiments públics i els privats amb finançament superior al 50% es governen amb participació democràtica per un Consell d’Educació del que formen part mestres o professors, pares i alumnes grans, representants del Patronat o de l’Administració local i general com a titulars. També d’aquelles institucions de cultura o empreses vinculades per conveni a les finalitats educatives. 64   La direcció de caràcter professional és designada o contractada pel Consell d’Educació que li fa confiança. La direcció professional dóna comptes regularment. La direcció comporta lideratge pedagògic i fonamentar les decisions en jerarquia tècnica. 65   Cada establiment ofereix el servei públic de l’educació diferenciat amb la caracterització del propi projecte que dóna a conèixer. Sens perjudici de la iniciativa de cada establiment, l’Administració vetllarà per una oferta de proximitat diversificada amb possible suport de recursos per suscitar projectes que completin l’oferta existent  per a una efectiva elecció de les famílies. En tot cas s’evitarà una competició jerarquitzada dels establiments. 66   L’Administració promourà i avalarà un sistema de reconeixements motivat dels establiments a través d’un organisme de caràcter independent sense convocatòria de concursos. Els establiments podran fer ús del reconeixement que es referirà a la seva contribució i en cap cas a una escala de qualitat o similar.
J.A. Comenius: 334 anys de coneixement  científic i d’intervenció pensada en educació. G. Ferry: 134 anys de construcció del sistema escolar per a tots els infants i joves. Familia Telerín. 47 anys de televisió educadora. Bola de Drac: 23 anys de consum infantil i juvenil. A Catalunya 1913 Consell de Pedagogia. 1916 Consell d’Investigació Pedagògica. 2014 Consell General de Pedagogia, un òrgan professional i científic, assessor i arbitral.

           

                         

               

Hi ha molta Pedagogia fonamentada, pensada i comprovada. L’hem deixada als llibres?

Comenius inicia la didàctica empírica. Herbart fonamenta la pedagogia en filosofia i psicologia. Claparède troba les bases biològiques. Luzuriaga reescriu la pedagogia per a fer ciutadans. La pedagogia sistèmica analitza tot el què influeix en l’educació de l’infant. Actualitat de Fröbel: L’Ecuyer, una mare que adverteix que estem ofegant la curiositat natural. Pennac diu com donar la volta als joves rebotats. Les comunitats d’aprenentatge vinculen les famílies a la cultura. La didàctica de llengües estrangeres està molt elaborada. Makarenko va comprometre a joves rebels. Milani va recuperar els qui havien abandonat l’escola. Freinet es va avançar a l’ús de tecnologies de la informació. L’institut-residència refaria adolescents objectors escolars.